La Guerra bancària (en anglès, Bank War) va ser una lluita política que es va desenvolupar al voltant de la qüestió de la renovació de la llicència del Segon Banc dels Estats Units (B.U.S.) durant la presidència d'Andrew Jackson (1829–1837). Això va provocar el tancament del Banc i la seva substitució per bancs estatals.The First Bank of the United States
Història El Segon Banc dels Estats Units va rebre una llicència per a vint anys com a institució privada amb autoritat exclusiva per operar a escala estatal. Tot i que el seu propòsit declarat era estabilitzar l'economia americana mitjançant una moneda uniforme i una presència federal més forta, els crítics qüestionaven a qui servia realment. Els partidaris afirmaven que el Banc ajudava a regular els preus, estendre el crèdit, proporcionar una moneda fiable i oferir serveis essencials al Tresor. No obstant això, els demòcrates jacksonians i altres opositors van destacar exemples preocupants de favoritisme, al·legant que el Banc atenia els comerciants rics i els especuladors mentre deixava de banda els agricultors, els artesans i les petites empreses. Van assenyalar l'ús de fons públics per part del Banc per a empreses privades de risc i el seu enredament en els afers polítics com a prova d'una influència indeguda. Per a molts, la seva combinació d'autoritat pública i benefici privat era inconstitucional i erosionava els ideals democràtics i la sobirania estatal. Per als seus detractors, el Banc era un símbol de privilegi de l'elit i una amenaça potencial per a la llibertat individual.
A principis de 1832, el president del B.U.S., Nicholas Biddle, en aliança amb el Partit Nacional-Republicà sota els senadors Henry Clay (Kentucky) i Daniel Webster (Massachusetts), va presentar una sol·licitud per a la renovació de la llicència de vint anys del Banc quatre anys abans que aquesta expirés, amb la intenció de pressionar Jackson perquè prengués una decisió abans de les eleccions presidencials de 1832, en les quals Jackson s'enfrontaria a Clay. Quan el Congrés va votar a favor de reautoritzar el Banc, Jackson va vetar el projecte de llei. El seu missatge de veto va ser una declaració polèmica de la filosofia social del moviment jacksonià que enfrontava «els plantadors, els agricultors, els mecànics i els treballadors» contra els «interessos financers», que beneficiaven els rics a costa de la gent comuna. El B.U.S. es va convertir en el tema central que va dividir els jacksonians dels nacionals-republicans. Tot i que el Banc va proporcionar una assistència financera significativa a Clay i als editors de diaris favoridors del Banc, Jackson va aconseguir una victòria electoral aclaparadora.
Tement represàlies econòmiques per part de Biddle, Jackson va retirar ràpidament els dipòsits federals del Banc. El 1833, va organitzar la distribució dels fons a dotzenes de bancs estatals. El nou Partit Whig va sorgir en oposició al que consideraven un abús del poder executiu, censurant oficialment Jackson al Senat dels Estats Units. En un esforç per promoure la simpatia per la supervivència de la institució, Biddle va prendre represàlies contraient el crèdit bancari, provocant una lleu recessió financera. Es va produir una reacció en els centres financers i empresarials d'Estats Units contra les maniobres de Biddle, obligant el Banc a revertir les seves polítiques de diners restrictives, però les seves possibilitats de renovar la llicència estaven pràcticament acabades. L'economia va anar bé durant el mandat de Jackson com a president, de vegades es culpa a les seves polítiques econòmiques, inclosa la seva guerra contra el Banc, d'haver contribuït al Pànic de 1837.Bray Hammond, "Jackson's Fight with the Money Power". American Heritage (June 1956) 7#4: 9–11, 100–103. El 1913, els EUA van crear el Sistema de la Reserva Federal mitjançant l'aprovació de la Llei de la Reserva Federal.Miklos Sebok, President Wilson and the International Origins of the Federal Reserve System – A Reappraisal. White House Studies 10.4 (2011): 424–447.
Referències
Bibliografia Campbell, Stephen W. "Funding the Bank War: Nicholas Biddle and the public relations campaign to recharter the second bank of the US, 1828–1832." American Nineteenth Century History 17.3 (2016): 273-299. online Carpenter, Daniel, and Benjamin Schneer. "Party formation through petitions: The Whigs and the Bank War of 1832–1834." Studies in American Political Development 29.2 (2015): 213–234.
Hilt, Eric, and Katharine Liang. "Andrew Jackson’s Bank War and the Panic of 1837." (Harvard University, 2020). Econometric analysis. online
Knodell, Jane Ellen. The Second Bank of the United States: "Central" Banker in an Era of Nation-Building, 1816–1836 (Routledge, 2017) online book review
Murphy, Sharon Ann. Other People's Money: How Banking Worked in the Early American Republic (2017) online review
Rousseau, Peter L. "Jackson, the Bank War, and the Legacy of the Second Bank of the United States." AEA Papers and Proceedings, vol. 111 (2021), p. 501-507. online.
Categoria:Segle XIX als Estats Units Categoria:Dècada del 1830 Categoria:Història econòmica dels Estats Units