Music for Piano és un recull de 85 composicions per a piano del compositor avantguardista John Cage, escrit entre 1952 i 1956. L'última peça és posterior i es va afegir el 1968.
Una característica de l'obra és que delega en l'intèrpret molts dels paràmetres musicals tradicionalment exclusius del compositor, com l'estructura general de la peça, els tempi, dinàmiques, modes d'atac, etc.
Totes les peces es varen compondre aplicant procediments aleatoris a partir de les imperfeccions típiques que hom pot trobar damunt la superfície de fulls de paper ordinaris, com irregularitats, relleus, taques, etc.
Informació general Cage explica que l'ús de lI Ching com a mètode compositiu era massa lent. El 1952, una ballarina (probablement Jo Anne Melcher, a qui va dedicada la primera peça de la sèrie) va sol·licitar-li amb urgència una peça musical nova, i Cage va haver de trobar una manera d'accelerar el procés creatiu:Certament, tenia la intenció de continuar treballant [...] consultant l' I Ching com de costum. Però també volia disposar d'un manera d'escriure peces musicals ràpidament. Els pintors, per exemple, treballen lentament amb l'oli i però amb les aquarel·les és tot el contrari [...] En mirar la plana de paper vaig trobar les meves "aquarel·les": de sobte vaig veure que la música, tota la música, ja hi era.Cage quoted in Steven Johnson. The New York Schools of Music and Visual Arts, p. 45. Routledge, 2002. El llibre Silence descriu detalladament el procés de composició d'aquestes peces. L'obra va neix a partir d'una "pàgina mestra" en què dos pentagrames (un "sistema") tenen prou espai entre sí perquè un estigui en clau de Sol i l'altre clau de Fa, de manera que s'avasten totes les notes del piano. Seguidament, i mitjançant un full transparent, Cage marcava les imperfeccions del paper d'acord a diferents operacions d'atzar, i per últim traslladava els pentagrames del full mestre al full transparent, convertint així les imperfeccions en notes rodones. Per acabar, hi afegia línies de registre on calgués, alteracions, claus i altres indicacions emprant l'I Ching (com ara M per a sordina i P per a pizzicato).
La sèrie Music for Piano comprèn les obres següents:
Music for Piano 1 (1952) Dedicat a la ballarina Jo Anne Melcher, qui va fer-ne l'encàrrec per a la coreografia "Paths and Events".Steven Johnson. The New York Schools of Music and Visual Arts, p. 45. Routledge, 2002. La partitura (de sis pàgines d'extensió) només especifica les altures i deixa les durades a càrrec de l'intèrpret. En aquest cas, Cage va marcar totes imperfeccions possibles dins d'un interval de temps de treball. La peça es toca llavors a un tempo prescrit on cada sistema equival a 7 segons, a diferència de les peces següents, on el tempo el determina lliurement l'intèrpret.
Music for Piano 2 (1953) Composta per a la ballarina Louise Lippold, com a In a Landscape (1948) i A Flower (1950). Les altures es deriven novament de les imperfeccions del paper, però una rítmica predefinida controla la densitat de les notes. Les operacions d'atzar amb l'''I Ching s'empren per determinar els mètodes de producció de so (al teclat, fent sordina amb la mà sobre les cordes, o bé pinçant-les). El tempo i la dinàmica es deixen a cura de l'intèrpret. La partitura ocupa quatre pàgines.
Music for Piano 3 (1953) Dedicada a Morton Feldman. D'aquesta peça en endavant, totes les partitures tenen una pagina d'extensió, el nombre de notes i/o sons està determinat per les operacions d'atzar de l'I Ching, i les dinàmiques i durades són lliures.
Music for piano 4 – 19 (per a qualsevol nombre de pianos) (1953) Composta per a la coreografia de Merce Cunningham de títol Solo Suite in Space and Time. Començant en aquestes setze peces i aplicable a totes les posteriors, les peces poden ser interpretades juntes, ja sigui en seqüència o simultàniament, i per qualsevol nombre de pianistes. Es permeten superposicions i silencis entre peces.
Music for piano 20, per a piano (1953) Composta per a la mateixa coreografia de Cunningham de Music for Piano 4-19 .
Music for piano 21 – 36, Music for piano 37-52 (per a piano sol o en un conjunt) (1955) Composta per a la mateixa coreografia de Cunningham de Music for piano 4-19 i Music for piano 20. Aquest cop s'inclouen els sorolls produïts en tocar el cos del piano. A les versions enregistrades per Steffen Schleiermacher s'empra una "superpilota" que frega la part exterior del piano, creant sons com gemecs o laments. Els dos grups de setze peces són diferents en tant que els límits per a les operacions d'atzar utilitzant lI Ching són 1-127 per al primer grup i 1-32 per al segon, números que corresponen a la dificultat relativa de la interpretació.
Music for piano 53 – 68 (per a piano sol o en un conjunt) (1956) Dedicada a Grete Sultan.
Music for piano 69 – 84 (per a piano sol o en un conjunt) (1956) Ambdues col·leccions van ser compostes per a la mateixa coreografia de Cunningham, Solo Suite in Space and Time. Music for piano 85 (per a piano i electrònica) (1962) Dedicada a Moriyasu Harumi i composta a Osaka.See , information taken from the score in New York Public Library. És l'última peça de la sèrie i diferent a la resta: s'ha d'interpretar de manera autònoma i intervé electrònica en viu. S'empren glissandos i la partitura proporciona instruccions de feedback..
Referències
Pritchett, James. 1993. The Music of John Cage. Cambridge University Press. Revill, David. 1993. The Roaring Silence: John Cage – a Life''. Arcade Publishing. ISBN 1-55970-220-6, Categoria:Composicions per a piano sol