Una úlcera genital és una nafra oberta situada a la zona genital, que inclou la vulva, el penis, la regió perianal o l'anus. Les úlceres genitals són causades més sovint per agents infecciosos (infeccions per fongs, infeccions bacterianes secundàries o infeccions de transmissió sexual com ara herpes genital, sífilis, xancre i xancroide). Tanmateix, això no sempre és així, ja que una úlcera genital també pot tenir causes no infeccioses.
Visió general A nivell mundial, s'estima que la incidència d'úlceres genitals és d'aproximadament 20 milions de casos anuals. La causa més probable d'una úlcera genital varia segons les característiques de la població i la ubicació. La causa més comuna d'úlceres genitals als EUA són les infeccions per herpesvirus simple (VHS-1 i VHS-2), amb la sífilis com a segona causa més comuna i el xancroide com a tercera. Aquestes causes comunes d'úlceres genitals (VHS-1, VHS-2 i Treponema pallidum) es poden transmetre eficaçment a través del sexe oral, així com del sexe anal i vaginal.
Els signes importants associats amb les úlceres genitals que poden ajudar en el diagnòstic de la causa de l'úlcera genital poden incloure la presència de ganglis limfàtics engrandits, sensibles o no sensibles, a la zona de l'engonal, una úlcera genital dolorosa o no dolorosa o la presència de lesions vesiculars, que són butllofes petites, doloroses i elevades.
Les causes més comunes d'una úlcera genital inclouen agents infecciosos, sent les infeccions de transmissió sexual les més comunes, però que també poden incloure infeccions per fongs i infeccions bacterianes secundàries. Si bé els agents infecciosos són la causa més comuna, una úlcera genital també pot ser el resultat de causes no infeccioses com la síndrome de Behçet, el lupus o la psoriasi.
Com que és difícil determinar la causa d'una úlcera genital només a partir de la història clínica, l'examen i les característiques de la població, sovint calen més proves. Les eines de diagnòstic més comunes que s'utilitzen estan dirigides a les etiologies més comunes de les úlceres genitals: sífilis (serologia de la sífilis, prova de reacció en cadena de la polimerasa o examen de microscòpia de camp fosc), virus de l'herpes simple (PCR, cultiu o anticossos específics del VHS) i Haemophilus ducreyi (cultiu en medis especials que actualment no estan àmpliament disponibles a la majoria dels sistemes hospitalaris) si l'individu es troba en una regió endèmica coneguda. Sovint s'utilitzen altres eines de diagnòstic, com ara una biòpsia o un cultiu, si les úlceres semblen inusuals o no responen com s'esperava a la teràpia.
Com que les úlceres genitals sovint són d'origen infecciós, hi ha un major risc d'adquirir el VIH en un pacient VIH negatiu a través de la introducció viral a través de la nafra oberta. Per contra, hi ha un major risc de transmissió del VIH a través de l'augment de la disseminarció viral del VIH en presència d'una úlcera genital en un pacient amb antecedents de VIH. Els estudis disponibles no van donar prou proves que el tractament de l'úlcera genital redueixi la infecció sexual del VIH. Tanmateix, les úlceres genitals s'han de tractar independentment de la probabilitat d'infecció per VIH del tractament. Els CDC recomanen fer-se proves del VIH en qualsevol persona que es presenti amb una úlcera genital i que no tingui antecedents de VIH.
Causes infeccioses de transmissió sexual MalaltiaCausa infecciosaSignes clínicsProves diagnòstiquesTractamentInfecció per herpes genitalVirus de l'herpes simple tipus 1 o tipus 2Múltiples lesions vesiculars doloroses que es poden trencar per formar úlceres superficials. Sovint tindran un augment indolor dels ganglis limfàtics.Cultiu cel·lular i PCR, anticossos específics del VHSAntiviralsSífilisTreponema pallidumÚnica úlcera indolora amb vores ben marcades (xancre) durant l'etapa d'infecció primària per sífilis que sovint passa desapercebuda fins que la malaltia progressa a l'etapa secundària i terciària dels símptomes. Pot estar associat amb un augment lleu i dolorós dels ganglis limfàtics.Serologia, PCR, examen amb microscopi de camp foscAntibiòticsXancroideHaemophilus ducreyiÚlcera única dolorosa amb drenatge de pus i una base friable. Sovint s'associa amb un augment dolorós dels ganglis limfàtics regionals que pot convertir-se en bulles.Medi de cultiu especial per a HaemophilusAntibiòticsLimfogranuloma veneriChlamydia trachomatis serovars L1, L2 o L3Sovint es presenta com un augment dolorós unilateral dels ganglis limfàtics regionals. Tot i que de vegades hi ha una úlcera genital, sovint es resol abans de l'avaluació mèdica o no es detecta, ja que l'úlcera sovint és petita i indolora. Aquesta és una malaltia sistèmica que pot imitar moltes altres malalties inflamatòries.Serologia, PCR, cultiu, biòpsiaAntibiòticsGranuloma inguinalKlebsiella granulomatisÚlceres vermelles i indolores, amb un augment rar dels ganglis limfàtics regionals que empitjora progressivament amb el temps.Difícil de cultivar, per la qual cosa requereix una biòpsia de teixit per identificar l'organismeAntibiòtics
Referències
Categoria:Malalties de transmissió sexual