Ruy Gómez de Silva, en portuguès Rui Gomes da Silva (Chamusca, Portugal, 1516–Madrid, 29 de juliol de 1573), I príncep d'Éboli, I duc d'Estremera, I duc de Pastrana, gran d'Espanya i IV senyor de Chamusca i de Ulme, va ser un aristòcrata portuguès de rellevància a la Cort del rei Felip II d'Espanya i fundador de la casa de Pastrana.

Biografia Infància en la cort imperial Ruy Gómez de Silva va ser el segon fill de Francisco da Silva i María de Noronha, senyors d'Ulme i de Chamusca, localitat on va néixer Ruy en 1516.

Per la seva qualitat de segona fila, en 1526, va acompanyar al seu avi matern, Rui Telles de Menezes e Silva, majordom major d'Isabel de Portugal, quan aquesta es va traslladar al Regne de Castella per a les seves noces amb l'emperador Carles V, entrant com menino al servei de l'emperadriu. El naixement del príncep Felip en 1527 va motivar la proximitat de Ruy al petit, en ser nomenat patge del príncep després de la mort de l'emperadriu Isabel i sent company habitual de jocs, la qual cosa li va unir en una estreta amistat durant tota la seva vida.

El 1535 quan Felip va tenir casa pròpia, Ruy va ser nomenat un dels cinc gentilshomes de cambra del príncep, la qual cosa va indicar l'inici de la seva carrera política.

Matrimoni influent Felip va pensar que havia de casar a Ruy amb una dama de la noblesa castellana, elegint-se com a candidata a Teresa de Toledo, germana del marquès de Velada. Tanmateix, aquesta es va fer monja, per la qual cosa es va haver de buscar una nova candidata.

La preferida per Felipe era Ana de Mendoza de la Cerda, II duquessa de Francavilla, II marquesa d'Algecilla i III comtessa-II princesa de Mélito, filla del príncep de Mélito, de la poderosa Casa de Mendoza. Ana comptava dotze anys d'edat, la qual cosa no va ser inconvenient perquè es dugués a terme el matrimoni, les capitulacions del qual es van signar en 1553. Com la núvia era molt jove, romandria uns anys a casa dels seus pares fins a la consumació del matrimoni, que va ser en 1557. Celebrada la cerimònia, Ruy es va traslladar amb Felip a Anglaterra, on el monarca es va casar amb Maria Tudor. L'estada anglesa va durar fins a 1559.

Ruy i Ana van tenir deu fills, dels quals només sis van sobreviure: Diego (ca.1558-1563), mort de nen. Ruy Gómez de Silva y Mendoza (c. 1563-1630), II duc de Pastrana i IV comte-III príncep de Mélito, qui va casar amb Ana de Portugal y Borja, I marquesa d’Orani. Pedro de Silva y Mendoza, mort de nen. Diego de Silva y Mendoza (Madrid, desembre de 1564-15 de juny de 1630), III duc de Francavilla i I marquès d’Alenquer, es va casar en tres ocasions: en 1577 amb Luisa de Cárdenas, matrimoni que va ser anul·lat; el 1591 amb María Ana Sarmiento de Villandrando, V comtessa de Salinas; després d'enviduar, va casar amb la germana de la seva segona esposa, Mariana Sarmiento de Villandrando, VII comtessa de Salinas. Ruy Gómez de Silva y Mendoza (1565-30 de gener de 1616), I marquès de la Eliseda, es va casar amb Ana de Aguilar, Jerònima Fernández de Hijar i Antonia Manrique de Lara, XI comtessa de Castañeda. Fernando de Silva y Mendoza, després Fra Pedro González de Mendoza, (1570-1639), Arquebisbe de Saragossa. María de Mendoza y María de Silva (ca. 1570), bessones o bessones, mortes en la infància. Ana Magdalena de Silva y Mendoza (1571-1610), dona d'Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y Zúñiga, VII duc de Medina Sidonia. Ana de Silva y Mendoza (1573-1614), va ser l'última filla del matrimoni i qui va acompanyar a la seva mare en els anys de tancament.

Ascens al poder miniatura|Vila ducal de Pastrana. Convertit Felip en rei d'Espanya, la confiança cap a Ruy Gómez de Silva va anar creixent.

Va rebre tot tipus de càrrecs i honors: va ser successivament Sommelier de Corps, la qual cosa assegurava una íntima proximitat al monarca, conseller d’|Estat i Guerra, intendent d'Hisenda, comptador i primer majordom del príncep Carles i príncep d’Eboli. Aquest nou títol li va ser concedit l'1 de juliol de 1559 per a salvar el rígid protocol de la cort i així poder tenir el rei al seu amic al costat d'ell amb la més alta dignitat nobiliària.

Posteriorment, les terres italianes d'Éboli van ser venudes per Ruy per a adquirir altres en La Alcarria, més pròximes a Madrid: va comprar les viles d'Estremera i Valdeacerete en primer lloc, i després la vila de Pastrana, el 1569. L'agraïment de Felip a la col·laboració prestada es va consumar amb el nomenament de duc d'Estremera, títol que Ruy va canviar en 1572 pel ducat de Pastrana amb grandesa d'Espanya, on va fundar el seu majorat i la casa de Pastrana. En morir el germà gran de Ruy sense successió, aquest va heretar les possessions paternes de Chamusca i Ulme a Portugal.

En els quatre anys que van restar des de la compra de Pastrana fins a la seva mort, va millorar i va ampliar els cultius en Pastrana, va portar a moriscs (expulsats de Granada per Joan d'Àustria) que van iniciar allí una reeixida indústria, va aconseguir una fira anual amb privilegis especials i va fundar, amb la seva esposa, l'Església Col·legial de Pastrana (on està enterrat al costat de la seva esposa). Va afavorir la fundació per Santa Teresa de Jesús de dos convents carmelites a Pastrana en 1569.

Va morir de sobte a Madrid el 29 de juliol de 1573.

El partit ebolista Tan gran va ser la influència de Ruy Gómez de Silva en la cort espanyola —li deien "Rei Gómez"— que es parlava d'un partit ebolista, també conegut com a partit aragonès, que li disputava el poder al partit albista, també conegut com a partit castellà, dirigit per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, III duc d'Alba de Tormes.

Tots dos partits constituïen faccions rivals en la cort del rei Felip II, enfrontades per qüestions com la revolta dels Països Baixos en la qual Ruy preferia solucionar per la via del compromís, proposant un sistema pactista, menys centralista, similar al del Regne d'Aragó, mentre que Alba confiava més en la força i la repressió que representaven el centralisme i l'autoritarisme.

Curiosament, el pacifista partit de Ruy era partidari de la guerra amb Anglaterra, que no desitjava el duc d'Alba. També Ruy va passar a liderar la facció dels Mendoza favorable al manteniment d'una estructura en la qual cada territori de la Monarquia Hispànica tingués una major autonomia, respectant les lleis i furs dels diferents regnes.

El poder que va aconseguir Ruy va ser tal que, en casar a la seva filla gran Ana de Silva y Mendoza amb el fill del duc de Medina Sidonia, les capitulacions van mostrar iguals en importància a tots dos cònjuges.

Després de la seva mort, el partit ebolista va seguir encapçalat per Antonio Pérez, secretari del rei, encara que la seva caiguda va ser imminent.

Referències

Bibliografia

Categoria:Sommeliers de Corps Categoria:Morts a Madrid Categoria:Ducs d'Espanya Categoria:Comtes d'Espanya Categoria:Persones del districte de Santarém Categoria:Nascuts el 1516