va ser comanador major de Lleó a l'Orde de Sant Jaume, ambaixador a Brussel·les, París i Praga, conseller d'Estat del rei Felip III, institutor del príncep, el futur rei Felip IV, i el seu primer ministre i president del Consell d'Itàlia, membre de la Casa de Zúñiga.
Filiació Fill de Jerónimo d'Acevedo y Zúñiga, IV comte de Monterrey, senyor de Biedma i Ulloa i de la seva esposa Inés de Velasco y Tovar, filla de Juan Sánchez de Velasco y Tovar, I marquès de Berlanga, i de la seva esposa Juana Enríquez de Ribera. Baltasar era germà menor de Gaspar de Zúñiga y Acevedo, V comte de Monterrey, virrei de la Nova Espanya i del Perú i de María casada amb Enrique de Guzmán, II comte d'Olivares.
Al servei del rei Felip II d'Espanya Baltasar va estudiar al col·legi jesuïta de Monterrey. Va ingressar com a cavaller a l'Orde de Sant Jaume en 1582.AER Archivo AHN, Signatura OM-CABALLEROS_SANTIAGO,EXP.9232 S'allista i pren part l'any 1588 a l'Armada Invencible, comandada per Alonso Pérez de Guzmán y Zúñiga, VII duc de Medina Sidonia, que es dirigia a atacar Anglaterra. Desembarca a Sant Sebastià el 19 de setembre de 1588, enviat pel duc de Medina Sidonia, portant el missatge del descoratjador estat de l'armada: "que l'armada torna a Espanya, ha lliurat una batalla i ha estat assotada i malparada per les tempestes, i que està delicat de salut".Pierson, Pàg. 168 i 170 Al retorn d'aquesta jornada demana ajuda per a entrar en la carrera diplomàtica al seu cunyat Enrique de Guzmán, II comte d'Olivares, ambaixador a Roma, de qui aprèn l'art de la diplomàcia, que anys més tard ensenya al seu nebot Gaspar de Guzmán, III comte d'Olivares. El rei Felip II el va nomenar gentilhome de la boca en 1591 i li diu tenir-lo per a coses més grans.Elliott, The Count-Duke..., Pàg. 38 i 81
Al servei del rei Felip III d'Espanya Ambaixador a Brussel·les i París Durant el regnat de Felip III va ser nomenat ambaixador en la cort dels arxiducs Albert i Isabel Clara Eugènia a Brussel·les. Càrrec que va exercir des de l'any de 1599 a l'any de 1603 i després va ser destinat d'ambaixador a París fins a 1606.Elliott, The Count-Duke..., Pàg. 38 A Flandes Baltasar va conèixer a l'humanista Justus Lipsius, autor de De Constantia, a qui admirava i amb qui va cursar correspondència. Lipsius va influir també a Juan Antonio de Vera y Zúñiga, comte de la Roca, autor de El Enbaxador, tractat publicada en 1620, que es va convertir en vademècum dels diplomàtics.Elliott, The Count-Duke..., Pàg. 22 Baltasar, Juan de Tassis, comte de Villamediana, i Juan Fernández de Velasco, duc de Frías, ambaixador extraordinari, negocien a Londres un tractat d'acord signat el 28 d'agost de 1604 pel rei Jaume I d'Anglaterra, pel qual es va estipular entre altres clàusules, la pau i amistat entre Anglaterra i Espanya, el matrimoni de la infanta Anna Margarida amb el príncep de Gal·les Enric Frederic, no donar ajuda a les Províncies Unides dels Països Baixos, cap acte d'hostilitat contra les guarnicions angleses a Holanda i llibertat de comerç entre Anglaterra i Espanya. El tractat va ser ratificat pel rei Felip III a Valladolid el 16 de juny de 1605. Baltasar negocia un tractat similar amb França, signat a París pel ministre francès marquès de Rosny i aprovat pel duc de Frías a Arràs el 16 d'octubre de 1604.Menéndez Pidal, Pàg. 359-363AER Arxiu SNAHN, Signatura FRIAS,C.617,D.20 i D.26
Baltasar va tornar a Espanya en 1606 a litigar el plet que sobre el mayorazgo portava la seva casa, a la mort a Lima del seu germà Gaspar, V comte de Monterrey, virrei del Perú.AER Archivo ARCV, Signatura REGISTRO DE EJECUTORIAS,CAJA.2191,33
Ambaixador a Praga Baltasar va ser nomenat en 1608 ambaixador davant la cort de l'emperador del Sacre Imperi Rodolf II en Praga en 1608. Va substituir a Guillén de San Clemente, que va morir poc després, en una de les èpoques més crítiques de la història del Sacre Imperi i de la Casa d'Àustria. Va exercir el càrrec des de juliol de 1608 fins a març de 1617.Menéndez Pidal, Tom XXIV, Pàg. 99
Sis províncies alemanyes van constituir prop de Nördlingen el 12 de maig de 1608 la Unió Evangèlica, unió d'acció i defensa per un termini de 10 anys, el cap dels quals va ser el príncep elector Frederic V.Parker, Der Dreißigjährige Krieg, Pàg. 86 Baltasar persuadeix a Rodolf II, emperador del Sacre Imperi, i aconsegueix fer formar la Lliga Catòlica en 1609.Menéndez Pidal, Tom XXIV, Pàg. 223 A la mort de l'emperador Rodolf II esdevinguda el 20 de gener de 1612 és triat emperador del Sacre Imperi, amb l'ajuda de Baltasar de Zúñiga ambaixador d'Espanya, Maties rei de Bohèmia, el 13 de juny de 1612.Menéndez Pidal, Tom XXIV, Pàg. 224-225 Com a successor de Maties al regne de Bohèmia, proposa Baltasar l'elecció de l'arxiduc Ferran d’Estíria-Àustria com a rei de Bohèmia i d'Hongria i elabora un conveni, que va ser negociat pel seu successor, Iñigo Vélez de Guevara y Taxis, VIII comte d’Oñate, i signat el 6 de juny de 1617 a Praga. En ell s'estipulava la renúncia del rei Felip III als regnes de Bohèmia i Hongria a canvi del Tirol i de Sundgau a Alsàcia, assegurant així el pas de les tropes espanyoles de Milà a Flandes. Baltasar va posar gran obstinació en la bona connexió i política activa de l'eix Madrid-Praga/Viena.Menéndez Pidal, Tom XXIV, Pàg. 226
Conseller d'Estat Baltasar estava proposat com a ambaixador davant la Santa Seu, però el seu nebot Gaspar de Guzmán, III comte d'Olivares, ajuda de cambra del príncep Felip IV i casat amb la seva neboda Inés de Zúñiga y Velasco, dama de la reina Margarida, intercedeix amb l'ajuda de Cristóbal de Sandoval y Rojas, l duc d'Uceda, per a assegurar que Baltasar sigui cridat a Madrid, qui posseïa profunds coneixements dels problemes de l'Imperi i de la política europea.Elliott, The Count-Duke...Pàg. 38 Baltasar és nomenat pel rei Felip III membre del Consell d'Estat i del Consell de Guerra el primer de juliol de l'any 1617.Elliot, Espanya i el seu Món, Pàg. 150
En el Consell d'Estat Baltasar s'imposa als intents neutralistes de Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, l duc de Lerma, primer ministre (privat) del rei Felip III fins al seu retir a Valladolid el 4 d'octubre de 1618.Menéndez Pidal, Tom XXIV, Pàg. 227 El Consell d'Estat va estar pràcticament des de 1618 sota la direcció de Baltasar de Zúñiga, que va ser el real centre de decisió i poder.Stradling, Pàg. 9 Zúñiga considerava que la política passiva del duc de Lerma permetia als anglesos i holandesos reforçar-se. Ell deia que si no es podia frenar a Holanda es perdrien les Índies, després Flandes, després Itàlia i finalment la mateixa Espanya.Kamen, Pàg. 322 El duc de Lerma desitjava a la fi de la seva carrera realitzar una empresa de càstig al regne pirata d'Algèria, que des de començaments del segle XVI assaltava les embarcacions de comerciants desolant les viles del Mediterrani. Baltasar de Zúñiga es va oposar a aquest pla i exigia l'ajuda al Sacre Imperi. El rei Felip III va decidir al gener de 1619 dur a terme el pla de Baltasar. Al maig de 1619 un exèrcit de 7000 soldats espanyols veterans de Flandes van marxar en direcció a Viena i al març de 1621 ja estaven 40.000 soldats al servei del Sacre Imperi.Parker, Der Dreißigjährige Krieg, Pàg. 116-117
Baltasar va fer tornar a Espanya entre els anys de 1617 al 1621 a una política activa i nova. Zúñiga estava decidit a detenir el procés de decadència i aspirava el ressorgiment sota els ideals de "'reformació"' i "'reputació"'.Menéndez i Pidal, Tom XXV, Pàg. 340 Convençut de la necessitat d'aplacar l'avanç de l'heretgia i la subversió en el Sacre Imperi, va proposar i va conduir el procés d'intervenció espanyola a Bohèmia, Àustria i Hongria. Per a això calia el 1618 donar ajuda militar i econòmica a l'emperador per a sufocar l'aixecament a Bohèmia, aconseguint així el restabliment del prestigi i reputació de les dues branques de la Casa d'Àustria.Elliott, The Count-Duke..., Pàg. 54-57 La política internacional de Zúñiga no va ser producte de resoldre problemes interns buscant pretextos en aventures militars en l'exterior. Pel contrari les seves propostes i decisions es basaven en un ampli estudi de consideracions polítiques, religioses, econòmiques i geoestratègiques en un context de pessimisme sobre el panorama internacional.Elliott, España y su Mundo, Pág. 152-153
En 1617 es va crear la Junta d'Armades a fi d'activar els recursos navals i la Junta de Reformació per a aconseguir una reforma fiscal i econòmica del regne.Stradling, Pàg. 10 Baltasar de Zúñiga introdueix la política de "'neteja de mans"' refusant presents i privilegisElliott, The Count-Duke..., Pàg. 104 El 1618 va arribar al poder de les províncies unides d'Holanda el partit dominat per Maurici de Nassau decidit a una confrontació amb Espanya. El rei Lluís XIII de França instrueix al seu ambaixador a Brussel·les per a obrir la guerra als Països Baixos i així obtenir més llibertat en les seves empreses a Itàlia. El rei Jaume I d'Anglaterra desitjava també renovar la guerra als Països Baixos, perquè serveixi de pressió i s'accepti la restauració del seu gendre Federico al Palatinat. Aquests esdeveniments van donar principi a la crida guerra dels Trenta Anys, que va durar fins al tractat de pau, signat el 24 d'octubre de 1648 a Münster, Renània.Parker, Europa en Crisis, Pág. 125-127 Baltasar de Zúñiga havia reconegut "que el prometre'ns que podíem conquistar als holandesos és buscar l'impossible i enganyar-se un mateix".Kamen, Pàg. 333 La seva resoluda conducta, secundada pels Arxiducs a Brussel·les, va motivar als prínceps alemanys catòlics a restituir la Lliga Catòlica en 1619 sota la direcció del príncep Maximilià de Baviera.Parker, Der Dreißigjährige Krieg, Pàg. 117
Per la seva llarga experiència diplomàtica, el seu brillant enginy i el seu íntegre i auster caràcter, resolt i tenaç, es converteix en el principal membre del Consell d'Estat i el rei Felip III en agraïment el nomena el 1619 comanador major de Lleó de l'Orde de Sant Jaume i institutor del príncep Felip.Parker, Der Dreißigjährige Krieg, Pàg. 116
A la mort de l'emperador Maties esdevinguda el 20 de març de 1619 és escollit Ferran II emperador del Sacre Imperi el 28 d'agost de 1619. La Unió Evangèlica secunda com a rei de Bohèmia a Frederic V, príncep elector palatí, calvinista, gendre de Jaume I, rei d'Anglaterra, que l'havia arrabassat als Habsburg. Les guerres a Alemanya i als Països Baixos es van reiniciar i Espanya va donar ajuda econòmica i militar al Sacre Imperi. El 28 de desembre de 1619 en el Consell d'Estat proposa la intervenció al Palatinat amb ajuda de les tropes espanyoles a Flandes. El rei Felip III escriu el 6 de maig de 1620 al arxiduc Albert perquè es realitzi la invasió del Palatinat. El mestre de camp i general dels exèrcits espanyols a Flandes Ambrosi Spinola, I marquès dels Balbases, conquesta a la Renània el Palatinat al setembre de 1620 i a la batalla de la Muntanya Blanca, lliurada el 8 de novembre de 1620 prop de Praga, derrota a l'exèrcit del príncep elector Federico.Elliott, The Count-Duke..., Pàg. 62-63 El bàndol de l'Imperi es proclama el 22 de gener de 1621 contra Frederic i els seus partidaris. L'eix Espanya-Sacre Imperi guanya victoriosament el conflicte.Menéndez Pidal, Tom XXIV, Pàg. 229-230
Al servei del rei Felip IV Institutor i tutor del príncep d'Astúries Felip IV, primer ministre del rei Felip IV El 22 d'abril de 1619 és nomenat Baltasar de Zúñiga institutor i tutor del príncep d'Astúries, el futur rei Felip IV.Elliott, The Count-Duke..., Pág.38 Entre les persones de confiança personal i d'íntim contorn tria el rei Felip III a personatges membres de l'alta noblesa, com Sandoval, Zúñiga, Haro, Guzmán, famílies emparentades entre si.Menéndez Pidal, Tom XXV, Pàg. 109