Florence Balgarnie (Scarborough, North Riding de Yorkshire, Anglaterra,19 d'agost de 1856 - Florència, 25 de març de 1928) va ser una sufragista britànica, oradora, pacifista, feminista, escriptora i activista per la temprança, un moviment social del segle XIX contra el consum de begudes alcohòliques. Caracteritzada com una «liberal convençuda» i influenciada per Lydia Becker, Balgarnie va començar a donar suport al sufragi femení des dels disset anys.
Primers anys Els seus pares eren el reverend Robert Balgarnie, un conegut ministre inconformista de l'Església Congregacional de South Cliff, i la seva esposa, Martha Rooke. La família incloïa dues germanes menors.
Carrera professional Balgarnie va ser elegida membre del consell escolar de Scarborough el 1883. Va ser aleshores que Balgarnie va desenvolupar les seves habilitats com a oradora. A la seva ciutat natal va despertar grans expectatives per a la seva futura carrera. Des que va arribar a Londres, el 1884, o el 1886, la temprança va ser el tema que més l'interessava i sobre el qual parlava més sovint. Va ser al voltant de 1884 que, amb certa por, Balgarnie va començar a parlar en públic. En un gran míting sobre la temprança a Derby, durant unes eleccions generals, va trobar-se arengant uns quants milers de persones a l'aire lliure i ja no ho va deixar. El 1885 també es va dirigir a multituds a Brigg, Gainsborough, Grantham, Horncastle, Louth i Sleaford, a Lincolnshire. Era remarcable el seu poder de rèplica, ràpid i eficaç, i era valorada com una gran oradora, considerada una de les millors de l'època. La Westminster Gazette la va descriure com «una de les oradores més lúcides, elegants i eloqüents», mentre que altres la descrivien com a magnètica i poderosa, clara i convincent, honesta i inspiradora.
El 1889 va esdevenir secretària de la Societat Nacional Central per al Sufragi Femení. Al 1891, representant les associacions de sufragisme i temprança, va viatjar a Amèrica com a delegada a la Convenció de Dones a Washington i al Primer Congrés de les agrupacions de Dones Cristianes per la Temprança. A partir d'aleshores va renunciar al seu càrrec per convertir-se el 1893 en la secretària organitzadora de l'Associació Britànica de Dones per la Temperança, sota el mandat de Lady Henry Somerset, una tasca que Balgarnie va dur a terme fins al 1895. miniatura|372x372px|Florence Balgarnie al 1896 Al juny de 1889, va ser delegada a París en el segon Congrés pels Drets de les Dones. El 1902, a Washington DC, va representar la Unió Nacional de Societats pel Sufragi Femení (NUWSS) a la Primera Conferència de l'Aliança Internacional pel Sufragi Femení. El 1907 va participar a la Marxa del Fang, la gran manifestació organitzada a Londres per la Unió Nacional de Societats de Sufragi Femení. També estigué afiliada a l'Associació Internacional d'Arbitratge i Pau, la Lliga Britànica Antilinxament, el Comitè Antilinxament de Londres, la Societat per a la Promoció del Retorn de les Dones com a Conselleres del Comtat, l'Associació de Drets Personals, la Unió de Reforma Moral i el Club d'Homes i Dones. Va ser cofundadora del comitè executiu de la Federació pel Sufragi Popular. Més tard va ser acomiadada de la feina a Women's Signal per la seva exposició de problemes relacionats amb la postura de la Unió Cristiana de Dones per la Temprança [Woman's Christian Temperance Union, WCTU] sobre les línies de color estatals, abans de rebre el suport de la vídua de Frederick Douglass, Helen Pitts Douglass, en la seva postura. També va ser membre del Pioneer Club per a les «Noves Dones» progressistes, un club només per a dones, fundat a Londres el 1892.
Va morir a Florència, Itàlia, el 25 de març de 1928, als 71 anys, i va ser enterrada al Cementiri degli Allori, a Florència.
Obra Va escriure per a diaris i revistes, entre els quals el London Echo, del qual era corresponsal.
Balgarnie va ser l'autora de A pleade for the appointment of police matrons at police stations [Una petició per al nomenament de dones policia a les comissaries] (1894).
Al 1907 es publicà The Case for Women's Suffrage, llibre en el qual figurava el seu capítol: «The Woman's Suffrage Movement in the Nineteenth Century».
Referències
Categoria:Sufragistes anglesos Categoria:Feministes anglesos Categoria:Persones de Scarborough Categoria:Nascuts el 1856 Categoria:Morts a Florència Categoria:Morts el 1928 Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Escriptors de Yorkshire Categoria:Escriptors anglesos morts al segle XX Categoria:Escriptors anglesos nascuts al segle XIX