diverses vegades gran d'Espanya, va ser un noble espanyol, director del Banc de San Carlos, en el qual va col·laborar per a la seva fundació, servidor de la Casa Reial d'Espanya i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Biografia Era fill de Ventura Antonio Osorio de Moscoso y Fernández de Córdoba (m. 6 de gener de 1776), que l'havia precedit en tots els seus títols, i de la seva esposa María de la Concepción de Guzmán y de la Cerda (m.7 d'octubre de 1803), filla dels comtes d'Oñate, marquesos de Montealegre, etc. A la mort del seu pare en 1776, va heretar la seva immensa fortuna i «va ser un dels homes més poderosos i rics de la seva època». Va ser doctor en Dret Civil i Canònic per la Universitat de Granada i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.
Lligat familiarment a la Cort del Regne d'Espanya, la seva família materna havia ocupat importants llocs; sent el seu avi, el seu besavi i el seu rebesavi sommeliers de corps de diferents reis.
El rei Carles III el va nomenar, poc després, governador del Banco de San Carlos.
Va acabar així mateix les obres de la seva Palau d'Altamira del carrer Flor Alta de Madrid, iniciades pel seu pare i projectat per Ventura Rodríguez.
Vidu en 1798, el rei Carles IV el va escollir el 1801 com el seu cavallerís major. Després del Motí d'Aranjuez el nou rei Ferran VII el va confirmar en el seu lloc, si bé per poc temps perquè, mesos després, va fugir a Baiona.
Durant la Guerra del francès va pertànyer a la Junta Suprema Central i va arribar a ser el seu president (1808-1809).
Matrimonis i descendència Es va casar el 3 d'abril de 1774 amb María Ignacia Álvarez de Toledo y Gonzaga, filla d'Antonio Álvarez de Toledo Osorio, X marquès de Villafranca del Bierzo. D'aquest matrimoni van néixer set fills, entre ells Vicente Osorio de Moscoso y Álvarez de Toledo, que li va succeir en els títols, i Bernardo Osorio de Moscoso y Álvarez de Toledo que va ser xantre de l'església patriarcal de Sevilla i cavaller de l'Orde de Carles III.
L'11 de desembre de 1806 va contreure segon matrimoni amb María Magdalena Fernández de Córdoba y Ponce de León. de qui no va haver-hi descendència.
Títols nobiliaris, senyorius i distincions Va ostentar els següents títols: duc d'Atrisco, duc de Baena, duc de Maqueda, duc de Medina de las Torres, duc de Sanlúcar la Mayor, duc de Sessa, duc de Soma, marquès d'Almazán, marquès d'Astorga, XIII marquès d'Ayamonte, marquès d'Elx, marquès de Leganés, marquès de Mairena, marquès de Monasterio, marquès de Morata de la Vega, marquès de Poza, marquès de Velada, de San Román (antiga denominació), marquès de Villamanrique, comte d'Altamira, comte d'Arzarcóllar, comte d'Avelino, comte de Cabra, comte de Lodosa, comte de Monteagudo de Mendoza, comte de Nieva, comte d'Oliveto, XVII comte de Santa Marta de Ortigueira, comte de Trastàmara, comte de Trivento, vescomte d'Iznájar, baró de Bellpuig, baró de Calonge, baró de Linyola, senyor i príncep d'Aracena, senyor de Turienzo i senyor de Villalobos
Va ser també alferes major hereditari del Pendó de la Divisa del rei, guarda major hereditari del Regne de Castella, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, Gran Creu de Carles III i gentilhome de cambra amb exercici.
Referències
Bibliografia
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Categoria:Vescomtes Categoria:Comtes d'Espanya Categoria:Marquesos Categoria:Barons Categoria:Cavallerissos majors del rei Categoria:Morts el 1816 Categoria:Nascuts al segle XVIII Categoria:Nobles madrilenys