El submarí alemany U-202 va ser un submarí tipus VIIC construït per la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi per al servei durant la Segona Guerra Mundial. El submarí va ser abocat el 18 de març de 1940 per la drassana Friedrich Krupp Germaniawerft de Kiel amb el número de drassana 631, botat el 10 de febrer de 1941 i comissionat el 22 de març sota el comandament del Kapitänleutnant Hans-Heinz Linder.
Va enfonsar nou vaixells amb un total de 34.615 tones de registre brut (TRB) i en va danyar quatre més amb un total de 35.427 TRB.
Va ser enfonsat el 2 de juny de 1943 a l'Atlàntic Nord per càrregues de profunditat i trets de vaixells de guerra britànics després d'una llarga sèrie d'atacs amb càrregues de profunditat. Van morir 18 homes i hi va haver 30 supervivents.
Disseny Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-202 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit. Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte AEG GU 460/8–27 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).
El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph). Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).
L'U-202 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.
Historial de servei Part de la 1a Flotilla de submarins, l'U-202 va dur a terme nou patrulles a l'Atlàntic Nord, les tres últimes sota el comandament del Kptlt. Günter Poser; va participar en deu llopades. Primera, segona i tercera patrulles La primera patrulla dl'U-202 va començar quan va sortir de Kiel el 17 de juny de 1941; va transcórrer sense incidents i va concloure amb la seva entrada a Brest, França, el 23 de juliol després de 37 dies al mar.
Va tenir més èxit en la seva segona sortida; va sortir de Brest l'11 d'agost, va atacar i enfonsar dos vaixells a l'est de Groenlàndia i al sud d'Islàndia abans de tornar a Brest el 17 de setembre de 1941.
La seva tercera patrulla, que va començar el 16 d'octubre i que també va tenir èxit, va veure la destrucció del Flynderborg i el Gretavale, amb matrícula britànica , al nord-est de Terranova. Va tornar a la seva base francesa el 13 de novembre, després d'un viatge de 29 dies. miniatura|El vaixell mercant argentí Rio Tercero, enfonsat per l'U-202 Quarta, cinquena i sisena patrulles La quarta patrulla del submarí va ser cap a la costa marroquina. L'U-202 va sortir de Brest el 13 de desembre de 1941. Va tornar amb les mans buides el 27 de desembre.
La seva cinquena patrulla va produir millors resultats, danyant els vaixells britànics Athelviscount a uns 1.100 km a l'est i sud-est de Halifax el 22 de març de 1942 i enfonsant el Loch Don a uns 930 km al nord-nord-est de les Bermudes l'1 d' abril. Aquesta patrulla va ser de l'1 de març al 26 d'abril, un total de 57 dies.
La seva sisena patrulla, que va començar el 27 de maig, també va tenir èxit. El 12 de juny va desembarcar quatre sabotejadors a Amagansett, Nova York, a Long Island, com a part de l'Operació Pastorius. El 22 de juny va enfonsar el Rio Tercero argentí a uns 220 km de Nova York, seguit pel vaixell nord-americà City of Birmingham a uns 460 km a l'est del Cap Hatteras, Carolina del Nord, l'1 de juliol. L'U-202 va arribar a Brest el 25 de juliol, després de 60 dies.
Setena, vuitena i novena patrulles La setena patrulla del submarí va envair la costa nord de Sud-amèrica, sortint de Brest el 6 de setembre de 1942. Avions britànics van atacar l'U-202 el 8 de setembre mentre encara era al golf de Biscaia, i de nou el 29 de setembre al sud-est de Trinidad. Tot i que va patir danys, el submarí va continuar la seva patrulla, enfonsant dos vaixells abans de tornar a la base el 25 d'octubre.
Va enfonsar un vaixell i en va danyar tres més després de començar la seva vuitena patrulla el 12 de gener de 1943. Va ser atacat al sud de les Açores el 23 de febrer. L'U-202 va tornar a Brest el 26 de març després de 74 dies de distància.
La seva novena i última patrulla va començar el 29 d'abril de 1943 i va acabar quan va ser enfonsat el 2 de juny de 1943.
Llopades L'U-202 va participar en deu llopades, concretament: Grönland (17-27 d'agost de 1941) Markgraf (27 d'agost - 11 de setembre de 1941) Schlagetot (20 d'octubre - 1 de novembre de 1941) Raubritter (1-5 de novembre de 1941) Delphin (20 de gener – 9 de febrer de 1943) Rochen (9-28 de febrer de 1943) Tümmler (1-19 de març de 1943) Sense nom (5 – 10 de maig de 1943) Lech (10 – 15 de maig de 1943) Donau 2 (15 – 26 de maig de 1943)
Enfonsament L'equip de detecció per ràdio (HF/DF) dels vaixells del Segon Grup de Suport (encapçalat pel balandre britànic , comandat pel F.J. Walker, RN), va detectar l'U-202 quan va transmetre un informe diari a les 9:30 del matí de l'1 de juny de 1943. En tancar la distància, el vigia del Starling va albirar el remolí d'aigua on l'U-202 acabava de fer una immersió estrepitosa després d'identificar els vaixells que s'acostaven com a vaixells de guerra. Cinc minuts més tard, el submarí va ser detectat amb ASDIC (sonar) i atacat amb càrregues de profunditat. Malgrat moltes accions evasives i l'ús d'objectius de bombolla submarins per confondre el sonar britànic, el submarí no va aconseguir desfer-se dels seus perseguidors.
Els sis vaixells de guerra britànics finalment van adoptar la tàctica de mantenir el submarí en moviment, per tal d'esgotar les seves reserves de bateria. L'expectativa era que el submarí emergiria després de la foscor i intentés escapar a gran velocitat per la superfície. L'U-202 va emergir just després de la mitjanit, i els canons del grup d'escorta el van atacar immediatament. L'Starling es va acostar per estavellar–lo, però Walker va decidir en l'últim moment que el submarí ja estava derrotat. Va fer desviar l'Starling , disparant càrregues de profunditat a poca profunditat des del llançador de babord mentre passava. El submarí danyat va trigar 40 minuts a enfonsar-se.
Va ser un atac de manual que va complaure prou a Walker com per indicar "empalmar el suport principal" (emissió de rum) en celebració.
Comandants Kptlt. Hans-Heinz Linder - 22 de març de 1941 – 1 de setembre de 1942 Oblt.z.S. / Kptlt. Günter Poser - 2 de setembre de 1942 – 2 de juny de 1943
Historial d'atacs DataVaixellNationalitatTonatge (GRT)Destí27 d'agost de 1941Ladylove 23px Regne Unit230Enfonsat11 de setembre de 1941Scania1,999Enfonsat3 de novembre de 1941Flynderborg 23px Regne Unit2,022Enfonsat3 de novembre de 1941Gretavale 23px Regne Unit4,586Enfonsat22 de març de 1942Athelviscount 23px Regne Unit8,882Danyat1 d'abril de 1942Loch Don 23px Regne Unit5,249Enfonsat22 de juny de 1942SS Rio Tercero4,864Enfonsat1 de juliol de 1942City of Birmingham5,861Enfonsat1 d'octubre de 1942Achilles1,815Enfonsat23 de febrer de 1943British Fortitude 23px Regne Unit8,482Danyat23 de febrer de 1943Empire Norseman 23px Regne Unit9,811Danyat23 de febrer de 1943Esso Baton Rouge7,989Enfonsat23 de febrer de 1943Murena8,252Danyat
Representació als mitjans S'han escrit almenys tres llibres sobre la batuda de 1942: el llibre de 1959 Eight Spies against America de John Dasch, el llibre de 1961 They Came to Kill'' d'Eugene Rachlis i el llibre de 2004 "Saboteurs: The Nazi Raid on America", de Michael Dobbs.
Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Submarins alemanys de la Segona Guerra Mundial Categoria:Unitats de la batalla de l'Atlàntic Categoria:Derelictes