El bombardeig del pont de Varvarin, també coneguda com la massacre de Varvarin, va ser un bombardeig aeri dut a terme per l'OTAN el 30 de maig de 1999, com a part de l'Operació Força Aliada. Aquell dia, avions de l'OTAN van bombardejar el pont de Varvarin, situat en la localitat homònima al districte de Rasina al centre de Sèrbia, als volts de l'13:25h (CET). El pont va ser atacat dues vegades i com a resultat hi van morir deu civils i uns altres trenta van resultar ferits, dels quals disset van resultar greument ferits i tretze lleus.
Encara que l'atac aeri a la petita localitat es va dur a terme al migdia, amb un bon clima i més de 1000 persones al voltant del pont, funcionaris de l'OTAN van titllar l'atac de «legítim» i les víctimes civils com a «danys col·laterals».
Esdeveniments L'atac aeri al pont es va dur a terme el 30 de maig de 1999, durant la festivitat ortodoxa de la Santíssima Trinidat i en dia de mercat, raó per la qual hi havia més d'un miler de persones en o als voltants del pont. Era un dia assoleiat, la qual cosa significa que els pilots dels bombarders de l'OTAN tenien bona visibilitat. Els bombarders de l'OTAN van bombardejar el pont en dues ocasions.
En el primer atac, que va començar al voltant de la 13:25h, dos avions de combat F-16 de l'OTAN que volaven a baixa altura van llançar el primer atac amb una bomba guiada per làser contra el pont, matant a tres persones i ferint greument a cinc més. Com a resultat dels impactes, el pont es va separar de la biga central, es va esfondrar al riu del costat de la ciutat, mentre que l'altre extrem va lliscar a la riba elevada del riu, de manera que al final una part d'uns 100 metres de llarg va quedar penjant en un fort angle i es va esfondrar al riu Morava. Encara que el pont ja havia estat destruït, els avions de l'OTAN van tornar entre tres i sis minuts després i van dur a terme un segon atac, disparant dos míssils més que van matar a set i van ferir greument a dotze civils més, els quals havien anat a socorrer als ferits del primer atac. Els cossos de la majoria dels morts van ser desmembrats per les fortes explosions.
Les deu víctimes mortals foren: Sanja Milenković (15 anys), Milan Savić (28), Vojkan Stanković (30), Zoran Marinković (33), Stojan Ristić (52), Ratibor Simonović (24), Ružica Simonović (55), Milivoje Ćirić (66), Dragoslav Terzić (67) i Tola Apostolović (74).
Es desconeix la nacionalitat dels pilots i el propòsit militar de l'operació no es va esclarir.
Reaccions miniatura|240x240px|Acte de commemoració de les víctimes civils del bombardeig del pont de Varvarian El portaveu de l'OTAN, Jamie Shay, va dir que els atacs aeris de l'OTAN contra el pont de Varvarin eren «objectius militars legítims» i que les baixes civils eren «danys col·laterals». El mateix funcionari va donar la mateixa justificació per a altres atacs de l'OTAN a la República Federal de Iugoslàvia, que van causar víctimes civils. No obstant això, els vilatans van afirmar que el pont era massa estret per permetre el pas de tancs i que va ser atacat en un dia serè en lloc de durant la nit, acusant l'OTAN de matar civils deliberadament. Un reporter alemany del diari Die Zeit va qualificar l'atac aeri de «massacre» i de «crim de guerra».
L'advocat berlinès Urlich Dost, que va representar a les famílies de les víctimes en un judici posterior a Alemanya, va descriure l'atac com un crim de guerra. En una entrevista amb Deutsche Welle, va culpar als oficials de l'OTAN per saber que l'atac causaria baixes civils.
Accions legals L'any 2003, les famílies de les víctimes van demandar al govern alemany davant tribunals alemanys. Els demandants van argumentar que Alemanya va brindar assistència a les operacions aèries de l'OTAN i van reclamar compensacions. Els tribunals alemanys van rebutjar el dret de les famílies a obtenir compensacions d'Alemanya. Primer al tribunal regional de Bonn el 2003, en segona instància al tribunal regional superior de Colònia el 2005 i al Tribunal Federal de Justícia el 2006. Les famílies van presentar una denúncia davant del Tribunal Constitucional Federal el 2007 per a revocar les decisions judicials anteriors. El 13 d'agost de 2013, aquest tribunal va desestimar novament les reclamacions de les famílies, argumentant que les víctimes d'operacions militars a l'estranger no tenien dret a indemnitzacions individuals. miniatura|240x240px|Una foto de 2006 del pont de Vavarin reconstruït
Ajuda de la diàspora Amb els fons concedits pels serbis de Suïssa, a través del Fons de la Diàspora per a la Pàtria, de juliol a novembre de 1999, es va construir un nou pont de doble ample al lloc que ocupava el pont destruït i es va construir també un monument a les víctimes a la vora del pont. A la vegada, es va renovar l'hotel Plaža, que va resultar danyat durant el bombardeig. Des d'aleshores cada 30 de maig, aniversari de la matança, es duu a terme un acte commemoratiu en record de les víctimes. Amb l'ajuda de la diàspora sèrbia, poc després del bombardeig de l'OTAN, es va establir un fons de beques per a estudiants talentosos anomenat «Sanja Milenković» en honor a la més jove de les deu víctimes, estudiant de l'Institut de Matemàtiques. Aquest fons es va tancar dos anys després per problemes financers, però els seus fundadors encara tracten de reactivar-lo.
Vegeu també Bombardeig del tren núm. 393 en la gola de Grdelica Bombardeig de l'autobús Nis Express en Lužane Bombardeig de l'OTAN a la seu de la Ràdio Televisió de Sèrbia Bombardeig de l'OTAN contra un comboi de refugiats albanesos prop de Gjakova Bombardeig amb bombes de raïm de Niš Edifici del Ministeri de Defensa de Iugoslàvia
Referències
Categoria:Política del 1999 Categoria:Segle XX a Sèrbia Categoria:Història de Iugoslàvia Categoria:Guerra de Iugoslàvia Categoria:Guerra de Bòsnia