"Estudi en rosa" (títol original en anglès "A Study in Pink")Estudi en rosa a eldoblatge.com és el primer episodi de la primera temporada de la sèrie de drama criminal de la BBC Sherlock, que segueix les aventures modernes de Sherlock Holmes, i va ser emès per primera vegada per BBC One el 25 de juliol de 2010. Presenta els personatges principals i resol un misteri d'assassinat. Està basat lliurement en la primera novel·la de Sherlock Holmes, Estudi en escarlata.
L'episodi va ser escrit per Steven Moffat, cocreador de la sèrie. Originalment es va filmar com a pilot de 60 minuts per a "Sherlock", dirigit per Coky Giedroyc. La BBC va decidir no transmetre el pilot, sinó que va encarregar una sèrie de tres episodis de 90 minuts. La història es va tornar a filmar, aquesta vegada dirigida per Paul McGuigan. El British Board of Film Classification ha qualificat el pilot com a certificat 12 (no apte per a nens menors de 12 anys) per a vídeo i exhibició en línia, i s'inclou com a característica addicional al DVD publicat el 30 d'agost de 2010.
Argument John Watson, un metge de l'exèrcit ferit a la guerra de l'Afganistan, coneix Sherlock Holmes, que busca algú per compartir pis al 221B Baker Street, propietat de la Sra. Hudson. La policia, dirigida per l'Inspector Lestrade, ha estat desconcertada per una sèrie de morts, descrites com a "suïcidis en sèrie". Sherlock és convidat a inspeccionar l'última escena del crim, la d'una dona vestida exclusivament de rosa, que va aconseguir gravar les lletres "R-a-c-h-e" al terra abans de morir. Sherlock dedueix que la paraula era "Rachel" i que la dona era de fora de la ciutat; observant que el seu equipatge no és a l'escena del crim, busca pel barri fins que el troba, llençat per l'assassí. L'etiqueta de l'equipatge revela que el seu nom era Jennifer Wilson i dóna el seu número de telèfon. Amb aquesta informació, Sherlock s'assabenta que Rachel era el nom de la filla difunta de Wilson. Mentrestant, John es veu obligat a conèixer un home que afirma ser l'"arxienemic" de Sherlock. L'home li ofereix diners per espiar Sherlock, però John s'hi nega. L'home també li diu a John que, contràriament al que creu el seu terapeuta, no pateix de trastorn per estrès posttraumàtic, sinó que de fet troba a faltar estar en combat.
Quan John torna a Baker Street, Sherlock li demana que enviï un missatge de text al telèfon encara desaparegut de Wilson, amb l'esperança que l'assassí faci un moviment. Sherlock suposa que Wilson va plantar el seu telèfon a l'assassí perquè el pogués localitzar amb GPS; assumint correctament que "Rachel" era la seva contrasenya, inicia una cerca a través del seu compte en línia i troba el senyal al número 221B de Baker Street. Sherlock troba un taxi esperant-lo al carrer, i el taxista confessa els assassinats però proclama que només parla amb les seves víctimes, i aquestes se suïciden. El taxista desafia Sherlock a jugar al seu joc i el porta a un lloc apartat. Un cop allà, revela dues ampolles, cadascuna amb una pastilla d'aspecte idèntic: una és inofensiva, l'altra és verí. Per jugar al joc, convida les seves víctimes a triar-ne una, prometent que s'empassarà l'altra, i amenaça de disparar-les si es neguen.
Sherlock aviat dedueix que el conductor és un pare separat a qui li havien dit tres anys abans que s'estava morint. El conductor admet que té un "patrocinador" per la seva "feina", i que rep diners pels seus fills per cada assassinat. Sherlock, havent-se adonat que la pistola és un encenedor de cigarrets especial, intenta marxar. Tanmateix, el conductor el torna a desafiar a triar una pastilla i veure si pot guanyar al taxista al joc. Mentrestant, John ha rastrejat el senyal GPS del telèfon i ha seguit els dos homes. Dispara al conductor a través d'una finestra de l'edifici adjacent abans que Sherlock pugui empassar-se la pastilla que havia triat. Sherlock exigeix que el taxista reveli si va triar la pastilla segura i el nom del seu patrocinador. El taxista només crida "Moriarty" abans de morir. Arriba la policia i Sherlock dedueix que el tirador és John, però amaga la veritat a la policia. Sherlock i John abandonen l'escena i es troben amb l'enigmàtic "arxienemic" de Sherlock, que es revela que és el germà gran de Sherlock, Mycroft, que treballa per al govern britànic. John descobreix que Mycroft va intentar subornar-lo per una preocupació genuïna per Sherlock. Mycroft ordena al seu ajudant que augmenti el seu estat de vigilància.
Doblatge al català L'episodi va ser doblat al català el 2012.
Personatge Actor/actriu Veu en catalàSherlock HolmesBenedict CumberbatchCarles di BlasiDoctor WatsonMartin Freeman Àlex MeseguerMycroft HolmesMark GatissAlbert MiezaInspector LestradeRupert GravesRamon CanalsMolly HooperLouise BrealeyLara UllodSergent Sally DonovanVinette RobinsonMarta Ullod Philip AndersonJonathan ArisToni MoraSenyora HudsonUna StubbsLourdes LópezJeff HopePhilip DavisJosep Maria UllodMike StamfordDavid NellistToni Sevilla
Al·lusions L'episodi està basat lliurement en Estudi en escarlata i conté al·lusions a altres obres d'Arthur Conan Doyle. Moffat va dir sobre "Estudi en rosa" i Estudi en escarlata: "hi ha molts elements de la història, i la seva forma general, però les barregem molt". Tom Sutcliffe de The Independent assenyala: "Els fans reconeixeran immediatament que la lectura atenta que Sherlock aplica al telèfon mòbil de John s'extreu d'una anàlisi gairebé idèntica d'un rellotge de butxaca [extret de El signe dels quatre]. Més astutament obliqua és la conversió de l'anell perdut que Holmes utilitza per atraure l'assassí. a Estudi en escarlata sobre un 'anell' perdut, un telèfon mòbil que es pot utilitzar per contactar directament amb l'assassí." L'episodi també utilitza una pista idèntica a la història original, però li dóna un significat diferent: ambdues històries presenten "Rache" escrit a l'escena del crim. A la història original, Holmes rebutja el suggeriment que la víctima intentava escriure "Rachel", i assenyala que "Rache" significa "venjança" en alemany. En aquesta versió, la interpretació de Holmes s'inverteix: es burla de l'explicació de la "venjança" i suggereix que la víctima intentava escriure "Rachel". El "problema dels tres pegats" que descriu Holmes és similar al terme "problema dels tres tubs" que utilitza a "L'aventura de la lliga dels Pèl-rojos".
Producció La història es va filmar originalment com a pilot de 60 minuts per a Sherlock, dirigit per Coky Giedroyc. Estava previst que s'emetés a mitjans o finals del 2009. La intenció era produir una sèrie completa si el pilot tenia èxit. Tanmateix, la primera versió del pilot, que es va informar que va costar 800.000 lliures, va generar rumors a la BBC i als mitjans de comunicació en general que "Sherlock" era un desastre potencial. La BBC va decidir no transmetre el pilot, sol·licitant una nova gravació i un total de tres episodis de 90 minuts. L'episodi recentment rodat, segons el periodista Mark Lawson, va ser "substancialment ampliat i reescrit, i completament reimaginat en aspecte, ritme i so". La primera temporada de Sherlock es va produir en ordre invers; "Estudi en rosa" va ser l'última de les tres a produir-se. Això va ser perquè el guionista d'episodis i cocreador Steven Moffat estava ocupat amb la cinquena temporada de Doctor Who. La informació general sobre la relació entre Sherlock i Mycroft es va eliminar de l'episodi final, ja que es considerava que revelava massa. Per al pilot, els papers de Sally Donovan i Angelo van ser interpretats per Zawe Ashton i Joseph Long respectivament, però van ser interpretats per Vinette Robinson i Stanley Townsend en l'episodi d'una hora i mitja.
L'episodi es va ambientar el 2010 en lloc del període victorià i, per tant, utilitzava dispositius moderns com ara telèfons mòbils, TX1 Taxis de Londres i pegats de nicotina en lloc de la tradicional pipa i altres accessoris d'època. El canvi d'una pipa a un pegat de nicotina va reflectir els canvis d'actitud social i les regulacions de radiodifusió. El director Paul McGuigan va dir que l'ús de la tecnologia moderna està en consonància amb el personatge de Conan Doyle, assenyalant que "Als llibres feia servir qualsevol dispositiu possible i sempre estava al laboratori fent experiments. És només una versió moderna. Utilitzarà les eines que té disponibles avui dia per esbrinar coses". Sherlock Holmes encara viu a la mateixa adreça de Baker Street que a les històries de Conan Doyle. Tanmateix, es va filmar al número 185 de North Gower Street. Baker Street era poc pràctic a causa de la quantitat de coses etiquetades com a "Sherlock Holmes", que haurien de ser dissimulades.
El rodatge del pilot va començar el gener de 2009 en exteriors de Londres i Cardiff. Va ser escrit per Moffat i dirigit per Coky Giedroyc. El rodatge nocturn de set hores va tenir lloc els dies 20 i 21 de gener al bar No Sign de Wind Street, Swansea. El bar havia estat redissenyat com a restaurant italià per al rodatge, on Holmes i Watson van sopar. Els responsables de localització van seleccionar el bar com a lloc perquè necessitaven un edifici que pogués també servir com a restaurant italià i que estigués a prop d'un carreró. El 21 de gener es van rodar escenes a Newport Road, Cardiff. El rodatge en exteriors va concloure el 23 de gener amb escenes filmades a Baker Street, Londres. Durant aquella setmana, el rodatge també es va fer in situ a Merthyr Tydfil.
Segons Moffat i Gatiss, a la BBC li va agradar tant el pilot que van encarregar tres pel·lícules de 90 minuts. Tanmateix, la versió pilot d'"Un estudi en rosa" s'havia produït com una pel·lícula de 60 minuts. Els productors van pensar que no podien simplement afegir mitja hora més a l'episodi; l'havien de tornar a filmar."Unlocking Sherlock", documental inclòs a la versió DVD/Blu-Ray de la primera temporada La productora Sue Vertue afegeix que el metratge addicional per augmentar la durada no hauria estat suficient perquè es va utilitzar un director de fotografia diferent i una càmera superior durant el rodatge de la sèrie.
Emissió "Estudi en rosa" es va emetre per primera vegada a BBC One el 25 de juliol de 2010. es xifres d'audiència durant la nit van mostrar que l'episodi va ser vist per un total de 7,5 milions d'espectadors a BBC One i BBC HD.Les xifres finals d'audiència van pujar fins als 9,23 milions d'espectadors i van tenir una mitjana del 28,5% de la quota de públic del Regne Unit amb una alta qualificació d'AI de 87. L'episodi es va descarregar 1,403 milions de vegades a l'iPlayer en línia de la BBC, el tercer programa més sol·licitat del 2010.
Recepció