La Catedral de Sant Domnius (en croata: Katedrala Svetog Duje), coneguda com Sant Dujam (Sveti Dujam) o, col·loquialment com Sant Duje (Sveti Duje), és una catedral catòlica de Split, a Croàcia, i seu de l'Arxidiòcesi de Split-Makarska. L'edifici actual és una combinació d'un mausoleu romà, dedicat a la Mare de Jesús, amb un campanar, dedicada a Domnius de Salona, ambdós part del conjunt del Palau de Dioclecià.

Consagrada al , la Catedral de Sant Domnius es considera la més antiga del món que empra l'estructura primigènia, sense cap reforma completa. L'estructura en si, construïda el 305 per a ser el mausoleu de l'emperador romà Dioclecià, és la segona estructura més antiga utilitzada encara hui per una catedral cristiana.

Nom La catedral va ser dedicada a sant Domnius, patró de Split, un bisbe de Salona del segle III. Salona era una gran ciutat romana que servia com a capital de la província de Dalmàcia i que hui correspon a la rodalia de la ciutat de Solin, a Croàcia. Sant Domnius fou martiritzat amb set altres cristians durant la persecució de Dioclecià. Havia nascut a Antioquia de l'Orontes i el van decapitar el 304 a Salona.

Arquitectura El Palau de Dioclecià és un gran palau romà al centre de Split, construït per a aquest emperador (nascut a Dalmàcia) al segle IV. En la intersecció dels dos principals carrers de la ciutat, el cardo i el decumanus, hi ha una plaça monumental en peristil en què hi ha l'única entrada a la catedral, a l'est.

La catedral es compon de tres parts d'èpoques diferents. La principal n'és el mausoleu de Dioclecià, que data del final del segle III. Es va construir com la resta del palau, amb roca calcària blanca local, marbre d'alta qualitat, sobretot procedent de l'illa de Brac, tuf del llit del riu Jadro i maons fets en les terrisseries de Salona.

Al segle XVII, es va afegir un cor al costat oriental del mausoleu.

El campanar romànic fou construït el 1100. Una gran reconstrucció en el 1908 va alterar-ne radicalment l'estructura i moltes de les escultures romàniques se'n van eliminar.

Les portes de fusta de la catedral són dels millors exemplars d'escultura romànica de Croàcia. Les va esculpir l'escultor i pintor medieval croat Andrija Buvina al voltant del 1220. Les dues fulles contenen catorze escenes de la vida de Jesus, separades per riques talles.

Tresor En el primer pis de la sagristia n'hi ha el tresor, que conté les relíquies de sant Domnius, dutes allà després de la seua mort. Entre altres tresors n'hi ha obres d'art sacre, com una pintura sobre taula romànica (segle XIII) de la Madona amb el xiquet,Naklada Naprijed, The Croatian Adriatic Tourist Guide, pg. 237, Zagreb (1999), ISBN 953-178-097-8. calzes i reliquiaris dels segles XIII al XIX i vestuari litúrgic dels segles XIV en endavant. També n'hi ha llibres famosos com el Splitski Evandelistar (Evangeli de Split), del segle VI, el Cartolari Supetar, del segle XI, i la Història Salonitana, de Tomé l'arquidiacon de Split, del segle XIII.

En la cripta hi ha les relíquies de Llúcia de Siracusa.

Galeria

Referències

Categoria:Split Categoria:Esglésies romàniques Categoria:Arquitectura romana Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Croàcia