El Sydney Gay and Lesbian Mardi Gras és una rua de l'orgull anual que se celebra a Sydney, Nova Gal·les del Sud, i a la qual assisteixen centenars de milers de persones de tot Austràlia i de l'estranger. El Mardi Gras és l'esdeveniment gai i lesbià més gran d'Oceania. Va començar originalment com una protesta de persones gais i lesbianes l'any 1978. El 2019, es va intentar modificar el nom per incloure més grups sota el paraigua queer, però els membres gais i lesbians van votar en contra de la proposta, ja que volien que l'esdeveniment continués sent exclusiu. Aquesta decisió va ser rebuda amb decepció, especialment per part dels australians bisexuals, que la consideren una forma d'esborrament bisexual.
El Sydney Gay & Lesbian Mardi Gras és un dels principals atractius turístics d'Austràlia, i tant la desfilada com la festa de ball subsegüent atreuen molts turistes nacionals i internacionals. És el segon esdeveniment anual més gran de Nova Gal·les del Sud pel que fa a l'impacte econòmic, ja que genera uns ingressos anuals d'uns 30 milions de dòlars australians per a l'estat.
L'esdeveniment va créixer a partir de les manifestacions pels drets del col·lectiu gai que se celebraven anualment des del 1978, quan nombrosos participants van ser detinguts per la policia de Nova Gal·les del Sud. La desfilada del Mardi Gras manté un caire polític, amb molts grups que marxen i carrosses que promouen temàtiques o reivindicacions dels drets de gais i lesbians. Com a reflex de la transformació experimentada des del primer Sydney Gay & Lesbian Mardi Gras, entre els participants de la rua actualment s'hi inclouen grups de personal uniformat de les Forces de Defensa Australianes, agents de la policia de Nova Gal·les del Sud, així com policies interestatals i federals, bombers i d'altres serveis d'emergència. No obstant això, aquesta segueix sent una qüestió controvertida dins de la comunitat, on molts s'oposen a la inclusió dels cossos policials. El matrimoni igualitari va ser el tema dominant a la desfilada del Sydney Gay & Lesbian Mardi Gras de l'any 2011, amb almenys 15 carrosses fent pressió a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe.
El 2019, el Sydney Gay & Lesbian Mardi Gras va presentar una candidatura per acollir el WorldPride 2023, competint contra Mont-real (Canadà) i Houston (Texas). InterPride va triar Sydney per acollir el WorldPride 2023 durant la seva Assemblea General Anual d'octubre de 2019 a Atenes, on van participar tres-centes organitzacions de delegats; aquesta va ser la primera vegada que el WorldPride se celebrava a l'Hemisferi sud o a la regió de l'Àsia-Pacífic.
Història El terme «Mardi Gras» El Sydney Gai and Lesbian Mardi Gras, o Sydney Mardi Gras, és una celebració de la història i la cultura gai i lesbiana Va rebre el nom de la festivitat cristiana de Mardi Gras, però no hi està relacionat.
Quan es va organitzar el primer esdeveniment el 1978, es va concebre com una festa al carrer en un esforç per acollir una "celebració més positiva"; el terme "Mardi Gras" s'havia convertit en sinònim de festivals al carrer i, per tant, es va convertir en el nom de l'esdeveniment Mardi Gras deriva de les celebracions que se celebren el Mardi (francès per a "dimarts") quan es menja Gras (francès per a "greix") abans del període d'abstinència cristià de la Quaresma que precedeix la Pasqua.
Dècada de 1970 El 24 de juny de 1978, un grup de joves australians gais i lesbianes va organitzar una sèrie d'actes, entre els quals una marxa de protesta al matí per commemorar els Aldarulls de Stonewall, com a part d'una xarxa global d'esdeveniments de Solidaritat Gai. Cap a les 22:00 h, les festivitats es van transformar en una celebració nocturna quan més de 500 persones es van aplegar a Oxford Street en un «festival» de carrer planificat que demanava la fi de la discriminació contra els homosexuals en el treball i l'habitatge, la fi de l'assetjament policial i la derogació de totes les lleis antihomosexuals.Sydney Gay & Lesbian Mardi Gras Information Kit. 1997.
La xifra va augmentar fins a unes 2.000 persones a mesura que els revetllers que passaven la nit de dissabte als bars i clubs d'Oxford Street van respondre a la crida de «Fora dels bars i cap als carrers!». Tot i que els organitzadors havien obtingut el permís, aquest va ser revocat i la policia va dissoldre la desfilada. Després que la marxa es dispersés a Kings Cross, 53 dels participants van ser detinguts. Tot i que finalment es van retirar la majoria dels càrrecs, el diari The Sydney Morning Herald va publicar els noms complets dels detinguts, fet que va provocar que moltes persones fossin exposades públicament (tretes de l'armari) davant els seus amics i llocs de treball, i molts dels arrestats van perdre la feina, ja que l'homosexualitat va ser un delicte a Nova Gal·les del Sud fins a l'any 1984. Dues de les persones detingudes van ser multades. La resta van ser posades en llibertat sense fiança i se'ls van sobreseure els càrrecs. La resposta policial a una protesta legal d'una minoria local la va transformar en un esdeveniment d'importància nacional que va impulsar les campanyes pels drets gais i la reforma de les lleis. Un documental, Witches and Faggots, Dykes and Poofters, produït per Digby Duncan l'any 1980, explica la història del primer Sydney Gay and Lesbian Mardi Gras.
La segona desfilada del Mardi Gras va tenir lloc el 1979 malgrat l'oposició de mitjans de comunicació, negocis i grups del col·lectiu gai. A la desfilada de 1979, com a reconeixement dels aldarulls de Stonewall i per commemorar els fets de l'any anterior, hi van assistir 3.000 persones. Aquell mateix any, el govern del Partit Laborista de Nova Gal·les del Sud, liderat per Neville Wran, va derogar la Llei d'Infraccions Sumàries sota la qual s'havien realitzat les detencions de 1978. El segon Mardi Gras va tenir com a lema Power in the Darkness (Poder en la foscor). Tot i que hi va haver una gran presència policial, no es va registrar cap detenció. Alts càrrecs electes 1978 Garry Bennett (Portaveu) 1981–82 Brian McGahen (President) 1982–83 Brian McGahen (President) 1983–84 Brian McGahen (Director) 1984–85 Bill Whittaker (President)Damian Furlong (President) 1985–86 Bill Whittaker (President) 1986–87 Bill Whittaker (President, fins a setembre 1986)Murray McLachlan (President, des de setembre 1986) 1987–88 Murray McLachlan (President) 1988–89 Murray McLachlan (President) 1989–90 Cath Phillips (President) 1990–91 Cath Phillips (President, fins a novembre 1990)Colin Fawcett (President, fins a juny 1991)Richard Cobden (President, des de juny 1991) 1991–92 Richard Cobden (President) 1992–93 Susan Harben (President) 1993–94 Susan Harben (President) 1994–95 Rob Patmore (President)Font: A history of the Sydney Gay and Lesbian Mardi Gras Dissenyadors de cartells 1978 Chris Jones 1979 Fine Arts Workshop, Sydney University 1980 Prue Borthwick 1981 Sheona White, imprès per Lucifoil Posters 1982 Andrew Short 1983 Allan Booth 1984 Allan Booth 1985 Peter Tully (Parade), Allan Booth (Party), Phil Jacobs (Festival) 1986 David McDiarmid 1987 Michael Fenaughty 1988 David McDiarmid 1989 Phillip McGrath 1990 David McDiarmid 1991 Geoffrey Gifford 1992 Phillipa Playford 1993 Kendal Baker 1994 Glenn A Moffat 1995 Pierre et Gilles 1996 Darian Zam (Il·lustractions), Brendan Williamson (Disseny) 1997 Suzanne Boccalatte 1998 David Corbet, Andrew Medhurst & Bryce Tuckwell, Design Nation 1999 Wendy Neill & Tanja Dunster, 10 Design 2000 Marita Leuver, Leuver Design 2001 Marita Leuver, Leuver Design 2002 Norman Edwards 2003 trigger design (Greg Anderson) 2004 Brett Bush 2005 Guy Campbell 2006 Guy Campbell 2007 Francisco Fisher 2008 Joel Wassermann, Gwarsh 2009 Lewis Oswald 2010 Scott Elk (season creative) Helen White (fotografia) Lewis Oswald (disseny) 2011 Ethel Yarwood (concepte de disseny), Techa Noble and Benja Harney (obres d'art) Lewis Oswald (dissenyador) 2012 Lewis Oswald 2013 Lewis Oswald 2014 Lewis Oswald, Peter Novotny Font: A history of the Sydney Gay and Lesbian Mardi Gras
1980 a 1999 miniatura|Curses de drag-queens a Bondi Beach el 1996 L'any 1980, després de la tercera desfilada reeixida del Mardi Gras, es va decidir en diverses consultes comunitàries traslladar la rua a l'estiu. El 1981, la desfilada es va desplaçar al febrer i el nom es va canviar per «Sydney Gay Mardi Gras». Un nombre cada vegada més gran de persones no només va participar en l'esdeveniment, que a partir d'aleshores passava a ser estiuenc, sinó que una multitud de 5.000 persones va anar a veure'l.Sydney Gay & Lesbian Mardi Gras 1993 Information Pack Durant l'esdeveniment de 1981 va sorgir una divisió entre lesbianes i gais arran de la inclusió de carrosses que representaven negocis comercials. Durant la major part de la dècada, moltes lesbianes es van excloure voluntàriament de l'esdeveniment. El 1982 es va celebrar una gran festa posterior a la desfilada a la qual van assistir 4.000 persones, una pràctica que continuaria fins a convertir-se en una part integrant del Sydney Gay & Lesbian Mardi Gras. El 1983 hi van participar 44 carrosses davant de 20,000 espectadors. Diverses imatges de l'esdeveniment de 1984 van aparèixer al videoclip de la cançó de Cold Chisel anomenada «Saturday Night». El 1987, es calcula que unes 100.000 persones van anar a veure la rua. A mitjan dècada de 1980, el Comitè del Mardi Gras va rebre una pressió considerable arran de la controvèrsia mediàtica generada al voltant de la crisi de la SIDA. Malgrat les peticions de prohibició de la desfilada i de la festa, la rua de 1985 va tirar endavant sota el lema Fighting for Our Lives (Lluitant per les nostres vides). El 1988, la desfilada va passar a anomenar-se oficialment «Sydney Gay and Lesbian Mardi Gras» en una Assemblea General Extraordinària.
El 1991, el vuitè festival anual de cinema gai i lesbià de Sydney, un esdeveniment emmarcat en el Mardi Gras, es va incloure per primera vegada en un festival de cinema d'àmbit nacional. Aquell any, la rua s'havia convertit en la més gran que s'havia fet mai a Austràlia. El 1992, el festival va durar quatre setmanes, cosa que el va convertir en el festival gai i lesbià més gran del món. També el 1992, Fiona Cunningham-Reid va rodar un documental sobre la història del Mardi Gras titulat «Feed Them to the Cannibals!».Paul Hallam Cap al 1993, la desfilada del Sydney Gay and Lesbian Mardi Gras ja s'havia convertit en la desfilada nocturna a l'aire lliure més gran del món. L'Estudi d'Impacte Econòmic del Mardi Gras va determinar que l'impacte total de l'esdeveniment en l'economia australiana va ser d'uns 38 milions de dòlars australians. El febrer de 1993, un dels esdeveniments associats al festival va ser l'obra de teatre «Nothing Personal», dissenyada per Arthur Dicks. El 1994, el Festival del Mardi Gras va adoptar el lema We are Family (Som família), com a picada d'ullet a l'Any Internacional de la Família. Aquell any hi va haver 137 carrosses a la desfilada amb 600.000 espectadors. Per primera vegada, la desfilada va ser filmada per la cadena de televisió ABC TV i es va emetre el diumenge 6 de març a les 20.30 h, guanyant la seva franja horària i aconseguint per a ABC TV les audiències més altes de la seva història. La desfilada de 1997 va ser coberta pel programa d'actualitat de Libbi Gorr, McFeast, a la mateixa cadena ABC TV.