miniatura|Ubicació de la domus ecclesiae en el bloc M8 de Dura Europos miniatura|Vista isomètrica de la domus ecclesiae de Dura Europos La Domus Ecclesiae de Dura Europos és un lloc de culte cristià situat en una antiga casa privada del bloc M8 de la ciutat de Dura Europos, al riu Eufrates, a l'est de Síria. És la capella cristiana més antiga conservada i datada amb precisió, amb baptisteri i els frescos cristians més antics.
La construcció data del 241, poc abans de la destrucció de la ciutat pels perses el 256, i fou una simple remodelació d'una casa privada. Durant els preparatius defensius per al setge persa, els habitants de la ciutat construïren un terraplé que duplicava la muralla al llarg de tota la seua extensió, i ompliren el carrer adjacent fins al nivell del passeig de muralles, així com una gran part dels edificis: això va permetre l'enterrament i preservació excepcional d'uns edificis religiosos com la sinagoga, el mitreu, el Temple de Bel i la capella cristiana.
Aquest va ser descobert entre els dies 17 i 19 de gener del 1932, durant la cinquena temporada de les excavacions francoamericanes a Dura Europos, i l'excavaren del 1932 al 1933. Després de la divisió de les troballes entre Síria i la Universitat Yale, els frescos es dipositaren a Yale per a exposar-se. La troballa d'un lloc de culte cristià anterior a la Pax de l'Església, amb una important decoració pintada, va reviscolar la recerca sobre els orígens arquitectònics dels edificis eclesiàstics i sobre l'art figuratiu cristià primitiu.
La comunitat cristiana de Dura Europos Arquitectura miniatura|Restes de la domus ecclesiae de Dura Europos.
Abans de la conversió en capella La capella cristiana es pot descriure com una domus ecclesiae, perquè ocupa una antiga casa situada al bloc M8, al llarg de la muralla occidental, davant la porta 17, a poca distància al sud de la porta principal. Aquesta casa té una distribució típica de l'arquitectura domèstica de Dura, amb un pati central quadrat al voltant del qual hi ha les habitacions. Es connecta amb el carrer per una porteta.
La datació d'aquesta construcció prové d'una inscripció en una capa de guix a l'habitació 4B, que duu la data 232/233.Kraeling 1967, p. 92. La casa degué construir-se en un terreny no urbanitzable, lleugerament més gran que la mida mitjana de les parcel·les individuals de Dura Europos. De forma trapezoïdal, fa uns 17,40 m d'est a oest, i uns 20,20 m de nord a sud. El bloc M8 al qual pertany va romandre sense urbanitzar fins a mitjan segle I, abans de ser ocupada breument per un edifici que devia ser destruït a principis del segle II a jutjar pel gruix significatiu de la capa d'abandonament (1,30 m) que cobria les restes. La construcció d'un primer habitatge a l'illot seria posterior a l'ocupació romana (165), i només va ser seguida per altres construccions en els anys de fort creixement urbà que acompanyà l'enfortiment militar de la ciutat (209-211).White 1997, p. 124; Kraeling 1967, p. 34.
La casa emprada pels cristians, que no mostra pas signes d'ocupació perllongada, en seria encara posterior, perquè els grafits es podrien interpretar com una datació de la seua construcció. En aquest escenari, la conversió en lloc de culte difícilment podria haver-se produït abans d'uns anys més tard, cap al 240/241.
La transformació en capella miniatura|Plànol de la residència convertida en domus ecclesiae miniatura|Restes de la domus ecclesiae de Dura Europos vistes des del carrer nord La transformació de la casa sembla haver tingut lloc de colp i afectaria sobretot les habitacions de l'oest i sud de l'edifici. La primera cambra des del carrer (habitació 8, d'uns 5,7 m × 2,5 m), a la cantonada nord-est, serveix de vestíbul. S'obri al pati, dos graons més avall, per un corredor amb arc. Aquest espai gairebé quadrat (7,70 m × 7,70 m a 8,55 m) ha estat renovat. El terra elevat és colgat amb rajoles sobre una capa de morter de guix, eliminant així la petita conca de recollida d'aigua de pluja que abans es trobava a la cantonada nord-oest. Un banc de maçoneria està construït al llarg dels murs oest, nord i sud. Està precedit per un graó davant del forat d'escala 7 i la porta de l'habitació 6. El costat est del pati dona a un pòrtic de dues columnes equidistants.
Això incloïa el triclini de la casa, l'habitació més gran, que feia uns 8 m × 5,15 m, i que servia de menjador. Amb un sostre alt, també estava elevat per sobre del nivell del pati i presentava un banc perimetral de maçoneria recobert de guix. Un braser estava situat a la dreta de l'entrada. Una porteta a la cantonada nord-est donava l'únic accés a una cambra secundària a la cantonada sud-est de la casa, probablement una sala de servei o magatzem per a aquest menjador. Una altra porta, una mica més gran, davant, a la cantonada nord-oest de cambra 4A, conduïa a l'habitació 4B, també probablement una sala de servei.White 1997, pàg. 128.
Durant la transformació de l'edifici, les cambres 4A i 4B es combinaren per a formar una gran sala rectangular el terra de la qual s'alçà i omplí el terra anterior fins al nivell del banc. Al costat est, es va construir una plataforma contra la paret divisòria que separava la nova sala de l'habitació 3. Aquesta plataforma hauria acollit un faristol per a un lector, o alternativament una càtedra. Un forat al terra al costat hauria allotjat la base d'una làmpada. Hi ha una finestra a la paret que dona al pati, al nord de la porta. Aquesta gran sala servia com a sala de reunions per a la comunitat cristiana. esquerra|miniatura|Reconstitució del ciborum A l'ala nord de la casa, es conserva en planta l'habitació 5, que juntament amb l'habitació 6 a la cantonada nord-oest devia formar les dependències privades de la residència —potser el gynaikeion. S'hi ha afegit una finestra a la paret sud-est, i la porta que condueix a l'habitació 6, al nord, presenta una decoració elaborada inusual per a una porta interior. L'habitació 6 ha estat àmpliament transformada en un baptisteri. En el seu estat primigeni, devia ser una cambra de servei. Primer es va dividir verticalment amb la instal·lació d'un sostre per sobre del terra. La secció occidental s'excavà fins a la roca mare per a allotjar una conca contra la paret occidental. Està coronada per un ciborium de maçoneria de rajola i morter, que consisteix en una volta de canó sostinguda per dues pilastres al llarg del mur oest i dues columnes de maçoneria al costat est. Un petit esglaó està construït davant de la conca. El conjunt constitueix la pila baptismal del lloc de culte. A l'altre costat de la sala, hi ha un banc baix construït al llarg del mur. Finalment, hi ha un nínxol semicircular esculpit al mur sud, entre les dues portes, i una taula col·locada al davant. Les parets de la sala van ser posteriorment ricament decorades amb pintura. La font baptismal és decorada amb motius geomètrics i vegetals, i el sostre de la sala i la volta són decorats amb estreles blanques sobre fons blau, en un patró similar al de la volta del mitreu de Dura Europos.
Decoració figurativa Els frescos figuratius del baptisteri, distribuïts per la lluneta del ciborium i les parets de la sala, són molt organitzats. Aquests frescs, les escenes dels quals provenen de l'Antic i el Nou Testament, constitueixen un dels programes cristians més antics. Contenen una iconografia significativa destinada als iniciats. No serveixen pas sols per a decorar el lloc de culte, sinó que estan dissenyats en concret per a aquest indret.
El fresc de la font: El Bon Pastor, Adam i Eva Dins de la lluneta hi ha la representació d'una figura masculina dreta, amb una túnica curta cenyida a la cintura, que duu una ovella a collibè, i acompanyat pel ramat. Aquest és el Bon Pastor, una figura simbòlica que representa Crist com un pastor disposat a sacrificar-se pel seu ramat. Aquesta iconografia s'associa amb una figura masculina i femenina que amaguen la nuesa i recullen fruits. Una serp jau davant d'ells. Aquests són Adam i Eva cometent el pecat original. Aquestes dues escenes estan associades, perquè coronen l'indret on els fidels es rentaran dels pecats pel baptisme, gràcies a Crist, que és el nou Adam que ha vingut a rentar els pecats del món.
La curació del paralític i Pere salvat de l'ofegament miniatura|Crist guarint el paralític. El paralític primer està estirat (a la dreta), després Jesús (al centre) el cura. Després porta el seu llit (a l'esquerra) Aquest episodi, extret de l'Evangeli segons Marc, té lloc a Cafarnaüm. Crist, jove i barbamec, estén el braç cap al paralític, que duu el jaç on era perquè s'ha curat. La següent escena és Pere salvat d'ofegar-se per Crist, que duu una llarga capa i camina damunt l'aigua. Aquestes dues escenes representen miracles fets per Crist, i els anomenen "paradigmes de salvació".
Inscripcions S'han trobat grafits cristians a l'edifici, que en confirmen, encara més, la finalitat religiosa i en daten la construcció.
Doroteu A la sala 4, el revestiment de guix de la primera fase té aquests grafits:Doroteu deu ser l'estucador del revestiment, i això permet datar la construcció de la casa.
Procle A la sala 6 (el baptisteri), a la paret sud entre les dues portes, el marc superior del panell de David i Goliat té un esgrafiat en què hi ha escrit:White 1997, 132; Kraeling 1967, 96, núm. 18.La primera part d'aquesta breu inscripció és una fórmula que es pot entendre en referència a la fórmula cristiana comuna, "El Senyor siga amb vosaltres". La segona part és una fórmula dedicatòria molt comuna en l'epigrafia de Dura-Europos, però no pas exclusivament, en un context funerari. El nom Procle és comú a Dura Europos, en concret entre els soldats romans.White 1997, 132, nota 7.
Siseó Un altre grafit de la sala 6 consta de tres línies incises al fris a l'esquerra del nínxol semicircular del mur sud.White 1997, 133; Kraeling 1967, 95-96.
Pau Un tercer grafit de tres línies apareix a la paret nord de l'habitació 4, al costat del brancal oest de la porta que dona al pati. La inscripció és molt fragmentària i la lectura n'és controvertida, perquè es basa en reconstruccions problemàtiques:White 1997, 134; Kraeling 1967, 92.
El descobriment de la capella L'excavació de l'illot M8 havia començat durant la quarta campanya de la missió arqueològica francoamericana de Dura Europos, amb la direcció de Maurice Pillet, el 1930-1931, però havia resultat decebedora.Se n'havien desenterrat cases senzilles, i l'excavació de la que ocupava la cantonada nord-oest del solar, d'aspecte insignificant, no s'havia conclòs. Quan va reprendre la direcció de les excavacions per a la cinquena temporada, a l'octubre del 1931, Clark Hopkins va decidir descobrir els darrers vestigis soterrats de la casa del costat oest. El treball inicial fou decebedor i només va proporcionar un esgrafiat que data del 232 i el revestiment de guix d'una de les cambres grans. Però el 17 de gener, el capatàs encarregat del sector, Abdul Messiah, el va informar que l'excavació de la darrera habitació que quedava per explorar, una cambreta a la cantonada nord-oest de la casa, que s'havia deixat intacta fins aleshores, tenia un guix pintat amb patrons geomètrics ben conservats. C. Hopkins va decidir llavors assumir personalment la direcció de la rasa. L'endemà, els treballadors van descobrir el dosser pintat col·locat contra la paret oest de l'habitació, així com els primers fragments del fresc que representava els miracles de Crist a la paret nord adjacent. C. Hopkins va retirar els treballadors del sector i continuà ell mateix l'excavació durant els dies següents, amb els seus ajudants, els arquitectes Deigert i Pearson.
Vegeu també Arquitectura paleocristiana Dura Europos
Notes i referències
Categoria:Síria Categoria:Imperi Romà Categoria:Jaciments arqueològics