L'enemic de la barba (, Missopógon) és una obra escrita en grec per l'emperador romà Julià (r. 361-363) a principis de l'any 363.

El títol Missopógon significa literalment "el que odia les barbes", que reflecteix el to satíric de l'obra, escrita en resposta a la burla dels habitants d'Antioquia contra l'emperador.

Context miniatura| Retrat de l'emperador Julià, amb una llarga barba, en una moneda de bronze encunyada a Antioquia. Julià va abandonar el cristianisme per tornar al politeisme romà tradicional durant la seva joventut. També era seguidor de la filosofia de l'escola neoplatònica de Pèrgam. Portava una vida ascètica i vestia com un filòsof. Per presentar-lo a la cort imperial del seu cosí Constanci II (r. 337-361) l'any 355, va ser obligat a afaitar-se-la per a gran disgust seu.Julien, Au Sénat et au peuple d'Athènes, 5. Aude de Saint-Loup, p. XIV. Proclamat emperador l'any 361, es va deixar créixer la barba i la va portar llarga, a l'estil dels filòsofs, a diferència dels seus contemporanis, que anaven ben afaitats.

El 363, mentre preparava una important campanya militar contra els perses sassànides, va establir la seva cort i el seu exèrcit a Antioquia. Aquesta ciutat opulenta comptava amb una majoria cristiana. Aquesta majoria i el malestar per l'allotjament de l'exèrcit va provocar que la població comencés burlar-se de l'aspecte físic de Julià. Ammià Marcel·lí, contemporani de Julià i originari d'Antioquia, informa que li deien: cabra, talp xerraire, mico amb un abric morat, Circlet.Ammià Marcel·lí, Res Gestae, XVII, 9; XXII, 14

Data Julià va escriure el Misopogon a finals de febrer del 363, després d'una estada de diversos mesos a Antioquia i abans de la seva partida cap a Tars.Aude de Saint-Loup, p. V.

Establiment del text a partir dels manuscrits El Misopogon es va transmetre durant l'Edat Mitjana juntament amb altres discursos de Julià a través de vuit versions manuscrites, sis de les quals són només còpies. La versió més antiga apareix al manuscrit Vindobonensis que data del segle XIII-XIV, incomplet però completat pel manuscrit Vaticà. Una primera edició del text va ser publicada el 1566 pel navarrès Pierre Martinez de Morentin. Els diversos manuscrits van ser compilats per reconstruir el text grec per diversos especialistes, entre ells Joseph Bidez, que va publicar la seva versió del text grec el 1929. Christian Lacombrade en va publicar la traducció francesa el 1964.Misopogon, 2003, p. 93. L'hel·lenista italià Carlo Prato va completar la tasca d'estudi dels manuscrits i va publicar una nova traducció anotada el 1979..

Contingut Misopogon és una obra mestra de la ironia. En el seu preàmbul, Julià anuncia que «[A]questa cançó està escrita en prosa. Conté nombrosos i greus insults que, Zeus n'és testimoni, no van dirigits a altres (podria ser-ho jo?, la llei ho prohibeix), però el mateix autor i l'escriptor: cap llei prohibeix escriure elogis o crítiques contra un mateix». Així, indica que no es burlarà dels altres, ja que la llei s'hi oposa, sinó d'ell mateix, cap llei prohibeix escriure contra un mateix, cosa que significa de passada la il·legalitat en què es troben els antioquens.Misopogon, 2003, § 1-2, p. 3 et 5.

Julià insisteix en els seus defectes físics i en la seva manera afectada de ser filòsof:Però això és per atacar millor l'orgull, la superficialitat i el narcisisme dels antioquencs:En contrast, Julià presenta la seva conducta ascètica, reforçada per l'experiència de la seva estada a la Gàl·lia i Lutècia,Misopogon, § 7. i per l'educació del seu tutor Mardoni.Misopogon, § 22.

Posteritat Ammià Marcel·lí, tot i que generalment favorable a Julià, sent ell nadiu d'Antioquia, presenta el Misopogon en termes negatius, ofenent-se per una reacció irada on Julià "Enumera amb ràbia i agressivitat els defectes de la ciutat, sovint exagerant-los fins a l'absurditat". En canvi, els autors grecs del segle V, amb un segle de perspectiva, són força elogiosos. Zòsim descriu el Misopogon com un "discurs espiritual" que van humiliar els antioquens fins al punt d'obligar-los a penedir-se dels seus pecats". Sozomen troba aquest discurs "Bell i molt espiritual" Segons Sòcrates Escolàstic, Julià es va alliberar de la seva ira i va marcar Antioquia amb una desgràcia duradora.

Misopogon és interessant tant com a font històrica per entendre l'actitud de l'emperador Julià envers els seus súbdits com com a exemple de literatura satírica de l'antiguitat tardana.

Referències

Bibliografia Traduccions (grc + la) Julien (trad. Pierre Martinez de Morentin), Juliani Imperatoris Misopogon et epistolae Graecé Latineque nunc primùm edita et illustrata, Paris, André Wechel, 1566 (en línia a archive.org) (grc + fr) Julien (trad. Eugène Talbot), Misopogon, Paris, Henri Plon, 1863 (en línia a remacle.org). (grc + fr) Julien (texte et traduction, Christian Lacombrade ; Introd. et notes, Aude de Saint-Loup), Misopogon, Les Belles Lettres, coll. « Classiques en poche. Bilingue », 2003, 96 p. ()

Estudis . .

.

Categoria:Sàtira Categoria:Segle IV