fou un dibuixant, litògraf, d'arts gràfiques i publicitat, que signava fambe com a F. Tur. Malgrat que no es un camp on es prodigues gaire, Els grans invents del TBO, i pàgines pagines centrals de la revista de còmics TBO el varen apropar al gran públic. Es va formar professionalment en l'àmbit de les arts gràfiques, on va adquirir una precisió tècnica que marcaria tota la seva obra posterior. Els seus primers passos en el món editorial es van centrar en la publicitat i la il·lustració per encàrrec, adaptant-se a diversos estils visuals.
L'any 1940, Tur Mahen va iniciar la seva etapa en el sector dels dibuixos animats, un camp emergent a l'estat espanyol. Va col·laborar amb productores pioneres com Dibsono Films, on va començar a explorar les possibilitats de la imatge en moviment. Posteriorment, es va incorporar a Dibujos Animados Chamartín, una de les empreses més rellevants del sector a Barcelona durant la postguerra. En aquest entorn, va participar en la creació de diversos curtmetratges que buscaven modernitzar el llenguatge de l'animació local. Una de les seves fites més significatives en el cinema va ser la seva participació en el llargmetratge Érase una vez..., estrenat l'any 1950. Aquesta producció, dirigida per Alexandre Cirici i Pellicer, és considerada una de les obres cabdals de l'animació europea de l'època.
En aquest projecte cinematogràfic, Tur Mahen va treballar braç a braç amb Josep Escobar, el creador de personatges tan icònics com Zipi i Zape. La col·laboració entre ambdós artistes va permetre assolir un nivell de detall i expressivitat molt elevat en la pel·lícula.
Etapa al TBO Malgrat el seu èxit en l'animació, Tur Mahen és recordat per molts lectors per la seva vinculació a la revista TBO. Aquesta publicació va ser el seu principal aparador durant la dècada dels cinquanta, on va consolidar el seu prestigi com autor de còmics. Dins del TBO, va ser un dels dibuixants encarregats de mantenir viva la secció «Els grans invents del TBO». Aquesta secció era una de les més estimades pel públic i requeria una gran capacitat per imaginar ginys mecànics complexos i absurds. El seu estil es va adaptar perfectament a la figura del Professor Franz de Copenhaguen, el personatge que presentava aquestes invencions. Tur Mahen va aportar una neteja de línia i una claredat narrativa que feien creïbles les màquines més inversemblants. A banda d'aquesta secció fixa, també va crear historietes curtes i sèries de personatges propis per a la mateixa editorial. Entre aquestes produccions destaca Don Cleque en el circo, on mostrava la seva faceta més humorística i dinàmica.
La seva versatilitat el va portar a col·laborar amb altres revistes de l'època, com Junior Films i El Mono Gràfico. En aquestes publicacions va demostrar que podia moure's entre l'humor blanc i la il·lustració més acadèmica sense perdre la seva identitat. Tur Mahen també va fer incursions en el món de la il·lustració de llibres infantils per a diverses editorials.
Francesc Tur Mahen va morir a la seva ciutat natal l'any 1960, deixant una vasta obra repartida en milers de pàgines impreses i diversos minuts de metratge animat. La seva figura ha estat reivindicada per especialistes i estudiosos del còmic.
Referències
Categoria:Dibuixants de còmics barcelonins Categoria:Animadors catalans Categoria:Il·lustradors barcelonins Categoria:Morts el 1960 Categoria:Nascuts el 1895