Els terratrèmols de Veneçuela de 2026 fan referència a un doble sisme de gran magnitud que van sacsejar el nord del país el 24 de juny de 2026, amb conseqüències humanes i materials molt greus. Es tracta d'un doblet sísmic de magnituds Mw 7,2 i 7,5 respectivament, que va afectar especialment l'estat de La Guaira i diverses zones de Caracas i altres estats del centre-nord veneçolà.

Fets Els dos terratrèmols es van produir amb només 39 segons de diferència, a les 18:04:33 i 18:05:12 hores respectivament, hora local. El govern de la presidenta Delcy Rodríguez va declarar l'estat d’emergència i va qualificar l’estat de La Guaira com a «zona de desastre»

L'epicentre del primer terratrèmol, de magnitud 7,2, es va produir a 24 km a l'est de la localitat de San Felipe, a una profunditat de 21,9 km, mentre que el segon fou a 23 km al sud-est de Yumare, a una profunditat d'uns 10 km. Ambdós es troben a la zona de la serra d’Aroa, entre els estats de Yaracuy, Carabobo i a la costa de La Guaira, on es van produir nombroses ensulsiades d’edificis i un risc generalitzat d'esfondrament de construccions. La intensitat en l'escala de Mercali fou de XIII en ambdós casos. Es van produir més de 782 rèpliques en la setmana següent, algunes d'elles de magnitud superior a 5.

Segons el Servei Geològic dels Estats Units, el doble sisme és el més potent que ha afectat Veneçuela en més d’un segle, amb un fort impacte social, econòmic i polític. El precedent més pròxim en el temps d'una magnitud similar a Veneçuela fou l'agost del 2018, quan un terratrèmol de magnitud 7,3 va afectar l'estat de Sucre.

El sistema d’alerta de sismes d'Android de Google va avisar més de quatre milions de veneçolans del terratrèmol uns segons abans que sentissin la sacsejada. El sistema va detectar les primeres vibracions amb els acceleròmetres dels mòbils, va calcular ràpidament el sisme i va enviar una notificació amb instruccions bàsiques de protecció als dispositius amb alertes, ubicació i dades activades.

Conseqüències El Servei Geològic dels Estats Units (USGS) va indicar la probabilitat d’un nombre molt elevat de víctimes d’entre 10.000 i 100.000 persones i va emetre inicialment una alerta de tsunami al Carib que posteriorment va cancel·lar. Una setmana després el nombre de víctimes es situava en 2.295 morts i 11.267 ferits, i s'havien pogut rescatar d'entre les runes 6.461 persones. L'ONU va xifrar inicialment en 50.000 les persones desaparegudes i en més de 6,76 milions les persones afectades.

El govern veneçolà va identificar gairebé 800 edificis amb danys estructurals, 189 de les quals es van esfondrar completament. Vuit dels edificis afectats eren hospitals, alguns dels quals van haver de ser desallotjats. Només a l'estat de La Guaira més de 100 edificis es van ensorrar. L'aeroport de Maiquetía, que dona servei a Caracas, va patir danys estructurals que van provocar la seva clausura, mentre que van poder mantenir-se oberts els de Barcelona, Barquisimeto o Valencia. L'ONU va estimar l'impacte econòmic dels danys en 6.000 milions d'euros, el 6% del PIB del país.

Superades ja les 72 hores, termini a partir del qual es considera més improbable trobar persones en vida, seguien encara arribant equips de rescat internacionals i 2.624 rescatadors ja estaven treballant sobre el terreny, amb 137 gossos, 49 vehicles de suport i 84,8 tones d'equipament. La població va denunciar una manca de mitjans mecànics per les tasques de recuperació de víctimes.

Vers el 9 de juliol, enmig d'una precarietat de recursos materials per desenrunar i recuperar els cadàvers, la societat civil s'organitzava pagant de la seva butxaca el cost de la recerca i enterraments. Malgrat que el govern elevava a 3.535 les morts confirmades, les persones desaparegudes superaven les 30.000.

Referències

Categoria:Esdeveniments del 2026 Categoria:Terratrèmols de la dècada de 2020 Categoria:Segle XXI a Veneçuela