José Rafael Fadrique de Silva Fernández de Híjar y Palafox (Madrid, 29 de març de 1776-Madrid, 16 de juliol de 1863), XII duc d'Híjar, gran d'Espanya, va ser un aristòcrata espanyol que va ocupar el càrrec de director del Museu del Prado entre 1826 i 1838 i va servir en la Reial Casa.
Ascendència i dignitats miniatura|José Rafael de Silva Fernández de Híjar (vers 1815 o 1818), per José Aparicio. Museu del Prado De família tradicionalment vinculada a la Cort, era fill segon de Pedro de Alcántara de Silva Fernández de Híjar y Abarca de Bolea, IX duc d'Híjar, cavaller del Toisó d'Or, conseller d'Estat i president de les Ordes, cavallerís major de la Princesa d'Astúries Maria Lluïa de Parma, i de Rafaela de Palafox y Croy d'Havré, la seva dona, filla al seu torn del VI marquès d'Ariza, que havia estat gentilhome de Cambra del Rei Ferran VI i cavallerís major de la Reina viuda Isabel Farnese i del Príncep d'Astúries (futur Rei Carles IV).
A més del títol de duc d'Híjar, pel qual era conegut, va ostentar també els de duc d'Aliaga, de Lécera, d'Almazán i de Bournonville, marquès d'Almenara, de Montesclaros, d'Orani, de Rupit, de Torres i de Vilanant; comte d'Aranda, de Ribadeo, de Palma del Río, de Belchite, de Castelflorite, de Salinas, de Guimerá i de Vallfogona; vescomte d'Illa, d'Ebol, de Canet i d'Alquerforadat, príncep de Portella, sis vegades gran d'Espanya, senyor de les viles de Peñalver, Alhóndiga, Villarrubia de los Ojos, etc., avançat major del Mar Oceà, diviser major de la Dignitat Reial, prestamer i reboster major de Castella, i protector general de la Sagrada Congregació de Recol·lectes Agustins Descalços d'Espanya, Índies i Filipines.
Va succeir inesperadament en tots els títols, béns i senyorius familiars en 1818, per defunció de la seva neboda Francisca, XI duquessa d'Híjar, filla del seu difunt germà Agustín, X duc.
Va ser senador del Regne i cavaller de les Ordes de Santiago i del Toisó d'Or i gran creu de la de Carles III.
Va combatre com brigadier dels Reals Exèrcits en la Guerra del francès i va aconseguir l'ús de mariscal de camp.
Servei palatí Va ser des de 1800 gentilhome de Cambra del Rei Carles IV amb exercici i servitud, i després ho va ser de Ferran VII, qui el va nomenar sommelier de Corps el 1824. Va succeir en aquest càrrec al comte de la Puebla del Maestre. A diferència d'aquest, el duc d'Híjar era de tarannà moderat i va intentar apaivagar les ànsies de revenja del Rei contra els membres de l'alta servitud palatina afins al govern liberal. Després de la mort del Rei va continuar servint la sommelieria de Corps de la Reina Isabel II fins a l'any 1854, en què va sol·licitar ser rellevat per la seva avançada edat.
Director del Museu del Prado El 3 de març de 1826, va ser nomenat director del Museu del Prado, succeint en el càrrec al marquès d'Ariza, el seu oncle. Durant el seu govern, la pinacoteca va adquirir el Crist crucificat de Velázquez i altres obres de la col·lecció de la comtessa de Chinchón.
En morir Ferran VII el 29 de setembre de 1833, es va obrir un període d'incertesa per al Museu, perquè la col·lecció del Rei passava a les mans de les seves filles, la Reina Isabel II i la Infanta Lluïsa Ferranda, la qual cosa l'abocava a ser taxada i dividida entre elles. El duc d'Híjar, com marmessor testamentari del monarca mort, va realitzar una gran labor per a solucionar el problema, i finalment la col·lecció íntegra va ser donada al Museu.
Matrimoni i descendència Va casar a Madrid, el 19 d'agost de 1801 (a la parroquial de San Sebastián i pel castrense), amb Juana Nepomucena Fernández de Còrdova Villarroel, VIII comtessa de Salvatierra, gran d'Espanya, de la qual va enviduar el 1808, filla de José María Fernández de Córdoba y Sarmiento de Sotomayor, VII comte de Salvatierra, i de la seva segona esposa, María Antonia Fernández de Villarroel y Villacís.
Van tenir tres fills: Cayetano de Silva y Fernández de Córdoba, XIII duc d'Híjar, etc., cavaller de Sant Jaume i de Carles III, mestrant de Sevilla, gentilhome de Cambra de S. M. amb exercici i servitud, que va néixer a Madrid el 8 de novembre de 1805, va ser batejat el 9 pel castrense a la parroquial de San Sebastián i va morir a Perpinyà el 25 de gener de 1865. Va casar amb María de la Soledad Bernuy y Valda, filla dels comtes de Montealegre. Amb descendència que es va extingir. Andrés Avelino de Silva y Fernández de Córdoba, XIII duc d'Aliaga, comte de Palma del Río i de Belchite, mestrant de Sevilla, que va néixer a Madrid el 28 de novembre de 1806, va ser batejat el 29 pel castrense en la parroquial de San Sebastián i va morir a Madrid, feligresia de San Martín, el 18 de gener de 1885. Cridat a succeir en la casa d'Híjar en morir en 1872 el seu nebot Agustín de Silva y Bernuy, XIV duc, va desistir d'aquest dret en favor d'Alfonso de Silva y Campbell, el seu fill primogènit. Va casar a Madrid el 22 de febrer de 1843 amb María Isabel Carolina Campbell y Vincent, nascuda a Debden Hall (Essex, Anglaterra) l'1 de gener de 1821 i morta a Zarautz el 29 de gener de 1894, filla de William Thomson Campbell, capità de l'exèrcit britànic, i d'Anne Mary Vincent.El matrimoni exposat ael text és l'únic que va contreure aquest duc d'Aliaga segons la documentada genealogia d'aquesta família publicada pel Comte de los Acevedos (op. cit., p. 390). Però algunes fonts (poc fiables) d'internet li atribueixen haver estat abans casat amb Josefa Ferrari de Espejo y Bonet, nascuda a Madrid en 1819 i morta a Milà en 1876. D'aquesta unió hauria tingut per filla a María del Carmen de Silva y Ferrari de Espejo (1837-1906). Referències en 2 (documento B: certificat de baptisme en l'Arxiu Ducal de Híjar de Saragossa, S.IV, leg.122-26) i 3 (registres civils de la família Silva Fernández de Híjar al municipi de Milà). La casa d'Híjar va seguir en la del seu citat fill, i en el segle XX va agregar per matrimoni a la d'Alba. Y María Antonia de Silva y Fernández de Córdoba, que va néixer a Madrid el 20 de maig de 1808 i va ser batejada el 21 pel castrense en la parroquial de San Sebastián.
Referències
Fonts i bibliografia
Archivo General de Palacio (AGP) . Patrimonio Nacional. Sección Personal
Enciclopedia del Museo del Prado, s.v. «Fernández de Híjar, José Rafael Fadrique, XIII duque de Híjar».
José Miguel de Mayoralgo y Lodo, Conde de los Acevedos, La Casa de Ovando: estudio histórico-genealógico (Cáceres, 1991, en Anejos del Boletín de la Real Academia de Extremadura, II), p. 387-388.
Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Ducs d'Espanya Categoria:Nobles madrilenys Categoria:Directors del Museo del Prado Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Senadors madrilenys al Senat espanyol Categoria:Sommeliers de Corps Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Directors de museu espanyols Categoria:Nascuts el 1776