miniatura|Pàgina de tapís dels Evangelis de Lindisfarne Les pàgines de tapís són un dels trets característics dels manuscrits il·lustrats de l'art hibernosaxó. Presenten una ornamentació amb figures geomètriques; poden incloure formes d'animals repetides, situades habitualment al principi de cadascun dels quatre evangelis en els evangeliaris. La denominació "pàgina de tapís" s'usa per a descriure les pàgines dels manuscrits il·lustrats cristians, islàmics o hebreus, que contenen poc o gens de text i estan ocupades per motius decoratius. Difereixen de les pàgines consagrades a les lletres historiades malgrat que l'estil de la decoració pot presentar similituds.The University of North Carolina at Chapel Hill, Elizabeth Howie: DUBLIN, TRINITY COLLEGE MS A.4.5 (57) — GOSPEL BOOK (BOOK OF DURROW).West Semitic Research Project, The Leningrad Codex Carpet Page. Calkins, 36-37.
Les pàgines de tapís estan dedicades a l'ornamentació amb colors lluents i complexos dissenys de línies entrellaçades. Solen ser simètriques, o gairebé, respecte tant a l'eix horitzontal com al vertical. Alguns historiadors de l'art assenyalen les pàgines decoratives dels llibres coptes com l'origen de les pàgines de tapís, i també s'inspiren clarament de les decoracions usades en el treball artístic dels metalls d'aquella època. Al seu torn, els tapissos orientals i uns altres tèxtils poden haver-ne influenciat els dissenys. L'enquadernació en cuir estampada de l'Evangeli de Stonyhurst representa una pàgina de tapís simple en un altre suport i també n'hi ha una analogia pròxima amb els pocs cofres o cobertes de metall que es conserven del mateix període, com els dels Evangelis de Lindau. Els mosaics romans observats en els sòls de la Britània posromana també podrien ser-ne una possible font d'inspiració. El Còdex Cairensis de Galilea, del segle IX, també conté un tipus de pàgina semblant, però d'estil molt diferent.Calkins, 53.Calkins, 57-60.
L'exemple més antic que se'n conserva, el Bobbio Orosius, data del segle VII i està relacionat més estretament amb la decoració de l'Antiguitat tardana. Hi ha notables pàgines de tapís en el Llibre de Kells, els Evangelis de Lindisfarne, el Llibre de Durrow i altres manuscrits.Calkins, 36-37, 46-62.
Actualment, els cal·lígrafs moderns utilitzen el terme pàgina de tapís per a descriure les pàgines d'un manuscrit que estan completament cobertes d'estampats, més que no pas per a referir-se a les historiacions dels manuscrits il·luminats.
Galeria
Notes i referències
Categoria:Manuscrits il·luminats