va ser un advocat a qui un grup de tasques al servei de la dictadura militar va segrestar juntament amb la seva companya Mercedes Argañaraz el 8 de juliol de 1977 a Mar del Plata, on exercia la seva professió. El seu segrest i desaparició va formar part de l'episodi conegut com la nit de les corbates puix que va involucrar a diversos advocats d'aquesta ciutat.

Vida personal Era fill únic de Américo Fresneda i Rosa Cancio, oriünds de Buenos Aires, s'havien conegut i casat en Mar del Plata i simpatitzaven amb el peronisme. El pare va treballar al port, en hoteleria i tenia un taller on feia i restaurava imatges religioses en tant la mare es dedicava a les feines de casa i va estar vinculada a la Fundació Eva Perón.

Tomás Fresneda va estudiar a l’Escuela n° 6 Bsrtolomé Mitre s Mitre y Gascón, de Mar del Plata. A causa de problemes respiratoris va practicar natació en piscina coberta i al mar així com rugbi. Va començar els estudis secundaris al Col·legi Nacional però els canvis d'escola originats en els seus problemes de conducta van fer que els finalitzés en el Col·legi Don Bosco, que era privat i pertanyia a la congregació dels Salesians. El seu pare va tenir separacions matrimonials esporàdiques i, finalment se’n va anar de la casa per formar una nova família ael sud del país. Quan Tomás va finalitzar els seus estudis secundaris volia fer la carrera de Dret però la Universitat Catòlica era l'única local i cobrava un aranzel, per la qual cosa es va mudar a Còrdova a viure a casa del seu oncle Tomás Fresneda i a més va obtenir una beca gràcies a les seves bones qualificacions.

A Còrdova va conèixer a María de les Mercedes Argañaraz, sobrenomenada Mecha, que en aquest moment tenia xicot, però el va deixar i se’n van anar a viure junts sense que els seus pares ho sabessin. Mecha havia començat a estudiar Lletres i era militant del Partido Revolucionario de los Trabajadores PRT ue s'havia fundat en 1965 en unificar-se el Front Revolucionari Indoamericano FRIP amb l'organització Palabra Obrera que conduïa Nahuel Moreno. En 1966 el PRT es va declarar marxista-leninista i va obtenir el seu ingrés com a “secció simpatitzant” en la Quarta Internacional que agrupava partits trotskistes. El PRT estava d'acord amb la via armada de la guerrilla per prendre el poder i Fresneda, que acceptava la violència però sota la forma d'una insurrecció urbana, es va adherir al Moviment d'Alliberament Nacional. Aquesta organització es mostrava solidària amb les revolucions de la Xina, Cuba i Vietnam però no pretenia imitar-les per la qual cosa no formava quadres militars sinó polítics que s'inserissin en els diferents fronts de masses.

La parella va participar en 1969 en la mobilització popular anomenada Cordobazo però aquest any degué tornar a Mar del Plata perquè la seva mare patia Alzheimer i no podia viure sola. Unit el seu cosí i amic de la infància Aníbal Nasiff i a un tercer amic van fundar un taller en el qual van treballar fent objectes amb ferro i vidre. A tot això Mecha el va seguir des de Córdoba i van tornar a viure junts, va passar a treballar en un nou taller de ceràmiques que va muntar Nasiff i es va unir a una cèdula del PRT-ERP que es va formar en 1971. Fresneda va reprendre els seus estudis en la Universitat Catòlica i quanes va produir l'assassinat de Silvia Filler per l'agrupació dretana peronista Concentració Nacional Universitària CNU, va participar de les mobilitzacions demanant justícia. Mantenia el seu marxisme, seguia sense creure en el foquisme i considerava que hi havia sectors del peronisme que hi eren permeables. El 16 de maig de 1973 va néixer Pablo Ramiro, primer fill de la parella i la decisió del ERP de continuar les seves accions armades després que assumís la presidència Héctor José Campora va aguditzar les seves diferències perquè Fresneda pensava que Ramiro corria riscos per la militància de Mecha; finalment ella va acceptar deixar l’ERP i Fresneda va avançar en els seus estudis. Tanmateix, Mecha va tornar a la militància, si bé estava en desacord amb la resolució del PRT-ERP de continuar la lluita contra les forces armades, concretada en el fallit assalt al Comando de Sanitat de l'Exèrcit del 6 de setembre de 1973, i la parella es va separar; tanmateix, poc després Mecha va trencar amb el PRT, va tornar amb Fresneda i el 6 de febrer de 1975 va néixer Juan Martín, el seu segon fill.

En 1975 es va llicenciar com a advocat i a fins d'aquest any -sense deixar de treballar al matí en la ferreria- es va unir a Carlos Bozzi, van posar un estudi amb especial dedicació al Dret laboral i es van convertir en assessors dels sindicats d'empleats de plàstics i del de treballadors d'empreses d'aigües gasoses. Per aquesta època ja era presidenta María Estela Martínez i el clima polític havia canviat; la Policia Federal va detenir un breu temps a Fresneda i en alliberar-lo li van advertir "cuidi's, vagi-se’n, no es fiqui", l'Exèrcit va segrestar a Aníbal Nasiff i a la seva xicota i van aplanar el seu taller i el domicili buscant armes que no van trobar i als 10 dies el van alliberar.

El dia 6 de juliol és la data instituïda per la Federació Argentina de Col·legis d'Advocats per a rememorar als qui van ser detinguts, perseguits, desapareguts o assassinats en defensa de l'Estat de Dret, denominat "Dia Nacional de l'Advocat víctima del terrorisme d'Estat".

Referències

Categoria:Persones de Mar de Plata Categoria:Advocats argentins Categoria:Represaliats polítics Categoria:Persones desaparegudes Categoria:Advocats nascuts al segle XX