Els huterites (; ), també anomenats germans huterites (; ), són una branca etnoreligiosa comunal d'anabaptistes que, com els amish i els mennonites, tenen les seves arrels en la Reforma radical de principis del i han format comunitats intencionals. El fundador dels huterites, Jakob Hutter, va establir les colònies huterites sobre la base de la Confessió de Schleitheim, una declaració de fe anabaptista clàssica de 1527. Va formar les primeres comunes el 1528 al Tirol (actualment a Itàlia). Des de la mort de Hutter el 1536, les creences dels huterites, especialment aquelles que defensen la comunitat de béns i la no-resistència, han donat lloc a centenars d'anys de diàspora en molts països. Els huterites van emprendre una sèrie de migracions per l'Europa central i oriental. Gairebé extints al , van emigrar a l'Imperi Rus el 1770 i prop d'un segle més tard a l'Amèrica del Nord. Al llarg de 140 anys, la seva població que vivia en comunitats de béns es va recuperar d'uns 400 membres fins a prop dels 50.000 de l'actualitat. A causa de la preservació del seu estil de vida original, els huterites s'inclouen dins la categoria més àmplia dels anabaptistes de l'Antic Orde. Avui dia, gairebé tots els huterites viuen a l'oest del Canadà, a la part alta de les Grans Planes dels Estats Units, a la part central de l'estat de Washington i al nord d'Oregon.
Referències
Categoria:Anabaptisme