Édouard Louis Stanislas Piette, conegut com a , va ser un arqueòleg i prehistoriador francès.
Biografia Magistrat de vocació, cap als 28 anys es va interessar per la geologia. Va estudiar les formacions calcàries del nord-est de França i els seus fòssils, i a través d'aquesta investigació va conèixer el paleontòleg Édouard Lartet i altres científics. Durant una estada al balneari de Banhèras de Luishon, al Comenge, es va interessar per la geologia glacial de la zona i el contingut de les seves nombroses coves.
Durant les dècades de 1880 i 1890 va dur a terme treballs arqueològics en diversos jaciments paleolítics i mesolítics a la Gascunya. A partir de les seves troballes a les excavacions de Lo Mas d'Asilh, a l'Arieja, el 1887, va crear el concepte de «cultura aziliana» (a partir del nom francès de la localitat, Mas-d'Azil) com a pont entre les fases paleolítica i mesolítica locals. A més, va proposar una subdivisió del paleolític francès en les fases Amigdalítica, Nifètica i Glíptica, però la idea no va ser àmpliament acceptada per altres arqueòlegs.
Durant les seves excavacions a la Gascunya, va trobar nombrosos objectes d'art prehistòric. Entre els seus descobriments a la caverna del Mas d'Asilh hi havia una estatueta d'una dona esculpida a partir d'una dent d'un equí. A la Grotte du Pape, prop de Brassempoi, hi va trobar fragments de set estatuetes, entre les qual l'anomenada Dama de Brassempouy. Piette va ser un dels primers a donar suport a l'autenticitat i l'antiguitat de l'art rupestre de la cova d'Altamira.
En el camp de la paleontologia va delimitar els Cuphosolenus (1876), un gènere extingit de caragols de mar.
Piette va ser president de la Société historique de haute-Picardie i membre de la Société d'Anthropologie de Paris i la Société géologique de France.
Obres Le lias inférieur de l'est de la France comprenant la Meurthe, la Moselle, le grand-duché de Luxembourg, la Belgique et la Meuse (amb Olry Terquem), 1868. Nomenclature des temps anthropiques primitifs, 1879. Les subdivisions de l'époque magdalénienne et de l'époque néolithique, 1889. L'époque éburnéenne et les races humaines de la période glyptique, 1894. Une station sulistrienne à Gourdan, 1894. Les fouilles de Brassempouy en 1894. Hiatus et lacune. Vestiges de la période de transition dans la grotte du Mas d'Azil, 1894. La station de Brassempouy et les statuettes humaines de la période glyptique, 1895. Les galets coloriés du Mas d'Azil, 1896. Gravure du Mas d'Azil et statuettes de Menton, 1902. Notions complémentaires sur l'Azilien, 1904. L'art pendant l'age du Renne. Album de cent planches, 1907.
Amb Julien Sacaze, va ser coautor de La Montagne d'Espiaup (1877) i de Les monuments de la montagne d'Espiaup (Pyrénées) (1878).
Referències
Enllaços externs Edouard Piette. Biographical Dictionary of the History of Paleoanthropology , editat per Matthew R. Goodrum (2019)
Categoria:Arqueòlegs francesos Categoria:Paleontòlegs francesos Categoria:Historiadors francesos Categoria:Jutges europeus Categoria:Persones de les Ardenes Categoria:Nascuts el 1827 Categoria:Morts el 1906 Categoria:Morts a les Ardenes Categoria:Juristes francesos