La Banque de l'Algérie, anomenada del 1949 al 1958 Banque de l'Algérie et de la Tunisie, va ser un banc francès fundat l'any 1851 que va operar com a banc central per a l'Algèria francesa i, a partir del 1904, també per al Protectorat francès de Tunísia fins a la independència d'aquest país. Després de la independència d'Algèria el 1962, va ser succeït pel Banc d'Algèria () com a banc central de l'actual estat, i les seves operacions a França es van liquidar definitivament el 1963.
Història miniatura|Antiga sucursal de la Banque de l'Algérie a Bugia La Banque de l'Algérie va ser creada mitjançant una llei del 4 d'agost de 1851 durant la Segona República Francesa. Des del seu inici, se li va concedir el dret exclusiu d'emissió de bitllets () a l'Algèria francesa, inicialment per un període de vint anys. La seu central del banc es trobava a Alger, primer al carrer de la Marine i, a partir del 1868, en un palauet construït expressament a l'actual carrer d'Ernesto Che Guevara, on el Banc d'Algèria encara hi manté oficines.
Per una llei del juliol de 1900, la seu central del banc es va traslladar d'Alger a París, a una propietat situada al número 217 del bulevard Saint-Germain, on va romandre fins a la seva dissolució el 31 de desembre de 1963. Aquest edifici és actualment la seu de la Maison de l'Amérique latine, la Casa de l'Amèrica Llatina a França.
El monopoli d'emissió de la Banque de l'Algérie es va estendre al Protectorat francès de Tunísia l'any 1904, després de dues dècades de debats durant els quals la Banque de Tunisie havia intentat registrar infructuosament la llicència d'emissió per a ella mateixa. Després de l'establiment del Protectorat francès del Marroc i en el context de la Primera Guerra Mundial, els bitllets de la Banque de l'Algérie van esdevenir moneda de curs legal al Marroc francès, juntament amb la moneda de la França metropolitana i les divises tradicionals marroquines. Es van fer crides a la unificació monetària de l'Àfrica del Nord francesa sota la tutela de la Banque de l'Algérie, però la costosa competència monetària va acabar propiciant un acord amb el Banc d'Estat del Marroc, que va deixar aquest últim a càrrec de la majoria d'operacions de política monetària del protectorat.
Després de la Segona Guerra Mundial, la Banque de l'Algérie va ser nacionalitzada per una llei del 17 de maig de 1946. Al gener del 1949, es va canviar el nom pel de Banque de l'Algérie et de la Tunisie, però aquest canvi es va revertir l'1 d'agost de 1958 arran de la independència de Tunísia i l'establiment del Banc Central de Tunísia.
Lideratge El màxim executiu de la Banque de l'Algérie ostentava el títol de , , o i, a partir del 1949, el de , ‘governador’.
Édouard Lichtlin (1851-1859) Auguste Adolphe Villiers (1859-1875) Julien Ernest Chevallier (1875-1886) Félix Nelson Chiérico (1886-1897) Amédée Rihouet (1897-1898) Marc Lafon (1898-1906) Émile Moreau (1906-1926) Paul Ernest-Picard (1926-1934) Louis Escallier (1934-1946) Jacques Brunet (1946-1949) Marcel Flouret (1949-1952) Jean Watteau (1952-1962) Gilles Warnier de Wailly (1962-1963)
Referències
Categoria:Bancs centrals d'Àfrica Categoria:Bancs desapareguts Categoria:Bancs de França Categoria:Història d'Algèria Categoria:Història de Tunísia