La casa-fàbrica Gassó i Martí era un edifici industrial situat als carrers de la Lluna, 11 i de Cardona, 10 del barri del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Descripció Constava de planta baixa i dos pisos, amb un coronament ondulat que seguia el ritme de les obertures, unes finestres grans d'arc rebaixat amb un guardapols discret.BERNÚS, Gabriel Robert: Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu (IPCE). Catalogació de la Ciutat Vella Oest i de l'Eixample Oest, fitxa R53. Arxiu Històric del COAC, 1979. La porta principal del carrer de la Lluna donava pas a un pati central, on es trobava la xemeneia.
Història El 1834, l'advocat Ignasi Petit va establir en emfiteusi al comerciant Rafael Sabadell i Barnús un hort al carrer del Peu de la Creu amb la imposició d'un cens de 1.300 lliures anuals.AHPB, notaris Joaquim Vinyals i Arbós i Joan Prats, 10-01-1834. En aquesta època, Sabadell i altres propietaris de la zona promogueren l'obertura de diversos carrers, com els de la Lluna i de Ponent (actualment Joaquín Costa), entre els del Peu de la Creu i de Ferlandina.
miniatura|esquerra|Plànol de la zona dels carrers de Ferlandina, Peu de la Creu i Riera d'en Prim alta, amb la proposta d'obertura de nous carrers pels propietaris Rafael Sabadell, Antoni Nadal i Vicent, Erasme de Janer i de Gònima i Vicenç Genovart (1834) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 73 de Garriga i Roca (c. 1860)
El 1856, el seu fill Rafael Sabadell i Permanyer va redimir el cens,AHPB, notaris Joaquim Fontrodona i Lluís Gonzaga Pallós, 19-03-1856. i el 1859 en va establir una parcel·la de forma heptagonal irregular i d'uns 500 m² de superfície a Fèlix Maria Portals, natural de Blanes, i Joan Mullerat, de la Pobla de Claramunt, amb la imposició d'un cens de 218 duros 12 rals i l'obligació d'invertir-hi 4.000 duros en el termini de dos anys.AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/22, f. 213-219v, 29-03-1859. Tot seguit, Portals va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 3 CV per a la seva fàbrica de tubs de plom. El 1861, Portals i Mullerat vengueren la propietat per 800 duros al paleta Andreu Carbonell i Romagosa,AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/26, f. 212-216v, 29-04-1861. que l'any següent la revengué per 5.500 duros (1.500 per l'edifici i 4.000 per la màquina de vapor) a Ignasi Rosselló i Gatell com a representant de la societat Piera i Rosselló, l'altre soci de la qual era Adrià Piera i Bori, resident a Madrid.AHPB, notari Pere Rodríguez d'Alcàntara, manual 1.240/25, f. 10-14v, 01-02-1862.
El 1864, aquests vengueren la propietat per 6.500 duros (1.500 per l'edifici i 5.000 per la màquina de vapor i accessoris) al teixidor de vels Joan Castells i Fabrés (†1884) i al veterinari Jeroni Darder i Feliu,AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/32, f. 245-251v, 07-04-1864. que l'any següent van constituir amb Pere Darder i Llimona, fill de Jeroni i fabricant d'objectes de goma elàstica, la societat Darder i Cia, amb un capital de 10.000 duros (Jeroni 4.000, Pere 1.000 i Joan Castells 5.000) i una duració de 5 anys.AHPB, notari Josep Andreu i Tramullas, manual 1.270/30, f. 277-279v, 05-05-1865. El 1866, Castells va vendre a Jeroni Darder la seva ½ de l'edifici i la màquina de vaporAHPB, notari Josep Andreu i Tramullas, manual 1.270/31, f. 319-321v, 30-04-1866. i es va retirar de la societat, amb un crèdit al seu favor de 4.000 duros.AHPB, notari Josep Andreu i Tramullas, manual 1.270/31, f. 323-326, 30-04-1866. El 1867, després d'un intent fallit de traspàs del negoci al seu fill Pere,AHPB, notari Josep Andreu i Tramullas, manual 1.270/32, f. 97-98v, 11-02-1867; f. 343-343v, 15-06-1867. Jeroni Darder va vendre la fàbrica per 6.000 duros (3.000 per l'edifici i 3.000 per la maquinària) a la raó social Juan Castells y Sobrino, representada pel seu gerent Josep Gassó i Martí,AHPB, notari Josep Andreu i Tramullas, manual 1.270/32, f. 345-347v, 15-06-1867; f. 379-380, 26-06-1867. la tia del qual, Peronella Gassó i Provens (†1880), era l'esposa de Castells.AHPB, notari Josep Andreu i Tramullas, manual 1.270/33, f. 323-326, 17-04-1868. Capítols matrimonials entre Josep Gassó i Martí i Anna Vidal i Llimona.
L'empresa va ser present a l'Exposició Universal de París de 1867, i a la de Barcelona de 1872, amb tubs de goma vulcanitzada pel sistema anglès, sense sofre. Gassó continuaria el negoci sota la raó social José Gassó y Martí, sucesor de J. Castells y Sobrino.
El 1875, va demanar permís per a substituir la vella caldera de vapor per una nova, però les protestes dels veïns van fer que el permís fos revocat. El 1876, el seu representant Rossend Ferrer i Gassó va demanar permís per a instal·lar-hi un generador sistema Belleville de 20 CV segons el projecte de l'enginyer industrial Ventura Serra, el que va motivar novament la protesta dels veïns. Finalment, l'any següent Gassó va demanar permís per a instal·lar-hi dos generadors del mateix sistema, un de 4 CV per a l'asserradora de fusta, i un altre de 16 CV per a la fàbrica d'objectes de goma. El 1896, va demanar permís per a substituir el generador de vapor per un de nou, segons el projecte de l'enginyer Ferran Junoy de La Maquinista Terrestre i Marítima.
Josep Gassó i Martí va morir el 31 de desembre del 1915 i els seus fills constituïren la societat comanditària Fills de Josep Gassó i Martí, dirigida per Joan Gassó i Vidal (†1931). El 1919, la Compañía Barcelonesa de Electricidad va instal·lar un transformador a la fàbrica, on l'any següent hi havia sis autoclaus i un motor elèctric.
Després de la Guerra Civil, l'empresa, ara amb el nom Gomas Gassó y Martí SA, va traslladar la producció al carrer de Tànger, 19 del Poblenou, i l'edifici del Raval va ser ocupat per la Manufactura de Maquinaria para Calzado SL.
El 1990, l'empresa Sidor SA va obtenir llicència per a enderrocar la casa-fàbrica i construir-hi un nou edifici d'habitatges.
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Pagès Casa-fàbrica Boisselot i Bernareggi Casa-fàbrica Malibran Francesc Darder i Llimona
Gassó i Martí Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts