En sismologia, els terratrèmols dobles o doblets sísmics —i, de manera més general, els terratrèmols múltiples— es van identificar originalment com a múltiples sismes amb formes d'ona gairebé idèntiques que s'originen en la mateixa ubicació.. Actualment, es caracteritzen com a seqüències sísmiques diferents que inclouen dos (o més) terratrèmols principals de magnitud similar, que de vegades ocorren amb diferència de desenes de segons, però en altres ocasions estan separats per anys.La similitud en la magnitud —sovint dins d'un marge de 0.4— distingeix els esdeveniments múltiples de les rèpliques,. les quals inicien aproximadament 1.2 per sota de la magnitud del sisme principal (segons la llei de Båth) i disminueixen en magnitud i freqüència d'acord amb lleis conegudes.

Els esdeveniments dobles o múltiples també presenten formes d'ona sísmiques gairebé idèntiques, ja que provenen de la mateixa zona de ruptura i camp d'esforç. En contrast, les rèpliques, en ser perifèriques a la ruptura principal, solen reflectir circumstàncies d'origen més diverses. Els esdeveniments múltiples se superposen en els seus camps focals (zones de ruptura), que poden abastar fins a 100 quilòmetres en terratrèmols de magnitud 7.5.. Els terratrèmols dobles s'han distingit dels «terratrèmols desencadenats», en què l'energia de les ones sísmiques activa un sisme distant amb una zona de ruptura diferent. Tanmateix, s'ha suggerit que aquesta distinció reflecteix més una «taxonomia imprecisa »que una realitat física..

Es creu que els terratrèmols múltiples ocorren quan asprors, com grans fragments d'escorça atrapats en la falla en ruptura, o irregularitats i curvatures en la falla, impedeixen temporalment la ruptura principal. A diferència d'un terratrèmol normal, en què es considera que el sisme allibera prou estrès tectònic acumulat com perquè tarden dècades o segles a acumular-se novament (segons la teoria del rebot elàstic), el primer sisme d'un esdeveniment múltiple només allibera part de l'estrès acumulat en trobar l'aspror. Això augmenta l'estrès sobre l'aspror, que pot fallar en qüestió de segons, minuts, mesos o fins i tot anys..

En el terratrèmol d'Harnai de 1997, el sisme inicial de magnitud Mw 7.0 va ser seguit per un altre de magnitud Mw 6.8 a penes 19 segons després.. L'efecte d'aquests poderosos sismes en un interval tan curt va ser duplicar la durada del moviment del sòl (cosa que va portar més estructures al col·lapse) i duplicar l'àrea afectada pels tremolors més intensos.. Si un segon sisme, possiblement més fort, passa hores o dies després, podria ser suficient per col·lapsar estructures debilitades pel sisme anterior, amb greus conseqüències per als esforços de rescat i recuperació..

Tot i que s'han registrat nombrosos terratrèmols amb dos o fins i tot tres sismes principals de magnituds tan similars que triar-ne un com el principal pot ser una cosa arbitrari, no va ser fins a les dècades de 1970 i 1980 que els estudis de sismogrames van demostrar que alguns d'aquests no eren simplement rèpliques i presismes inusualment grans.; .

Altres investigacions han demostrat que aproximadament el 20% dels terratrèmols molt grans (amb magnituds superiors a 7.5) són dobles. i que, en certs casos, entre el 37% i el 75% dels terratrèmols són múltiples.. Un estudi teòric va trobar que aproximadament un de cada 15 terratrèmols (7%) compleix amb criteris estrictes per ser considerat un doble, però també va trobar que, a les Illes Salomó, sis de 57 terratrèmols amb magnituds ≥ 6.0 van ser dobles, igual que quatre de 15 terratrèmols amb magnituds ≥ 7.0, cosa que indica que aproximadament el 10% i el 25% d'aquests sismes van ser dobles.

Els terratrèmols dobles representen un desafiament per al model de terratrèmol característic utilitzat en l' estimació de perills sísmics.; . Aquest model assumeix que les falles estan segmentades, la qual cosa limita l'extensió de la ruptura i, per tant, la mida màxima d'un terratrèmol, a la longitud del segment.

Pronòstics més recents de perills sísmics, com el model UCERF3, incorporen una major probabilitat de ruptures en múltiples segments, la qual cosa altera la freqüència relativa de les diferents mides de terratrèmols..

Referències

Categoria:Sismologia