Estoloc o Estoioc (en llatí: Stolocus o Stoiocus) és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una sola inscripció a Asca, a les Baronies Gascones (Bigorra).
Història Al , Arnaut Oihenart va reportar una dedicatòria a aquest déu que es va trobar en un altar votiu de marbre a Asca entre 1638 i 1656, la qual va llegir com a Stoioco Deo. L'altar va desaparèixer posteriorment i, arribats al , Julien Sacaze va rebutjar la inscripció com a falsa, a manca de proves, en considerar-la sospitosa. Tanmateix, la inscripció es va retrobar finalment a la sagristia de l'església d'Asca al 1970 i es va poder comprovar que el teònim era, com deia Oihenart, Stoiocus o, més probablement, Stolocus.
Tot i ser l'única prova d'aquesta deïtat, el fet d'haver-se trobat a prop d'una altra inscripció dedicada al déu Ageio, àmpliament documentat, fa que sigui prou fiable.
Inscripció La inscripció d'Asca diu així:
Traducció: «Al deu Stolocus (o Stoiocus), Decimus Cilius Iustinus ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Notes
Referències
Categoria:Déus del panteó pirinenc de Bigorra Categoria:Inscripcions en llatí amb noms aquitans