va ser un aristòcrata, militar i polític espanyol, executat al començament de la guerra civil.
Biografia Vida personal Era fill de Màxim Josa Alzamora -un metge natural de Fraga que va morir en 1885 a conseqüència del còlera, malaltia contreta quan tractava als malalts de la beneficència de Lleida-, i de Luisa de Gomar de las Infantas, germana del Marquès de les Infantes. A causa de l'abnegació amb la qual va cuidar dels malalts, la Diputació Provincial de Lleida va acordar, el 4 de novembre de 1885 , una pensió de 1000 pessetes per a la seva vídua, i va costejar l'educació dels seus fills. Va estar casat amb Rosario Gallifa Soler, filla de l'industrial tèxtil de Manresa Magí Gallifa Gomis, i d'Elvira Ángela Soler Arola. Rosario va morir el 18 de novembre de 1911 a causa de complicacions en el naixement de la seva única filla.
Vida política En 1896 va ingressar en l'Acadèmia d'Artilleria de l'Exèrcit de Terra d'Espanya. Va arribar al grau de Tinent coronel, i va rebre la creu de l'Orde de Sant Hermenegild el 4 d'octubre de 1921. Afiliat a la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDAI), va ocupar el càrrec de comissari de la Generalitat de Lleida des d'octubre de 1934 fins al 7 de gener de 1936, data en la qual dimiteix del càrrec, al costat d'Emili Vila Álvarez, comissari de la Generalitat de Tarragona, i a Jesús Masià Altre, comissari de la Generalitat de Girona. Li va succeir en aquesta posició Joan Rovira i Roure.. Jaume Barrull Pelegrí Diccionari biogràfic de les terres de Lleida, Política, economia, cultura i societat. Segle XX. p. 209
Obra Com a record del seu pas per la Diputació de Lleida, val la pena destacar l'ampliació i millora de l'Hospital Provincial, al qual es van afegir 102 places més per a pacients, i la construcció d'un sanatori mental. Així com la instal·lació de la línia telefònica en diversos punts de la província.
Mort En el moment en el qual comença la Guerra civil, es mostra favorable als revoltats. Segons la Historia de la Cruzada Española de Joaquín Arrarás, Josa havia estat un dels més destacats elements que havien preparat l’ Alçament a Lleida . Per aquest motiu va ser delatat per un dels seus companys de l'Exèrcit, el tinent coronel Martínez Vallespí, i conduït a la presó provincial de Lleida. La nit del 5 d'agost de 1936, el tinent Venancio Navas Crespo va portar una ordre que transmetia la necessitat de portar a vint-i-dos presos a Barcelona, entre els quals es trobaven Luis Josa de Gomar i el bisbe de Lleida Huix Miralpeix. Aquesta nit, els vint-i-dos presoners, en comptes de ser conduïts a Barcelona, van ser portats al cementiri de Lleida i allí afusellats. Un monument recorda la seva memòria.
Referències
Categoria:Militars lleidatans Categoria:Presidents de la Diputació de Lleida Categoria:Assassinats polítics al bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola Categoria:Morts a Lleida Categoria:Morts el 1936 Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Militars catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics lleidatans contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1878