El Referèndum sobre la represa de les negociacions d'Islàndia d'adhesió a la Unió Europea es celebrà el 29 d'agost de 2026. Islàndia va sol·licitar l'ingrés a la UE l'any 2009, però les negociacions estan suspeses des de 2013. Els governs posteriors han insistit que les negociacions han de ser aprovades mitjançant un referèndum abans de reprendre's.
Context Dècada de 2010 El govern d'Islàndia, llavors liderat per l'Aliança Socialdemòcrata, va sol·licitar l'ingrés a la UE el juliol de 2009, després que el país patís una greu crisi financera. Malgrat tres anys de negociacions, diversos temes importants van quedar pendents, inclosa la Política Pesquera Comuna.Icelanders to get a referendum on joining the EU BBC News, 22 de maig de 2013 El 14 de gener de 2010, el govern islandès va anunciar que les negociacions se suspendrien fins després de les eleccions parlamentàries de l'abril. No es va obrir cap capítol nou abans de les eleccions, tot i que van continuar les negociacions sobre els capítols que ja s'havien obert. Els partits d'esquerres que governaven van patir una gran derrota a les eleccions, mentre que el centrista Partit Progressista va obtenir una gran victòria.
Els líders del Partit Progressista i del Partit de la Independència, que s'oposen a l'adhesió d'Islàndia a la UE, van anunciar el 22 de maig de 2013 que s'havia arribat a un acord de coalició que suspendria totes les converses d'adhesió amb la UE i no les reprendria a menys que s'aprovessin primer en un referèndum. L'assessor de Sigmundur Davíð Gunnlaugsson, el nou primer ministre, va declarar que "més endavant de la legislatura hi haurà un referèndum sobre si Islàndia ha de continuar les converses, tot i que no s'ha decidit cap data". El ministre de Finances, Bjarni Benediktsson, va afirmar: "Creiem que les converses d'adhesió es van iniciar sense el suport necessari a Islàndia. No anirem més lluny amb les converses. També hem d'escoltar el que la UE té a dir sobre el nostre plantejament; potser no tindrà sentit fer un referèndum".
El 22 de febrer, les forces de govern van acordar retirar formalment la sol·licitud d'adhesió, sense celebrar primer un referèndum sobre la qüestió, i van presentar un projecte de llei al parlament buscant la seva aprovació. No obstant això, el 25 de febrer, Ragnheiður Ríkharðsdóttir, presidenta del grup parlamentari del Partit de la Independència, va anunciar la seva intenció de no votar a favor de la proposta.
La coalició entre el Partit de la Independència i el Partit Progressista va perdre la seva majoria a les eleccions parlamentàries islandeses de 2016. Després de diversos intents fallits de formar govern amb combinacions alternatives, el gener de 2017 es va crear una nova coalició liderada pel Partit de la Independència, a la qual es van unir Viðreisn (Reforma) i Futur Brillant, partits que donen suport a l'adhesió a la UE. Viðreisn, de fet, havia nascut originalment com una escissió del Partit de la Independència precisament per aquesta qüestió. L'acord de coalició incloïa el compromís de fer un vot parlamentari sobre si se celebraria un referèndum d'adhesió a la UE.
Dècada de 2020 El 21 de març de 2022, els líders de l'Aliança Socialdemòcrata, el Partit Pirata i Viðreisn van presentar les seves propostes a l'Althing (el parlament) per tal que se celebrés un referèndum d'adhesió a la UE abans del final de 2022.
El 15 de setembre de 2022, els líders d'aquests tres partits van redactar una proposta de pregunta per al referèndum: "Voleu que Islàndia reprengui les negociacions amb la Unió Europea amb l'objectiu de concloure un acord d'adhesió que sigui sotmès a la nació per a la seva aprovació o rebuig? Les opcions de resposta seran sí o no."
El 20 de setembre de 2022, el líder de l'Aliança Socialdemòcrata, Logi Már Einarsson, va redactar un discurs dirigit al president islandès Guðni Th. Jóhannesson demanant que el referèndum es fes abans de finals de 2023.
El 23 de març de 2023, segons Jón Steindór Valdimarsson, com que les enquestes indicaven que el 66% donava suport a la realització del referèndum, creia que l'escenari ideal seria celebrar-lo abans de les properes eleccions de 2025.
El 18 de setembre de 2023, la líder de Viðreisn, Þorgerður Katrín Gunnarsdóttir, va proposar un esborrany de llei per al referèndum amb el suport de membres de l'Aliança Socialdemòcrata i del Partit Pirata, inclòs Logi Már.
Després de les Eleccions legislatives islandeses de 2024, l'Aliança Socialdemòcrata, Viðreisn i el Partit del Poble van formar un nou govern de coalició, el qual va acordar celebrar un referèndum sobre la represa de les negociacions d'adhesió a la UE a tot tardar el 2027. Abans d'organitzar la consulta, el nou govern va establir primer un panell d'experts independents per avaluar els avantatges i desavantatges de mantenir la Corona islandesa en comparació amb l'adopció de l'euro, una mesura que es considera que garantirà un debat més madur.
El gener de 2026, Þorgerður Katrín, exercint ara com a ministra d'Afers Exteriors, va dir que el govern tenia la intenció de presentar una resolució parlamentària sobre el referèndum a l'Althing durant la primavera de 2026. Segons la legislació islandesa, el referèndum s'hauria de celebrar entre tres i dotze mesos després de l'aprovació de la resolució. El febrer de 2026, Politico Europe va informar, basant-se en dues fonts, que la coalició de govern estava considerant avançar el referèndum a l'agost de 2026. Es deia que aquest augment de la urgència venia arran de les turbulències geopolítiques, especialment per les pujades d'aranzels imposades per la segona administració de Donald Trump, iniciada en gener de 2025, a les mercaderies islandeses i les amenaces dels EUA d'annexionar-se Groenlàndia. Uns dies més tard, a Varsòvia, la primera ministra Kristrún Frostadóttir va confirmar que Islàndia celebraria aquest referèndum a finals de 2026. Al mateix temps, el seu homòleg polonès Donald Tusk va declarar que recolzava l'adhesió islandesa al bloc europeu.
El 6 de març de 2026, Kristrún Frostadóttir va manifestar que el seu govern havia acordat fixar el referèndum per al 29 d'agost de 2026. La comissària d'Ampliació Marta Kos va celebrar l'anunci dient: "Ara el poble islandès té al davant una decisió molt significativa." Kristrún va afegir que si els islandesos votaven que sí, les converses podrien començar abans de finals de 2026. El 28 de maig de 2026, l'Althing va aprovar definitivament la proposta per a dur a terme la consulta.
Pregunta La pregunta plantejada per al referèndum fou:
(S'haurien de reprendre les negociacions d'adhesió d'Islàndia a la Unió Europea?)
Les opcions de resposta seran:
(Sí.) o, (No.)
Opinió pública El maig de 2013, el suport dels votants a l'ingrés a la Unió Europea se situava al 25%.Iceland heads for EU referendum The Daily Telegraph, 22 de maig de 2013 Una enquesta publicada el gener de 2014 va revelar que el 67,5% dels islandesos es mostrava a favor de celebrar un referèndum sobre la continuació de les negociacions d'adhesió. La decisió del govern a finals de febrer de retirar la sol·licitud d'adhesió d'Islàndia sense un referèndum previ va provocar que milers de manifestants sortissin als carrers davant dels edificis de l'Alþingi a Reykjavík. El 28 de febrer de 2014, el 82% ja es mostrava a favor de dur a terme la votació. El 20 de gener de 2015, un total de 53.555 persones (el 22,1% dels votants d'Islàndia) havien signat una petició per exigir que es fes el referèndum compromès. Una enquesta de Gallup realitzada durant els primers dies de la invasió russa d'Ucraïna del 2022 va indicar una majoria relativa de suport entre els islandesos (47%) a favor d'unir-se a la Unió Europea.Gallup: Largest Portion Of Icelanders Favour Joining The European Union Reykjavik Grapevine, 10 de març de 2022 +Enquestes d'opinió sobre l'adhesió d'Islàndia a la Unió EuropeaInstitutData de publicacióA favorEn contraIndecísDiferènciaMaskína16 de juny de 202644,5%39,4%16,1% +5,1%Viðskiptablaðið9 de juny de 202639%46%16%–7%Viðskiptablaðið7 d'abril de 202640%47%13%–7%Gallup Þjóðarpúls 6 de març de 202652%48%0% +4%Gallup Þjóðarpúls21 de gener – 2 de febrer de 202642%42%16%0%Gallup Þjóðarpúls7 – 16 de març de 202544%36%20% +8%Prósent45%35%20% +10%Maskína45,3%35,7%16,0% +9,6%Maskína42,4%35,7%21,9% +6,7%Maskína40%33%27% +7%Maskína44%34%22% +10%Maskína40,8%35,9%23,3% +4,9%Prósent42,8%35,1%22,1% +7,7%Prósent48,5%34,9%16,7% +13,6%Gallup47%33%20% +14%MMR 28,6%48.7%22.7%–20.1%MMR 26.4%54.9%18.7%–28.5%Vísir29%71%––42%MMR 37.4%45.1%17.5%–7.7%Gallup27.6%52.2%20.2%–24.9%Capacent 41.7%58.3%––16.6%Maskína27.4%50.7%20.9%–23.3%Capacent-Gallup 37.3%50.1%12.6%–12.8%MMR 26.3%58.7%15.0%–32.4%Capacent48.7%27.0%24.3% +21.7%InstitutData de publicacióA favorEn contraIndecísDiferència
Resultats
Conseqüències El resultat de la votació va concloure amb la victòria del "No" amb un 52,8% dels vots, enfront del 47,2% obtingut pel "Sí", tancant així la porta a reprendre les converses amb Brussel·les i la primera ministra socialdemòcrata, Kristrún Frostadóttir va confirmar que el seu govern respectaria el resultat i que la qüestió de l'adhesió no es tornaria a plantejar durant el seu mandat.
Referències
Enllaços externs Referèndum sobre la continuació de les negociacions d'adhesió amb la Unió Europea - Ministeri d'Afers Exteriors
Categoria:Eleccions del 2026 Categoria:Eleccions d'Islàndia Categoria:Relacions bilaterals de la Unió Europea Categoria:Referèndums del segle XXI