Rafael Amorós (Albaida, 1964) és un pintor, gravador i escultor valencià.

Interessat en la pintura des de jove, el 1981 s'introduí en l'art contemporani sota la influència de Francesc Messa. Posteriorment amplià la seua formació a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València (1985-1986), als tallers de l'Escola Internacional de Gravat de Calella (1987) i als cursos de gràfica de Pastrana (1993). Aquell mateix any completà la seua formació amb el gravador romanès Pavel Radoulovsqui, i residí en la casa-estudi del pintor Antoni Miró on realitzà diverses obres gràfiques. El 1995, una part de la seua producció gràfica passà a formar part de la col·lecció de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

Des de 1983 ha desenvolupat una activitat expositiva continuada, tant en mostres individuals com col·lectives, a diverses ciutats de l'Estat espanyol i d'Europa, així com al nord d'Àfrica.

La seua obra ha evolucionat des d'una investigació formal cap a un llenguatge de marcat compromís social. Entre les seues principals sèries destaquen L'individu com a forma (1986-1989), Petjades (1989-1991),Orgànics (1991-1993), Autoretrats-Autoreptats (1993-1998), Natures i altres coses (1998), Colors de Vall (1998), Imatges en positiu/imatges en negatiu (1999-2003) i Vocabularis.

El 1997 fou cofundador del col·lectiu artístic ZONA FRANCA, juntament amb Xavier Mollà i Cesc Biosca, amb el qual desenvolupà exposicions, edicions de llibres d'artista i altres projectes de creació col·lectiva.

Paral·lelament a la pintura, ha mantingut una destacada activitat com a gravador, amb l'edició de diverses carpetes i llibres d'artista, entre els quals Orgànics I i II (1992-1993), Àrabs i catalans (1994), Ausiàs March (1997), Fi de mil·lenni (1999), Home, paraula, poble (2003) i Quatre paraules (2004).

Des de finals de la dècada de 1990 també treballa en l'àmbit de l'escultura. És autor de diverses obres públiques i de guardons institucionals, entre els quals els Premis de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i els Premis de la Unió de Periodistes Valencians. Així mateix ha col·laborat amb el gnomonista Joan Olivares en la realització de diversos rellotges de sol monumentals en Benissoda, 1998; Benigànim, 2002; Almussafes, 2003; Muro, 2002; Llocnou de Sant Jeroni, 2003, cinc rellotges solars per a l'Espai Trobat de Benissa, 2003; Ontinyent, Rafelcofer, Otos i Guadasséquies, 2004. L'any 2005 s'inaugurà la ruta turístic-cultural dels rellotges de Sol d'Otos, projecte ideat i coordinat amb Joan Olivares en el que participaren artistes com Andreu Alfaro, Manuel Boix, Rafael Armengol, Artur Heras, Antoni Miró, Elisa Martí, Arcadi Blasco i Amorós&Olivares, projecte organitzat per l’ajuntament d’Otos i finançat pel Proder-2 Vall d’Albaida.

Referències

Categoria:Albaidins Categoria:Artistes de la Vall d'Albaida Categoria:Escultors valencians contemporanis Categoria:Gravadors valencians contemporanis Categoria:Pintors valencians nascuts al segle XX Categoria:Pintors valencians del segle XXI Categoria:Pintors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1964