El cibercontrol és una de les principals formes de violència digital o ciberviolència que existeixen. La ciberviolència es defineix com l'ús de les noves tecnologies per a controlar, amenaçar, assetjar o agredir a una altra persona. Concretament, el cibercontrol consisteix en un conjunt de conductes de vigilància, manipulació o control d'una persona sobre una altra a través de l'ús de tecnologies com a telèfons mòbils, xarxes socials o aplicacions de missatgeries. Algunes d'aquestes conductes concretes són la supervisió reiterada i constant de l'activitat en línia a les xarxes socials d'una persona, la localització exacta i permanent de l'altra o l'exigència d'accedir a comptes personals, que elimini contactes, bloquegi amics o elimini fotos.
Aquest fenomen es produeix normalment en contextos de relacions personals, i molt sovint de parella, amb molta més freqüència entre adolescents i persones joves, ja que són els que més fan servir els dispositius digitals i les xarxes socials en la seva vida quotidiana.
Aquest control digital es considera una forma de violència psicològica, perquè implica invasió de la privacitat, coacció i la limitació de l'autonomia. A més, és molt més greu i perillosa, ja que en ser a través de mitjans electrònics, es pot realitzar en qualsevol moment del dia, des de qualsevol lloc, deixant a la víctima constantment accessible, exposada i vulnerable.
Característiques i detecció Identificar des d'un inici aquests senyals de control és fonamental per tal de prevenir situacions més greus d'abús i violència i així crear espais digitals segurs i fomentar relacions digitals més saludables. De fet, aquests comportaments solen presentar-se de forma gradual i, en moltes ocasions, a causa dels mites d'amor romàntic existents, són percebudes erròniament com a mostres d'interès o afecte. Per això, és imprescindible detectar aquests comportaments i conèixer les principals característiques del cibercontrol que són:
Controlar constantment la ubicació i que fa la parella: consisteix a preguntar per WhatsApp o xarxes socials on està i amb qui, pot demanar inclús fotos o la ubicació en temps real. Aquestes preguntes poden passar a l'exigència de resposta immediata a través de xantatges o amenaces. Vigilar converses privades de la parella: la persona vol saber insistentment amb qui parla la seva parella tot exigint revisar les converses, espiant les xarxes socials o demanant les contrasenyes privades d'aquestes. Controlar quan està en línia la parella: vol dir estar pendent de quan la persona està connectada a les xarxes socials o quan ha estat actiu o activa l'última vegada. Això també es pot controlar a través d'aplicacions il·legals de rastreig encara que no ho tinguin visible les persones. Limitar la llibertat de la parella a les xarxes socials: consisteix a limitar a la parella dient-li el que pot o no pot fer a Internet. Dir-li quins contactes pot tenir i quins no, vigilar les interaccions o m'agrades amb altres persones, quines publicacions pot fer, limitant així la seva llibertat i la capacitat de prendre decisions.Això provoca també un aïllament social pel fet que siguin controlades les seves amistats o relacions. Criticar o excloure a la parella a les xarxes socials: Consisteix a excloure o fer comentaris negatius de la parella a les xarxes per tal d'aïllar-la o criticar-la pel seu comportament o la seva aparença a Internet. Exigir l'enviament de fotos, vídeos o àudios: aquestes exigències a vegades van acompanyades d'amenaces o xantatges, fins i tot per aconseguir material de contingut sexual, obligant a realitzar pràctiques com el sèxting. En moltes ocasions aquestes exigències es justifiquen erròniament com una demostració d'amor o de confiança de la parella.
Cibercontrol en adolescents Una de les grans preocupacions com a societat és que el cibercontrol és molt més freqüent en parelles adolescents, on estan encara aprenent a relacionar-se. Això és a causa de diversos factors com la inseguretat emocional, la falta d'experiència en relacions afectives i l'ús excessiu i continu de les xarxes socials. A més, just aquest ús continu de les xarxes socials provoca l'augment de la probabilitat que aquestes conductes es produeixin en qualsevol moment i es mantinguin en el temps.
En aquesta etapa, aquestes conductes de control poden normalitzar-se, fet que en dificulta la identificació com a formes de ciberviolència.Aquesta percepció pot veure's reforçada per la presència de mites d'amor romàntic entre molts adolescents, que associen la gelosia i el control amb l'amor. Aquestes creences s'han relacionat amb una prevalença més gran de conductes de cibercontrol dins la parella.
Conseqüències i impacte en les víctimes El cibercontrol que es manifesten en les relacions de parella, sovint són normalitzades, encara que tenen múltiples impactes negatius per a les víctimes, sobretot psicosocialment. Com es tracta d'una forma de ciberviolència contínua i molt difícil d'evitar, els efectes que produeix poden ser molt duradors i prolongar-se durant molt de temps. Algunes d'aquestes conseqüències i efectes negatius que produeixen aquests comportaments poden ser:
Deteriorament de la salut mental i emocional. Pèrdua de la privacitat i l'autonomia personal. Ansietat i estrès, derivats de la vigilància constant i la pressió per respondre al moment. Pèrdua de l'autoestima, en sentir-se qüestionades o controlades de manera contínua. Aïllament social, provocat per ser limitada de relacions amb amistats o familiars. Dependència emocional, en crear-se dinàmiques de control que impedeixen l'autonomia personal. Normalització de conductes d'abús, especialment en adolescents, la qual cosa pot influir en futures relacions. Pot ser l'inici de futures formes de violència més greus dins de la parella. Pot afectar el rendiment acadèmic o laboral.
Prevenció S'ha de treballar amb els i les adolescents, des que comencen a fer servir les TIC, ja que es troben molt integrades a la seva vida i això facilita molt la possibilitat que es produeixin aquests comportaments de control i supervisió constant de les activitats que realitzen les altres persones a les xarxes socials, inclosa la parella. Per això, és imprescindible oferir a les i els joves, formació sobre les conseqüències negatives del cibercontrol a la parella, com també referents positius i bones accions per construir relacions saludables i positives, ja que els referents que tenen normalment els troben a les xarxes i són negatius.
Altres mesures que poden aplicar totes les persones en les seves relacions pel que fa al cibercontrol poden ser: Respectar la privacitat digital i no compartir contrasenyes. Fomentar relacions basades en la confiança i l'autonomia. Oferir una bona educació digital i emocional en infants i adolescents. Aprendre a identificar conductes de control i rebutjar-les des de l'inici.
Referències
Vegeu també Violència de gènere en adolescents violència psicològica sèxting mites de l'amor romàntic xarxes socials
Categoria:Psicologia social