La mujer perdida és una pel·lícula dramàtica de 1966 dirigida per Tulio Demicheli i protagonitzada per Sara Montiel, Giancarlo Del Duca i Massimo Serato. Es tracta d'una coproducció entre França, Itàlia i Espanya. Els decorats de la pel·lícula van ser dissenyats per Enrique Alarcón.
L'argument segueix la Sara Fernán, una jove que abandona el modest poble de pescadors on va créixer per treballar en un tablao flamenc. La seva actuació crida l'atenció d'en Rafael, un polític influent que decideix impulsar la seva carrera artística. La trasllada a Madrid, li paga classes de cant i l'ajuda a adquirir una nova imatge. Gràcies al seu suport, la Sara aconsegueix triomfar com a cantant.
El repartiment és encapçalat per Sara Montiel, que interpreta Sara Fernán, al costat de Giancarlo Del Duca en el paper de Miguel Fabri i Massimo Serato com el doctor Rafael Valcálcer. També hi participen Carmen Bernardos, Christiane Minazzoli, Antoni Ferrandis, Michel Lemoine, José María Seoane, María Fernanda Ladrón de Guevara, María Isbert, Luis Induni, Rafael Bardem, Carlota Bilbao, Xan das Bolas, Miguel del Castillo, José Orjas, Josep Maria Caffarel, Sara Guasch, Alfonso del Real, Manuel Soriano, Emilio S. Espinosa, Juan Cazalilla i Inma de Santis.
Referències
Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Espanya Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Pel·lícules d'Espanya del 1966 Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1966 Categoria:Pel·lícules de França del 1966 Categoria:Pel·lícules ambientades a Espanya Categoria:Pel·lícules en castellà