, també coneguda com a Rote Fini, va ser una empresaria i consellera comercial austríaca amb estrets vincles amb partits comunistes. Les autoritats alemanyes l'acusen d'haver robat 130 milions d'euros (240 milions amb interessos inclosos a partir del 2012) de comptes de l'Alemanya Oriental a la dècada de 1990 que pertanyien a l'estat alemany després de la reunificació.

Biografia Després de la Segona Guerra Mundial, Rudolfine Steindling va treballar com a comptable a la sucursal de Viena del Central Wechsel und Creditbank hongarès. Va ser allà on va conèixer el seu futur marit —llavors casat amb l'excombatent de la resistència Vilma Steindling—, Adolf Dolly Steindling (1918–1983), un supervivent jueu de l'Holocaust i combatent de la resistència que es va convertir en director gerent del banc el 1974. Rudolfine Steindling va deixar el banc el 1966 i va començar la seva ascensió dins de l'imperi corporatiu del Partit Comunista d'Àustria, del qual va ser membre del 1959 al 1969. Es considera que té estrets vincles amb l'economia austríaca, així com amb l'elit política de l'Alemanya Oriental. Fins i tot després de deixar el Partit Comunista d'Àustria, va continuar gestionant, com a societat fiduciària establerta al Kohlmarkt de Viena, no només els actius del Partit, sinó també els fons de l'RDA.

Des del 1973, va ser directora de Novum GmbH, l'empresa a través de la qual l'Alemanya Oriental mantenia relacions de comerç exterior amb Occident. Aquesta empresa, que operava dins del sector de la coordinació comercial, representava empreses com Bosch, Ciba-Geigy, Voestalpine i Steyr a l'Alemanya Oriental, cosa que li permetia cobrar comissions substancials. Rudolfine Steindling va adquirir la meitat de les accions de Novum el 1978 i la totalitat el 1983. Novum mai s'havia transformat en una empresa directament sota l'organització SED, sinó que havia conservat la seva forma jurídica com a GmbH (societat amb responsabilitat limitada). En el moment de la reunificació alemanya, Novum GmbH tenia actius d'aproximadament 500 milions de marcs en comptes a Àustria i Suïssa.

A causa d'acords de fideïcomís a favor de l'empresa SED VOB Zentrag, la Treuhandanstalt (institució encarregada d'administrar i privatitzar les empreses de propietat de la RDA) va assumir la gestió de Novum GmbH el 1992. Rudolfine Steindling va ser acusada per les autoritats alemanyes d'haver robat 130 milions d'euros de comptes de l'RDA a la dècada de 1990, fons que pertanyien a l'estat alemany després de la reunificació. Steindling va demandar llavors la successora de la Treuhandanstalt, la Bundesanstalt für vereinigungsbedingte Sonderaufgaben (BvS), al Tribunal Administratiu de Berlín. Va afirmar haver estat l'única accionista de Novum des de l'abril de 1983 en nom del Partit Comunista d'Àustria i inicialment va guanyar el cas al tribunal inferior. Tanmateix, el Tribunal Administratiu Superior de Berlín va decidir en segona instància que Novum GmbH només havia estat gestionada per Steindling en aparença a partir del 1983, per tal de transferir actius de SED a l'estranger, i que, per tant, s'havia de considerar una entitat jurídica vinculada a SED.

Fins i tot abans que els procediments legals concloguessin definitivament, Rudolfine Steindling va retirar aproximadament la meitat dels actius dels comptes de Novum, la destinació posterior dels quals roman en part inexplicable. El 2009, el BvS va concloure un acord d'execució amb Steindling per al pagament de 106 milions d'euros, més els ingressos de les reserves, de manera que la institució federal va rebre un total de 120 milions d'euros, que es van distribuir als nous Estats federals. Steindling va viure per última vegada a Viena i Tel Aviv, on va ser una donant i mecenes destacada de les arts. Va donar suport al Memorial Iad va-Xem de Jerusalem i va establir el Fons Dolly Steindling en honor del seu difunt marit. Steindling va portar un estil de vida extravagant i ja havia transferit actius importants, com ara la seva vil·la de Döbling, a la seva filla en vida. Rudolfine Steindling va morir el 27 d'octubre de 2012 a Tel Aviv i està enterrada a la secció neoisraelita del Cementiri Central de Viena.

Bank Austria, el banc designat de Steindling (en aquell moment, anomenat Länderbank), i acusat de complicitat amb l'empresària, va ser condemnat al març de 2010 pel Tribunal Suprem del cantó de Zúric a pagar un total de 245 milions d'euros en danys i perjudicis. Tanmateix, el tribunal d'apel·lació va anul·lar inicialment la sentència i va enviar el cas de tornada al tribunal inferior. Una nova sentència del Tribunal Suprem de Zúric va esdevenir ferma després que el Tribunal Federal de Suïssa rebutgés un recurs el 2013, que obligava Bank Austria a pagar 128 milions d'euros, més un 5% d'interès des del 1994, a la República Federal d'Alemanya.

El 21 d'agost de 2014, el BvS, actuant com a administrador fiduciari dels actius de l'antiga RDA, va presentar una demanda al Tribunal de Districte de Zúric contra el banc suís Julius Bär & Co. AG sol·licitant danys i perjudicis per actius estatals de la RDA desapareguts per un import de 135 milions d'euros. Aquesta suma va ser presumptament transferida per Rudolfine Steindling, a través de Novum GmbH, a comptes suïssos de Cantrade Privatbank AG de Zúric. Posteriorment, Steindling va retirar els diners i els va emmagatzemar en cambres fortes bancàries, on es desconeix el seu parador actual. El 2019, el Tribunal Federal de Suïssa de Lausana va ordenar al banc Julius Bär, successor legal de Cantrade Privatbank, que pagués 88 milions d'euros més interessos, a la República Federal d'Alemanya. El banc no va poder confiar en l'acord tancat entre Steindling i el BvS el 2009.

Documentals L'incroyable histoire des millions du SED. Emès per Monitor el 20 de setembre de 2010. L'affaire Fini la Rouge - Les millions disparus de la RDA. Emès a Arte el 19 de juny de 2021.

Referències

Categoria:Morts el 2012 Categoria:Morts a Tel-Aviv Categoria:Nascuts el 1934