miniatura|Detall carta de Colom al seu fill Diego, amb les lletres Bet i hai de l'alfabet hebreu El possible origen jueu de Colom és una hipòtesi historiogràfica menor però persistent en la historiografia moderna, defensada per alguns investigadors des del segle XX. La teoria sosté que Colom podria haver estat un jueu sefardita convers o descendent de conversos, i que certs elements de la seva biografia, els seus escrits i el seu context històric apunten a un origen vinculat a les comunitats jueves de la península Ibèrica. Tot i que la majoria d'historiadors consideren que no hi ha proves concloents, la hipòtesi ha estat objecte de nombrosos estudis, llibres i documentals.
Antecedents històrics El debat sobre l'origen de Colom s'ha vist fortament influït pel context de l'Espanya de finals del segle , marcat per la persecució de jueus i conversos, l'actuació de la Inquisició espanyola i la promulgació del Decret de l'Alhambra (1492), que ordenava l'expulsió dels jueus dels regnes de Castella.Columbus and the Jews, Jonathan D. Sarna, Commentary Magazine, November 1992 Diversos autors han assenyalat que Colom va mantenir relacions estretes amb famílies converses, com els Pinzón o els Santàngel, va navegar amb tripulants de possible origen jueu i va utilitzar en els seus escrits expressions lingüístiques associades al judeoespanyol o amb influències de l'hebreu rabínic.
A més, la data del seu primer viatge (1492) coincideix simbòlicament amb l'expulsió, cosa que ha portat alguns investigadors a especular que Colom pogués haver tingut motivacions messiàniques o de recerca de refugi per als jueus perseguits.Debates about Columbus Spanish Jewish Ancestry are not New David Naar (The Discussion)
La hipòtesi de Simon Wiesenthal El 1973, l'investigador i caçador de nazis Simon Wiesenthal va proposar que Colom podria haver estat un convers espanyol que buscava, entre altres objectius, trobar un refugi segur per als jueus perseguits o fins i tot localitzar les "tribus perdudes d'Israel". Wiesenthal va argumentar que Colom va mostrar un interès inusual per les profecies bíbliques i els textos hebreus, que el seu viatge va coincidir amb l'expulsió dels jueus el 1492, i que alguns dels seus mecenes i col·laboradors financers eren jueus "conversos". Wiesenthal també va repetir afirmacions anteriors que Colom era un sefardita que tenia cura d'amagar el seu judaisme però també estava disposat a trobar un lloc de refugi per als seus compatriotes perseguits. Va argumentar que el concepte de Colom de navegar cap a l'oest per arribar a les Índies era menys el resultat de teories geogràfiques que de la seva fe en certs textos bíblics, concretament el Llibre d'Isaïes, citant repetidament dos versos d'aquest llibre: "Segurament les illes m'esperaran, i els vaixells de Tarsis primer, per portar els teus fills de lluny, la seva plata i el seu or amb ells" (60:9); i "Perquè vet aquí, creo nous cels i una nova terra" (65:17). Wiesenthal va afirmar que Colom creia que els seus viatges havien confirmat aquestes profecies.Wiesenthal, Simon. "Sails of Hope: The Secret Mission of Christopher Columbus." Macmillan, 1973. Retrieved 2010-09-07. Jane Francis Amler va compartir aquestes opinions el 1977. Rabins contemporanis, com ara Abraham Cooper del Simon Wiesenthal Center, han indicat que la teoria formava part d'una tradició oral dins de certs cercles jueus, tot i que reconeixen que no hi ha cap prova definitiva.
L'anàlisi lingüística d'Estelle Irizarry La professora Estelle Irizarry, especialista en lingüística hispànica, va analitzar els escrits de Colom i va concloure que el seu estil presenta trets compatibles amb el ladino o amb patrons d'escriptura típics dels jueus sefardites alfabetitzats en castellà.
Entre els elements assenyalats per Irizarry hi ha l'ús d'estructures sintàctiques característiques del judeocastellà, referències bíbliques interpretades des d'una perspectiva sefardita i fórmules de datació i abreviatures utilitzades pels conversos. Irizarry no afirma que Colom fos jueu, però sosté que els seus escrits revelen una "identitat cultural híbrida". També va afirmar (sense proves) que Colom es va referir a les Festivitats Jueves al seu diari durant el primer viatge.
Crítiques acadèmiques La majoria dels historiadors rebutgen l'existència de proves concloents dels orígens jueus de Colom. Autors com Laurence Bergreen assenyalen que els escrits de Colom no expressen explícitament una identitat jueva, que la seva missió està clarament emmarcada dins de la cosmovisió catòlica dels Reis Catòlics i que la teoria sol estar recolzada per proves circumstancials. El professor Ronnie Perelis, especialista en estudis sefardites, afirma que, tot i que Colom mostra influències culturals jueves, "la genètica no fa que una persona sigui de religió jueva" i que la seva identitat documentada és la d'un cristià devot.
El debat sobre aquesta teoria ha persistit durant més d'un segle. El primer va ser el llibre del rabí Mayer (Moritz) Keyzerling de 1894 , *Cristòfor Colom i la participació dels jueus en els descobriments espanyols i portuguesos*, encarregat per a les celebracions de 1892, on esmentava Luis de Santangel i Joseph Vizinha, però Keyzerling mai va afirmar que el mateix Colom fos d'ascendència jueva.Christopher Columbus and the Participation of the Jews in the Spanish and Portuguese Discoveries (Scanned at Archive.org Quatre anys més tard, el 1898, García de la Riega va publicar una afirmació que Colom era d'origen espanyol i un jueu ocult, basada en una investigació original sobre el cognom Colon a Gènova i Espanya. El 1913, aquestes afirmacions van ser refutades sense embuts per l'historiador americà Henry Vignaud, basant-se en fets on afirmava clarament els seus orígens genovesos i on una gran quantitat de documents demostraven que les afirmacions de La Riega eren falses.[jstor.org/stable/1835504 Columbus a Spaniard and a Jew], Henry Vignaud, The American Historical Review, Vol. 18, No. 3 (Apr., 1913), pp. 505-512 (8 pages)Cristóbal Colon Español! Conferencia por Celso Garcia de la Riega en sesi6n publica celebrada por la Sociedad Geografica de Madrid. (Madrid, tipo- grafico de Fortenet, 1898, pp. 43 El 1932, el Dr. Cecil Roth va escriure el seu llibre *A History of the Marrans* (Història dels marrans ), en què promovia la idea que Colom era un marrà, un jueu espanyol convers a la força.A History of the Marranos Cecil Roth, Jewish Publication Society of America, Philadelphia, 1932 (National Library of Israel catalog entry) Entre les seves proves hi havia les afirmacions que Colom es referia a l'expulsió espanyola en els seus primers relats, i utilitzava el terme hebraic "Segona Casa" per a la destrucció del segon temple de Jerusalem, un terme no utilitzat pels cristians. Roth també va afirmar que la insígnia que encapçalava totes les cartes dirigides al seu fill, excepte una, eren en realitat les lletres hebrees Bet-Hei, que normalment utilitzaven els jueus religiosos per significar Be'ezrat Hashem (amb l'ajuda de Déu), i que les abreviatures sota la seva signatura es referien a l'oració del Kaddish .De Madariaga's book, page 441 El 1933, Maurice David va escriure un llibre que incloïa imatges dels documents utilitzats per Roth per demostrar les seves afirmacions.Who was "Columbus"? His real name and real fatherland; a sensational discovery among the archives of Spain (with photostatic reproductions of forty letters written by the discoverer of the Americas). On Google Books El 1940, Salvador de Madariaga va publicar el seu llibre Cristòfor Colom, en què repetia les afirmacions i proves de Roth, sospesant-les contra punts de vista oposats i prenent partit per Roth, afirmant que Colom era un marrà obligat a abandonar Espanya per anar a Gènova. Algunes de les seves proves es basaven en els trets racials que percebia com a jueus i que declarava que compartia Colom. Per exemple, sabent que havia nascut a Gènova, però que va atacar una flota genovesa, de Madariaga va explicar que era perquè "era un genovès no assimilat, no un ciutadà genovès genuí arrelat a la terra, sinó un ocell de pas, disposat a fer el niu a qualsevol lloc".De Madriaga's book, page 56 Temes similars es tracten amb l'activitat sexual de Colom, tenint un fill il·legítim amb Beatriz Enríquez que, segons ell, també era jueva. El 1942, al seu llibre *Almirall del Mar Oceà*, Samuel Eliot Morison va refutar cada argument, començant per la simple afirmació que hi ha abundants proves del contrari, que era un cristià devot, de Gènova. En la seva última entrevista el 1970, fins i tot Roth va admetre que era impossible determinar si Colom tenia una ascendència jueva.
Els jueus sefaràdics d'Amèrica van continuar promovent els arguments de Madariaga. El 1992, 500 anys després de l'expedició, l'Organització Jueva Sefaràdica va muntar una exposició itinerant sobre Colon i els seus vincles jueus, que es va mostrar primer al Museu Marítim de Haifa, Israel, i després va viatjar a diversos països, com ara Espanya i els Estats Units.Introducción y preparación de “Cristóbal Colón, Libro de las Profecías”, Juan Fernandez Valverder. Alianza Editorial / Universidad de Sevilla. Quinto Centenario; Madrid 1992. El suport de la Federació Sefardí Americana continua fins i tot en els darrers temps.Cristobal Colon el Judio Sefaradi que Descubrio America a short 2016 online article by Jose Erugo and Nicolas Diaz Perez. This article was brought as a source for a longer article in English by Fransesc Albardaner, which served as the source for many repeated articles in several languages and on many different media outlets, including CNN's documentary.
Investigacions genètiques recents El 2021, un equip d'investigadors espanyols va anunciar que, després de 22 anys d'anàlisi de restes atribuïdes a Colom i al seu fill Hernando, havien trobat "característiques compatibles amb un origen sefardita". Tanmateix, no s'han publicat totes les dades i la documentació, l'autenticitat d'algunes restes és discutida i diversos genetistes han qüestionat la fiabilitat de les conclusions.
Un documental del 2024 produït per l'emissora pública espanyola RTVE argumenta que les proves d'ADN demostren de manera concloent l'origen jueu sefardita de Colom. El documental se centra en el treball de José Antonio Lorente, professor de la Universitat de Granada, que va realitzar anàlisis d'ADN en mostres de fragments d'os recollides de les tombes de Colom, el seu fill Ferran Colom i el seu germà Diego, a la Catedral de Sevilla l'any 2003. Al documental, Lorente afirma que el cromosoma Y de Ferdinand i el seu ADN mitocondrial "mostren trets consistents amb una ascendència jueva". Lorente també afirma que les proves d'ADN mostren que Colom tenia orígens a la Mediterrània occidental, probablement a l'Espanya mediterrània o a les Illes Balears . La recerca de Lorente, però, no s'ha publicat en cap revista científica revisada per experts, i Lorente no ha posat les dades a disposició d'altres científics per a la seva revisió. En resposta, genetistes forenses i historiadors van desestimar l'afirmació, fent referència a l'abundància de fonts disponibles que mostren que Colom era de Gènova, Itàlia.
Altres hipòtesis sobre el seu origen La hipòtesi jueva no és l'única teoria alternativa sobre l'origen de Colom. Al llarg dels segles s'han proposat orígens tan diversos com:
Gallec (defensat per Celia Parcero ). Català o mallorquí (relacionat amb el cartògraf Jafuda Cresques ). Portuguès (recolzat per historiadors com Augusto Mascarenhas Barreto ). Biscaí o fins i tot grec .
No obstant això, cap d'aquestes teories no ha aconseguit imposar-se sobre la versió tradicional, que el situa com a genovès de naixement, encara que aquesta també no té documentació absolutament definitiva.
Valoració historiogràfica