Amaya o los vascos en el siglo (en català: Amaya o els bascos al ) és una novel·la històrica romàntica publicada el 1877 a la revista Ciencia cristiana (en fascicles) i el 1879 com a llibre per Francisco Navarro Villoslada. La trama transcorre a Navarra (aleshores, Bascònia) durant la invasió del Regne visigot pels musulmans. Atès l'imaginari conspiracionista de l'autor, la construcció de la història està impregnada de prejudicis antisemites.
Resum de la trama Barrejant història i llegenda, la novel·la presenta una situació en què els bascos (els vascons) pagans i els cristianitzats s'uneixen sota el primer rei de Navarra i s'alien amb Pelai, el primer rei d'Astúries que va defensar la Hispània catòlica contra els musulmans invasors.
Amaya és una noble cristiana, filla d'una dona basca i de Ranimiro, el despietat general visigot. És neboda del líder pagà Amagoya, duc de Pamplona i pare d'Asier, que prefereix la seva altra neboda pagana com a hereva dels secrets d'Aitor, el patriarca ancestral basc. Pacomio és un jueu que conspira disfressat entre musulmans, visigots i bascos. Eudes, duc de Cantàbria, és fill de Pacomio, però, amagant el seu origen jueu, ha arribat a un alt càrrec al regne visigot i aspira al poder més enllà del que els seus aliats i el seu pare permetrien.
Al final, es revela el secret d'Aitor: recomanar als bascos pagans que es converteixin al cristianisme; tret d'Amagoya, tots ho fan. Amaya es casa amb el líder de la resistència basca, Garcia, i ambdós esdevenen els primers reis de Navarra. Conegudes llegendes com ara la de Teodosio de Goñi i Sant Miquel d'Aralar, Florinda la Cava, la Taula de Salomó de Toledo i altres s'esmenten a la trama.
Influències La novel·la està influenciada per les obres de Walter Scott i el moviment del carlisme, tot presentant els navarresos com a defensors de la monarquia espanyola i el cristianisme. El mite d'Aitor com a patriarca basc ancestral prové d'Augustin Chaho.
Un jove Miguel de Unamuno va quedar impressionat després de llegir la novel·la i també Blancos y negros d'Arturo Campión.
Domingo de Aguirre va decidir fer una obra semblant en basc biscaí i va publicar Auñamendiko lorea ('La flor dels Pirineus').
Repercussió A la introducció de la novel·la, Navarro Villoslada fa referència a la frase llatina Domuit vascones ('Sotmeté els vascons'), sembla que creació seva, com a pretès epítet que s'autoatorgaven falsament els reis visigots. Aquesta dada va ser presa erròniament com a històrica per altres autors.
Amaia i Amagoia (en ortografia moderna) es fan servir actualment com a noms femenins bascs i Asier com a nom masculí. El significat dAmaia ('el final, la fi', damai 'fi' i el cas absolutiu -a) és l'antònim del d'un altre personatge, Asier (dhasi 'començar') i es repeteix a l'obra amb la frase basca Amaya da asiera ('el final és el començament'), ja que Amaya és la darrera pagana (d'aquí el seu nom, 'el final' o 'la final').
A l'època dels antics càntabres hi havia una ciutat del mateix nom, Amaia, situada al nord de la província de Burgos, per a la qual s'ha postulat una etimologia indoeuropea, tot i que sovint discutida (diversos autors l'expliquen a partir del basc).
Adaptacions L'òpera Amaya de Jesús Guridi, inspirada en la novel·la, va debutar al Coliseo Albia de Bilbao el 1920.
El 1952 es va estrenar una versió cinematogràfica de la novel·la, Amaya, de Lluís Marquina.
Referències
Vegeu també Irati (pel·lícula) Mitologia basca
Enllaços externs La novel·la a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Categoria:Literatura basca Categoria:Literatura del romanticisme Categoria:Novel·les històriques Categoria:Novel·les ambientades en l'edat mitjana Categoria:Novel·les en castellà Categoria:Obres literàries de la dècada del 1870 Categoria:Obres del 1879 Categoria:Conquesta d'al-Àndalus Categoria:Paganisme Categoria:Carlisme Categoria:Cultura de Navarra Categoria:Mitologia basca Categoria:Vascons