Gentiana verna, la pastorella és una espècie del gènere Gentiana, de la família de les gencianàcies.
Descripció És una planta perenne, menuda, pot arribar a fer com a molt un pam d'alçada. Tiges simples amb 1-3 parells de fulles oposades i una o dues flors al capdamunt (hi ha qui diu que és una espècie acaule amb 1-3 parells de bractèoles, però ve a ser el mateix). La majoria de fulles formen una roseta basal amb fulles amplament el·líptiques o lanceolades. Les flors, sovint solitàries a cada tija, són de color blau intens, entre 2-4 cm de llarg. El calze amb les peces soldades, té el tub angulós i 5 lòbuls triangulars molt més curts que el tub (aquest caràcter permet diferenciar-la clarament de Gentiana nivalis que és una espècie molt semblant, però anual i tota ella una mica més delicada i amb flors lleugerament més petites). La corol·la té els pètals soldats en una bona part de llur longitud, amb 5 lòbuls patents, ovats, obtusos; els apendixs interlobulars secundaris (que tenen algunes gencianàcies) són molt curts, bífids, erectes i habitualment de color blanquinós.
El seu epítet específic (verna) fa referència a la floració relativament primerenca d'aquesta espècie (entre abril i agost a l'alta muntanya).
Hàbitat i distribució És una espècie de prats alpins que viu a l'alta muntanya. La seva àrea de distribució inclou una bona part dels països d'Europa, des del nord de Rússia fins a Iran o Iraq i per la part occidental fins la península Ibèrica i Gran Bretanya, on és bastant rara.
A la península ibèrica i regions més meridionals de la seva àrea de distribució es refugia a l'alta muntanya. Es pot trobar a la part nord de la península i Sierra Nevada, i també s'ha trobat a Sierra Nevada o a la Serralada de l'Atles del Marroc. A Catalunya es troba als Pirineus: A l'Alta Ribagorça, Pallars, la Cerdanya fins la vall de Ribes o el Canigó.
Taxonomia Gentiana verna L. fou descrita per Carl von Linné el 1743, i publicada a la seva obra principal, Species Plantarum.
És una espècie polimorfa, amb nombroses formes intermedies descrites com a subespècies al seu interior. La majoria de poblacions de la península Ibèrica sembla que poden incloure's bé dintre de la subespècie típica: Gentiana verna L. subsp. verna.
A la Flora dels Països Catalans s'esmenta una subespècie schleicheri més pròpia dels prats alpins silicícoles de Carex curvula. Aquest tàxon seria una forma nana, que rarament superaria els 10 cm d'altitud, amb les fulles basal romboidals, poc més llargues que amples, i disposades en una roseta molt laxa, aplicades al voltant de la tija. Les fulles pròpiament caulinars són poc més petites que les basals. Aquest tàxon estaria present a la Catalunya del Nord (Alta Cerdanya, Conflent Ripollès) i també als Pallars, al parc nacional d'Aigüestortes. Avui en dia s'ha proposat separar aquestes poblacions dins d'una espècie a part que llavors s'anomenaria Gentiana terglouensis Hacq. Depenent de les fonts consultades hi ha certs dubtes de la presència d'aquesta espècie alpina als Pirineus.
Una subespècie anomenada penetti viu a l'Atles, al Marroc, i està molt emparentada amb una altra subespècie nevadensis que s'havia descrit a Sierra Nevada. Darrerament aquests dos taxons es consideren part d'una única espècie anomenada Gentiana sierrae
Referències
Categoria:Gencianàcies