El HNLMS O 21 o Hr.Ms. O 21 El prefix internacional de la Marina Neerlandesa és HNLMS (Vaixell de Sa Majestat Neerlandesa) . La Marina Reial Neerlandesa utilitza els prefixos Zr.Ms. (Zijner Majesteits) quan un rei és al tron i Hr.Ms. (Harer Majesteits) quan es tracta d'una reina, ambdós significant "(vaixell) de Sa Majestat". (número de gallardet: P21) va ser un submarí, vaixell principal de la classe O 21 de la Koninklijke Marine, que va servir durant la Segona Guerra Mundial. Completat el 1940, va enfonsar diversos vaixells durant la guerra, entre ells el submarí alemany U-95.
Disseny i descripció Els submarins de la classe O 21 eren versions lleugerament més petites de la classe O 19 precedent. ja que no tenien la capacitat de col·locar mines d'aquesta classe. Els vaixells tenien una eslora total de 77,7 m, una mànega de 6,6 m i un calat de 4 m.Bagnasco, p. 240 Desplaçaven 987 tones llargues (1.003 t) a la superfície i 1.488 tones llargues (1.512 t) submergides. Els submarins tenien una tripulació de 60 oficials i mariners.van Willigenburg, p. 69
Per a la navegació en superfície, els submarins eren propulsats per dos motors dièsel Sulzer de 2.500 cavalls de potència (1.864 kW). cadascun dels quals accionava un eix d'hèlix. Quan estaven submergits, cada hèlix era impulsada per un motor elèctric de 500 cavalls de potència (373 kW). Podien assolir els 19,5 nusos (36,1 km/h) a la superfície i els 9 nusos (17 km/h) sota l'aigua. A la superfície, els submarins tenien un abast de 10.000 milles nàutiques (19.000 km) a 12 nusos (22 km/h) i 28 milles nàutiques (52 km) a 9 nusos submergits. Els submarins tenien una profunditat de busseig de 330 peus (100 m).
La classe O 21 estava armada amb vuit tubs llançatorpedes de 21 polzades (533 mm). Quatre d'aquests estaven a la proa i dos a la popa. L'altre parell estava en un suport giratori extern a la part central del vaixell. Es proporcionava una recàrrega per a cada tub lançatorpedess intern. També estaven armats amb dos canons antiaeris Bofors de 40 mil·límetres (1,6 polzades); aquests estaven en suports estancs individuals que es retreien a la torre de comandament quan es submergien.Bagnasco, p. 238
Història Construcció i carrera professional miniatura|esquerra| L'O 21 es prepara per a proves al mar, octubre de 1939 L'O 21 va ser encarregat el 19 de juny de 1937 i abocat el 20 de novembre de 1937 a la drassana de Koninklijke Maatschappij De Schelde a Vlissingen. Com a submarí de la classe O, estava pensat per al seu ús en aigües europees, mentre que la classe K s'havia d'utilitzar a les Índies Orientals Holandeses.
El vaixell va ser botat el 21 d'octubre de 1939. Originalment, el número del vaixell era K XXI. però es va canviar a O 21 abans de la botadura.
Aquest era el tipus de vaixell de la classe O 21. dissenyat per a set vaixells, quatre dels quals van ser utilitzats posteriorment pels aliats i els altres tres com a submarins alemanys de combat. La construcció holandesa era moderna; entre altres coses, ja comptava amb un tub de snorkel i un canó de 40 mm que es podia baixar a un compartiment estanc, detalls que els alemanys van copiar per als seus submarins elèctrics de classe XXI i XXIII.
Segona Guerra Mundial Després de la invasió alemanya del 10 de maig de 1940, l'O 21 va ser comissionat precipitadament aquella tarda, encara incomplet, i va salpar cap a Anglaterra juntament amb el seu germà O 22 (també sense equipament) i el remolcador B.V. 37. per ser finalment completat a la drassana de Rosyth, a Escòcia.
Entre altres coses, va rebre una antena de marc. El tub d'immersió del vaixell es va haver de treure a petició dels britànics, ja que el consideraven innecessari i perillós. Les primeres proves d'immersió es van dur a terme el 3 de juny de 1940. Només quatre dies després, el vaixell va haver de submergir-se al seu propi port a Escòcia a causa d'un atac aeri alemany. El 22 de juny el submarí, ara ja operatiu, va ser assignat a la 9a Flotilla de Submarins britànica a Dundee.
Mar del Nord El 30 de juliol de 1940 l'O 21 va fer el seu primer viatge operatiu al Mar del Nord; abans d'això, s'havien de reparar alguns defectes menors. Per tant, el viatge també va servir per verificar la capacitat operativa del vaixell i la tripulació. La zona operativa era un cercle de vint milles nàutiques al nord de Dogger Bank. A la tarda de1 d'agost de 1940 el vaixell submergit va albirar un submarí alemany a la superfície i va disparar dos torpedes des d'una distància de 2000 m, però va fallar el vaixell, que era l'U-60. El 9 d'agost va tornar a Dundee, on el comandant Ltz. I J.F. van Dulm va ser guardonat amb la Creu de Bronze per haver salvat amb èxit el vaixell dels alemanys. El vaixell estava en alerta a causa de la possible invasió d'Anglaterra en aquell moment. No partiria per a una altra missió fins el 28 d'agost. Aquesta vegada, davant l'entrada sud del port de Bergen només es va albirar un petit cúter, pel qual el capità va considerar que no valia la pena un torpede. Durant una prova d'immersió profunda durant el viatge, un dels tubs de torpedes de la coberta va resultar danyat. En tornar a port, l'O 21 gairebé va encallar a la costa escocesa a causa del mal temps.
El següent viatge operatiu, per al qual el vaixell va salpar el 27 de setembre de 1940, va conduir a la mateixa zona, on va veure un altre cúter. Probablement era el mateix que el del viatge anterior. El 5 d'octubre, l'O 21 va albirar un submarí alemany de tipus II que tornava a port. Era probable que el submarí també ho hagués notat, ja que el submarí alemany es va submergir sobtadament i va tallar els motors, de manera que l'O 21. que no tenia capacitat de sondeig subaquàtic, no el va poder seguir. En el viatge de tornada a la base, el vaixell va realitzar una altra prova d'immersió profunda durant la qual una finestra de la sala de control es va trencar a una profunditat de 95 metres. L'aigua també va entrar a la sala de màquines a través dels eixos de l'hèlix i va danyar l'àncora del motor elèctric d'estribord. Els eixos de l'hèlix es van bloquejar, fent que el motor fallés i el vaixell s'enfonsés a una profunditat de 106 metres abans de ser reflotat detonant el motor.
A causa dels danys, l'O 21 va ser traslladat a dic sec després del seu retorn. Un tercer intent d'immersió profunda al novembre va permetre al vaixell assolir amb èxit la profunditat operativa prevista de 102 m.
El proper viatge operatiu, va ser des del 28 de novembre al 12 de desembre de 1940. Això va permetre que el vaixell tornés a la costa noruega, aquesta vegada davant de Stavanger. El viatge va transcórrer sense cap incident en particular.
Després del seu retorn, es van programar més proves per a l'O 21. Com que el subministrament de torpedes holandesos a Anglaterra es limitava als que s'havien pres durant la retirada alemanya, va ser necessari verificar la compatibilitat dels tubs llançatorpedes holandesos amb els torpedes britànics. Després de proves reeixides, l'O 21 va partir el 29 de desembre de 1940. Aquesta vegada equipat amb torpedes britànics, encara estava en una patrulla de guerra. La zona operativa era la mateixa que la de Bergen, Noruega, on l'O 21 havia estat dues vegades abans. Com en operacions anteriors allà, va albirar un cúter en el qual no volia malgastar cap torpede. El 12 de gener de 1941 el vaixell va tornar a la base per tornar a partir el 27 de gener per al proper viatge. Aquest viatge, que va durar fins al 10 de febrer, també va ser un fracàs.
Oceà Atlàntic Del 24 de febrer al 10 de març de 1941 el submarí navegava amb el seu vaixell germà, l'O 23, en comboi per la ruta Dundee-Gibraltar. Al punt de trobada amb el primer comboi, l'O 21 va perdre el seu vaixell d'escorta, el dragamines de la marina francesa lliure La Moqueuse a causa del mal temps. Mentre els vaixells el buscaven, un carguer britànic els va disparar amb el seu canó. Els vaixells van escapar d'aquest atac en picat. La Moqueuse. que s'acostava, va veure el periscopi de l'O 21 i, segons sembla, també va veure un submarí alemany. Les càrregues de profunditat llançades pels francesos només van causar danys menors a l'O 21. El vaixell va emergir immediatament.
Mediterrania El 14 de març l'O-21 va arribar a Gibraltar i estava subordinat organitzativament a la 8a Flotilla de Submarins britànica. Fins a mitjans de juny, l'O-21 va escortar diversos combois. Va acompanyar els combois que es dirigien cap al nord fins al punt de trobada amb el comboi dirigint-se en direcció oposada, i després va escortar el comboi que es dirigia cap al sud fins a Gibraltar. Aquesta operació va ser seguida d'una breu parada a Gibraltar per a una revisió general, una breu participació en un exercici de guerra antisubmarina i una altra escorta de combois abans que el submarí rebés l'ordre de patrullar el Golf de Biscaia al nord de Portugal el 2 de juliol. Allà, l'Almirallat britànic esperava un creuer auxiliar alemany. Finalment, el 6 de juliol, l'O21 tornà a Gibraltar.
El 16 de juliol de 1941 l'O21 va embarcar cap a la Mediterrània. on va ser assignat a una zona de patrulla al sud de Nàpols. En un primer comboi albirat el matí del 21 de juliol, la distància era massa gran per aconseguir una posició d'atac; en un segon comboi, la protecció de tres torpedineres era tan forta que l'O 21 no va poder aconseguir una posició de foc. Una goleta albirada el 28 de juliolva ser confós pel comandant amb un vaixell Q i no va atacar. Més tard aquell mateix dia, utilitzant el seu dispositiu d'escolta, l'O 21 va localitzar un altre comboi format per quatre vaixells de càrrega i dos destructors com a escorta. L'O 21 va disparar quatre torpedes contra el comboi, després es va submergir a una profunditat de 35 metres i va reduir la velocitat. Dos torpedes van impactar contra el vaixell de càrrega italià Monteponi. que es va enfonsar l'endemà a causa dels danys. El contraatac dels destructors d'escorta va tenir lloc lluny de l'O 21. El 3 d'agost va atacar una goleta italiana desconeguda de tres pals (500 tones) al sud de Sardenya, primer amb un torpede (que probablement va passar per sota del vaixell) i després amb el seu canó de coberta. Almenys set dels 25 trets disparats van impactar la goleta i, després que el vaixell estigués en flames, l'O 21 va abandonar l'escena de l'atac. El 6 d'agost el submarí ja era a Gibraltar.
El mateix 6 d'agost de 1941, el seu vaixell germà l'O 24 va enfonsar el petit vaixell mercant italià Bombardiere després d'un atac amb torpedes a les 6:32 del matí a la posició geogràfica de al mar Tirrè. El comandant holandès va fer un informe erroni sobre l'enfonsament d'un vaixell de 5.000 tones, però en realitat el vaixell atacat tenia un volum de només 634 tones. Curiosament, la posició oficial d'Itàlia sobre aquest assumpte és, per raons encara desconegudes, que el petit vaixell mercant va ser enfonsat per l'O 21 en lloc de —com s'ha demostrat— per l'O 24. El 27 d'agost l'O21 ha tornat a navegar pel mar Tirrè. El 31 d'agost, un submarí italià no identificat de la classe Marcello (1.060/1.313 tones) va ser albirat però no va ser detectat per un atac de torpedes. L'atac posterior de l'O 21, el5 de setembre, va tenir més èxit; el vaixell de càrrega italià Isarco (5.738 tones) va ser torpedinat i enfonsat juntament amb el seu canó de coberta. L'O 21 va portar a bord 22 tripulants supervivents. L'endemà, el submarí va atacar un creuer auxiliar italià no identificat, però els torpedes van fallar. L'endemà,7 de setembre, l'O 21 va atacar un dragamines auxiliar de la classe Fasana. i l'endemà un altre comboi. Cap d'aquests atacs va tenir èxit.
El 27 de setembre l'O 21 va enfonsar un petit veler desconegut a la posició geogràfica de amb el seu canó de coberta de 88 mm (ni les fonts neerlandeses ni les memòries del comandant esmenten aquest atac, però aquesta és la posició oficial italiana).