El Daihatsu Charade (ダイハツ・シャレード, Daihatsu Sharēdo) és un automòbil urbà produït pel fabricant d'automòbils japonès Daihatsu entre els anys 1977 i 2000. És un model considerat "compacte" per la marca per tal de diferenciar-lo dels altres models kei car com ara el Daihatsu Mira. Juntament amb el Daihatsu Charmant, el Charade (que no era basat en cap model de Toyota) va reemplaçar el Daihatsu Consorte.
A la República Popular Xina (RPX), el Daihatsu Charade fou produït per la FAW amb el nom de Xiali i "China FAW". Des de setembre de 1986 fins 2009, es van comercialitzar fins a 1,5 milions d'unitats per al mercat domèstic. La segona i tercera generació del Charade va servir com a base per incomptables còpies falses, de vegades fetes en motlles de fibra de vidre. La producció d'aquests derivats xinesos finalitzà el 2012.
Primera generació (1977-1983) miniatura|esquerra|Charade I fabricat a Grècia (1982) La primera generació del Daihatsu Charade, coneguda com a G10, fou presentada l'octubre de 1977. Mecànicament, era un vehicle amb motor davanter i tracció al davant, inicialment disponible només amb una carrosseria hatchback de cinc portes i propulsat per un motor tricilíndric d'al·lumini de 993 centímetres cúbics (cc) i 50 cv. A les unitats comercialitzades al mercat japonès, la marca declarava una potència de 55 cv a 5.500 rpm. La versió amb carrosseria hatchback de tres portes, anomenada Runabout, fou introduïda a les darreries de 1978; una característic d'aquest model eren les seves petites finestres rodones als pilars C. Sorprenentment, el Charade fou un èxit de vendes al Japó, on es pensava aleshores que les restriccions en matèria d'emissions acabarien amb els automòbils de 1.000 cc. Tant fou l'èxit del Charade que fou elegit "Cotxe de l'Any del Japó de 1979". miniatura|Charade "Runabout" (1982) D'aquesta primera generació, la primera sèrie comptava amb fars davanters rodons, mentre que la segona sèrie n'equipava de quadrats. La segona sèrie fou introduïda l'octubre de 1980. Entre l'inici de producció el novembre de 1977 i el final el desembre de 1982, Daihatsu va produïr fins a 89.792 unitats del Charade I. La segona sèrie (G20) podia funcionar amb combustible de baix octanatge o fins i tot etanol. Les primeres versions del G10 (1978-1981) incorporaven fars davanters rodons, mentre que les unitats del G20 (1981-1984) ja tenien una graella frontal diferent amb fars quadrats i noves llums posteriors. La versió de tres portes, Runabout, equipava el mateix motor però amb una transmissió manual de cinc velocitats i un tacòmetre.
Al Saló de l'Automòbil de Tòquio de 1981, Daihatsu va exposar un prototip del Charade amb turbocompressor en col·laboració amb el fabricant italià d'automòbils esportius De Tomaso. Aquest prototip prenia com a base el Charade XTE de tres portes i fou anomenat "Charade De Tomaso" i la idea fou posada en producció a la segona generació. miniatura|Automeccanica Zebra, un derivat A Nova Zelanda, la segona sèrie del Charade fou muntada per la filial local de General Motors (GM); fins el 1981, el model havia estat importat des del Japó. A Xile, on fou un model molt popular, el Charade fou comercialitzat amb un motor tricilíndric de 843 cc provinent dels Daihatsu Hijet d'exportació; aquest fet es degué a una política que reduïa els aranzels a les importacions d'automòbils de menys de 850 cc. A Grècia, l'empresa Automeccanica va produïr el Charade juntament amb un model propi derivat, anomenat Zebra entre 1979 i 1985.(eBook)
Segona generació (1983-1988) Tercera generació (1987-1993) miniatura|Charade Will S, 3 portes (1988) miniatura|Charade CX, 5 portes (1991) miniatura|Charade SG, 4 portes (1991-1993) miniatura|Interior d'un Charade d'última sèrie La tercera generació del Daihatsu Charade, anomenada G100, debutà al gener de 1987. Ideat pels caps de disseny de la casa, Hiroshi Aoki i Hideyuki Ueda, la carrosseria més rodona que la del seu antecessor era capaç d'arribar a un coeficient d'arrossegament de Cd=0,32. A més del Japó, la tercera generació del Charade fou produïda a Indonèsia (1987-1998), a la Xina popular (1988-2012) i a la Xina nacionalista (1989-1996).
Inicialment, el model equipava un motor SOHC de tres cilindres en línia de 993 centímetres cúbics i 6 vàlvules atmosfèric o amb turbocompressor i amb carburador o amb injecció de combustible, així com amb versions a benzina, dièsel o turbodièsel. El petit motor de 1.000 cc continuà sent un dels automòbils més econòmics i eficients del món d'aleshores. A una velocitat de 60 quilòmetres per hora, un Charade turbodièsel equipat amb una transmissió manual de cinc velocitats tenia un consum declarat de 2,74 litres als 100 km.
El motor abans esmentat fou retirat de producció al febrer de 1988 i reemplaçat per un de quatre cilindres en línia de 1.295 cc amb carburador o injecció. Aquest motor fou ideat amb la premisa de la lleugeresa; així, el cigonyal i l'arbre de lleves eren totalment buits, fent que la massa total del nou motor quatricilíndric no fos superior a la de l'antic tricilíndric. El model també comptava suspensió independent i podia equipar tracció a les quatre rodes (AWD), sempre amb el motor de 1.295cc amb carrosseria de tres o cinc portes; aquesta versió també fou exportada a Escandinàvia i a Suïssa.
Una versió amb motor 1.000cc, twin-cam, injecció, intercooler, turbo i una potència de 105cv anomenada GTti fou afegida a la gama una mica més tard, només disponible amb carrosseria de tres portes. Van haver-hi dues versions esportives del Charade: la GTti i la GT-XX. Ambdues versions eren mecànicament idèntiques, però la GT-XX equipava més detalls luxosos com ara un equip de tunning, llanda d'al·leació de 14 polzades, aire condicionat, direcció assistida, alçavidres elèctric d'un toc i sostre solar elèctric. Alguns d'aquests equipaments també eren disponibles a la versió GTti amb un cost extra. Els GT-XX són més estranys de veure que els GTti, principalment perque els primeres van ser pensats pel mercat domèstic japonès. miniatura|esquerra|Charade GTti Safari Rally (1993) La tercera generació del Charade va tenir una breu però exitosa existència al món dels ral·lies. Al Ral·li de Montecarlo de 1988 va guanyar a la seva categoria i, el mateix any, quedà segon al Ral·li Safari darrere del Nissan March Turbo. L'any 1989 hi va competir al Ral·li Lombard RAC, finalitzant quart dels 32 participants. Al Ral·li Safari de 1990, dos Charade 1.3i van finalitzar primer i segon a la seva categoria. El Charade GTti també va ser premiat al Ral·li Safari el 1991 i 1992 i, a l'edició de 1993, el Charade GT-XX acabà cinqué, sisé i seté.
Al febrer de 1989 el model va tenir un lleuger redisseny, presentant uns fars posteriors més moderns amb un catadiòptric central, un remat posterior una mica més llarg, 70 mm de llarg als models hatchback (excepte els GTti/GT-XX), una intermitents davanters més grans (excepte els GTti/GT-XX) i un nou interior amb teixit als panells de les portes. Per abril de 1989 sortí al mercat una versió amb carrosseria sedan de quatre portes amb el nom de Charade Social al Japó. La tercera generació fou produïda i comercialitzada a la majoria dels mercats fins el 1993, tot i que al Japó la versió sedan estigué disponible fins a maig de 1994. Vora 210.000 unitats van ser produïdes al Japó.デアゴスティーニジャパン 週刊日本の名車第19号25ページより。
Quarta generació (1993-2000) miniatura|Charade Pose 1.5 4WD La quarta generació del Daihatsu Charade, amb el codi G200, fou introduïda al gener de 1993 de nou amb carrosseria hatchback primer i sedan més endavant. El disseny exterior era més conservador que el de la tercera generació. Tot i tenir unes dimensions una mica més grans que el predecessor, sobretot pel que fa a la batalla, encara es podia considerar un automòbil del segment B. Tot i que el motor de 1.000 centímetres cúbics (cc) va deixar de comercialitzar-se en la majoria de països, va continuar a la venda a Austràlia i el Brasil, on existia una fiscalitat favorable als vehicles amb motors inferiors als 1.000 cc. miniatura|esquerra|Charade Social Pose 1.5 La motorització bàsica o d'entrada d'aquesta quarta generació seria un SOHC de 1.300 cc per a la majoria de països, incloent-hi el Japó. La versió sedan de quatre portes, introduïda el 1994, equipava un motor 1.500 cc amb possibilitat de tracció a les quatre rodes o 4WD (G213S). Els motors diesel van ser retirats de tots els mercats on havien estat presents a l'anterior generació. miniatura|Charade De Tomaso 1.6 La versió amb turbocompressor GTti fou reemplaçada per una de més convencional GTi amb un motor SOHC de 16 valvules i 1.600 cc. Al mercat domèstic japonès, aquesta versió fou anomenada Charade De Tomaso i incloïa un arbre de lleves preparat per a competició; aquesta versió podia arribar fins als 124 cavalls de potència (cv). La versió per a l'exportació fou anomenada simplement GTi i la potència fou reduïda fins els 105 cv. El Charade De Tomaso, produït conjuntament amb la marca homònima, presentava un disseny exterior diferent al del model regular i equipava seients Recaro, volant Nardi Torino i pneumàtics esportius Pirelli. D'aquesta col·laboració van ser produïdes 1.200 unitats. miniatura|Charade GLXi 1.3 europeu (2000) La quarta i última generació del Charade fou redissenyada el 1996, només dos anys després del llançament del model. El nou disseny consistia en una graella frontal "somrient" i nous fars davanters, més semblant al seu model bessó de Toyota: l'Starlet. Després d'una producció total de 71.580 unitats,デアゴスティーニジャパン週刊日本の名車第61号19ページより。 l'any 2000 suposà la fi de la producció i comercialització del Charade, sent substituït pel Daihatsu Storia, anomenat Sirion a Europa. Nom Motor Potència Codi Anys Graus G200S 1.3L 84cv HC 1993-2000 TS, TX, CX, Pose, Pose S G202S 1.0L 52cv CB24 1993- Només Austràlia i Brasil G201S 1.6L 124cv HD 1993-2000 GTi, De Tomaso G203S 1.5L 90cv HE 1993-2000 FF: CR, CX, SX, Pose, R-Limited G213S 1.5L 90cv HE 1993-2000 4WD: CZ, Pose Còpies i derivats xinesos (1986-2012) miniatura|Tianjin Xiali TJ7101 (2003) miniatura|Xiali Shenya (esquerra) i Xiali N3 (dreta) El Tianjin Xiali TJ730, basat en la segona generació del Charade, fou muntat per FAW Tianjin a partir de jocs de peces de muntatge entre els anys 1986 i 1988. Fou reemplaçat pels Xiali TJ7100 i TJ7100U, basats en la tercera generació del Charade i amb carrosseria de cinc i quatre portes respectivament. La versió hatchback de cinc portes va començar a produïr-se el 1988, mentre que la versió sedan de quatre portes va arribar l'octubre de 1990 de cara a l'any comercial 1991. Les dues variants van ser fabricades sense variacions fins 1997 i 1999 respectivament, quan van ser reemplaçades per versions modernitzades amb nos motors Toyota. Així, el Xiali N3 va començar a produïr-se l'any 2004, amb uns canvis menors el 2008 i el 2010, finalitzant la producció poc després. No obstant això, a l'any 2018 encara figurava al web de FAW Tianjin.
La fi de producció per a la majoria de versions arribà el 2006. Els TJ7101AU i TJ7141AU van continuar en producció sota els noms de Junya (Junior) des de 2005 i Shenya (Senior) des de 2003. Equipaven un motor Daihatsu de 1.000 cc o un 1.400 cc i quatre cilindres des de 2005. Ambdós models van rebre una actualització l'any 2006 i van deixar de produïr-se el 2011. Tots els Xiali/Charade comptaven amb una transmissió manual de quatre velocitats a les unitats primerenques i una de cinc velocitats a les unitats més recents. L'any 2015, FAW Tianjin donà de baixa la marca Xiali.
Els models Xiali van ser àmpliament utilitzats com a Taxi a Pequín durants els anys 90, pintats en color roig i amb una tarifa de 1,2 RMB per quilòmetre, menys que els 1,6 RMB/km del Citroën Fukang. El model fou retirat del mercat dels taxis el febrer de 2006 en un esforç per reduïr la pol·lució, sent substituït pel Hyundai Elantra.
Referències
Charade