El Llac Petit, conegut oficialment com a pantà de Can Bogunyà, és un petit embassament situat al nord del municipi de Terrassa (Vallès Occidental), dins del Parc Agroforestal de Terrassa (conegut com l'Anella Verda). Recull les aigües del torrent de Can Bogunyà i s'alimenta de les aigües de pluja i de fonts properes, principalment de la font de la Bardissa i de la font de l'Alzina.
Es troba molt proper a l'antic Hospital del Tòrax (actualment el Parc Audiovisual de Catalunya), un fet que històricament ha alimentat la seva popularitat i la seva vinculació amb diverses llegendes urbanes i misteris.
Història L'origen i la data exacta de la construcció del pantà estan envoltats d'incertesa, tot i que es creu que es va edificar a principis del segle XX, cap a l'any 1907 (la fotografia més antiga conservada de l'embassament data de 1910).
Hi ha dues teories principals sobre la seva finalitat original: El propietari de la masia de Can Bogunyà va fer construir aquest petit embassament per abastir d'aigua els cultius de la seva finca. S'especula amb una possible vinculació amb les obres d'Andreu Marí, qui l'any 1872 va comprar la mina Vinyals amb el propòsit de canalitzar aigua cap a Sabadell.
Té una capacitat reduïda, d'uns 10.000 metres cúbics d'aigua, i una superfície d'unes 0,6 hectàrees. Com a curiositat geogràfica, l'embassament es troba pràcticament sobre el meridià 2 est de Greenwich.
Llegenda negra i crims Tot i ser un lloc pintoresc freqüentat per excursionistes i ciclistes, el Llac Petit ha adquirit popularitat a causa d'una sèrie de morts de caràcter divers, crims reals que van ocupar portades de premsa i la seva immediata proximitat amb l'Hospital del Tòrax (amb nombroses històries de fets paranormals).
D'entre els esdeveniments registrats i documentats en aquest espai destaquen: Accident d'Antoni Boada i Ballbè (1925): El 26 de juliol de 1925 es va registrar la primera mort documentada. Un jove de 27 anys, Antoni Boada i Ballbè, que no sabia nedar, va desaparèixer sota les aigües de l'embassament. Tot i registrar-se oficialment com un accident, no s'explicava com s'havia endinsat a la part profunda. Cadàver no identificat (1957): Al setembre de 1957 es va trobar el cos sense vida d'un home d'uns 60 anys vestit amb roba de pagès que surava al mig de l'aigua. Mai va poder ser identificat. El misteri dels lleons (1970): L'abril de 1970 es van localitzar en un abocador molt pròxim al llac les despulles decapitades d'un lleó i dues lleones amb les urpes mutilades. Tot i que inicialment es va especular amb la hipòtesi de ritus satànics o bruixeria, es va saber finalment que els cadàvers procedien del tancament d'un "Circo Zoo" on una lleona havia atacat de mort el nét de l'amo de sis anys. El taxidermista terrassenc Joaquim Jover va confessar haver adquirit els felins morts per disecar-los, però atès el seu estat de descomposició, només en va poder aprofitar els caps i les urpes, desfent-se de la resta dels cossos a l'abocador de Can Bogunyà. Trobada d'un cos als anys 80: Es va trobar el cos d'un home mort per un tret al costat d'una escopeta amb els canons retallats, en circumstàncies que inicialment van ser tractades com un suïcidi. Homicidi de Núria Molina (1991): L'any 1991 es va confirmar el primer crim d'homicidi a la zona, quan es va localitzar el cos d'una jove de 16 anys que havia estat estrangulada en el camí d'accés que portava cap al llac. Assassinat d'Antoni Bruch (1993): Es va trobar mort l'Antoni Bruch, un agent dels Mossos d'Esquadra de Sant Cugat. El seu cos presentava la mandíbula trencada, un impacte de bala al crani i la seva arma reglamentària havia estat sostreta. L'assassinat del joier Jaume Martínez (1994): El conegut joier terrassenc Jaume Martínez Moliné va ser segrestat i assassinat. Tot i que dos sospitosos van ser jutjats i condemnats per aquests fets, el cadàver mai no es va recuperar. Durant la investigació del crim, els cossos policials van dur a terme una recerca molt exhaustiva mitjançant submarinistes a l'interior i als voltants del pantà de Can Bogunyà sota la hipòtesi que podria haver estat llançat a l'embassament. Ofegament d'un menor (1999): Un nen de 10 anys va morir ofegat el 2 de setembre de 1999. Es va quedar sol vora el llac banyant-se despullat mentre el seu grup de companys d'excursió pujava a un turó proper. El cadàver lligat de peus i mans (2006): El 12 d'abril de 2006, un excursionista va veure un cos surant. Els bombers van rescatar el cadàver d'un home d'entre 35 i 40 anys lligat de peus i mans, amb evidents senyals de criminalitat. La policia no el va poder identificar i ningú en va reclamar la desaparició.
Aquest historial de successos reals, combinat amb la seva atmosfera boscosa, ha atret històricament grups esotèrics que fan servir el lloc durant la nit per fer rituals.
Ús en el cinema i la televisió A causa de la seva proximitat amb el Parc Audiovisual de Catalunya, les aigües del pantà i el bosc que l'envolta són considerats una localització cinematogràfica habitual. S'hi han filmat produccions audiovisuals, anuncis de televisió i sessions fotogràfiques professionals.
Referències
Vegeu també Can Bogunyà del Mas Hospital del Tòrax
Categoria:Geografia de Terrassa Categoria:Embassaments de Catalunya Categoria:Llegendes urbanes