Un xofar (de l'hebreu ) és un instrument musical de vent format per una banya de boc. Es fa servir en celebracions jueves, com les de Yom Kippur (‘Dia de l'Expiació’) i Roix ha-Xanà (‘Cap d'Any’). Els xofars tenen molta varietat de mides i formes, depenent de l'elecció de l'animal i el nivell d'acabat. Apareix a la Bíblia, és l'únic instrument antic de la litúrgia jueva que ha sobreviscut a la destrucció del Segon Temple de Jerusalem pels romans el 70 dC i que encara s'utilitza avui dia.
De la bíblia i de la literatura rabínica esquerra|miniatura|Xofar (per Alphonse Lévy), al peu de foto diu: "un bon any" El xofar és esmentat sovint a la Tanakh, el Talmud i a la literatura rabínica. En primera instància, a l', el buf d'un xofar que emana de l'espès núvol al Mont Sinaí, fa que els israelites tremolin de por.
Al Temple de Jerusalem, el xofar de vegades s'utilitza juntament amb la trompeta. El dia de Cap d'Any el principal acte es duia a terme amb el xofar, col·locat en el centre amb una trompeta a banda i banda; era fet de banya de cabra salvatge i tenia la forma recta, amb el broquet adornat amb or. Els dies ràpids el principal acte duia a terme amb les trompetes al centre i un shofar a banda i banda. En aquestes ocasions, el xofar era fet de banyes d'ovella corbades amb l'embocadura de plata. Al Yom Kippur de l'any jubileu l'acte es realitzava amb el xofar com el dia de Cap d'Any.
En el Roix ha-Xanà i altres festivitats (Yom Kippur, Sukkot, Péssah i la Xavuot) un sol sacerdot perfeccionà dos sacrificis en honor de la totalitat dels festius. En el Roix ha-Xanà, alguna cosa especial es va produir durant el sacrifici. Es diu que dos intèrprets de xofar tocaven notes llargues i un trompetista tocava notes breus. En conseqüència, el Roix ha-Xanà s'anomena Yom Teruah (dia de l'explosió). Per altra banda, les trompetes tenien "facturació superior". La Roix ha-Xanà 27, dona suport a aquesta afirmació: "va Dir Raba o potser R. Joshua B. Levi: Quina és la garantia d'aquestes escriptures? – Perquè està escrit: 'Amb trompetes i el so del xofar es crida el ye abans del Rei en el Temple, cal trompetes i el so de la xofar; en altres llocs no.'
De fet, al Yom Kippur, el xofar sonava per anunciar l'Any Jubileu (cada 50 anys, els jueus concedien el perdó, perdonaven deutes, concedien llibertat per als israelites, i els camps "passaran a ser propietat dels sacerdots". La primera notícia de xofar s'indica a Yovel (Any Jubileu—Lev. 25:8-13). De fet, al Roix ha-Xanà 33b, els savis pregunten per què el xofar sonava durant l'Any Jubileu. El Roix ha-Xanà 29a indica que en els anys ordinaris sonaven ambdós, xofars i trompetes, però a l'Any Jubileu només sonen els xofars. El rabí va crear la pràctica del xofar que sona cada Yom Kippur, no només a l'Any Jubileu (un cop cada 50 anys).
Per altra banda, per a tots els altres dies especials, el xofar sonava més breument amb dues trompetes de plata per anunciar el sacrifici. Quan les trompetes donen el senyal, totes les persones que estan al sacrifici es postulen, estirats amb la cara al terra.
El xofar es va tocar en temps de Joshua per ajudar-lo a capturar Jericó. Com que envoltava la muralla, es va tocar el xofar i els jueus van poder prendre la ciutat. El xofar també es duia a la guerra per fer saber a les tropes que començava la batalla. La persona encarregada de tocar-lo feia la crida a les tropes des de dalt d'un turó. Totes les tropes podien sentir la crida des de la seva posició pel seu so distintiu.
Temps postbíblics En els temps postbíblics, el xofar encara era àmpliament utilitzat per a la senyalització, no només com a alarma, sinó també amb intencions simbòliques per a les denúncies de catàstrofes naturals o provocades per l'home, com ara sequeres, fam o ràbia i jubilació (la paraula "jubileu" es deriva del nom d'una forma especial de l'instrument, el xofar ha-yovel), una pràctica encara es fa avui dia entre els sefardites.miniatura|Vella sinagoga Yochanan ben Zakkai de Jerusalem—una ampolla d'oli i un xofar per a la unció de l'esperada Mashiach.S'ha dit que quan la mashiach ve, els Sefardites comunitat estarà llest per anoint-lo i explotar la shofar per anunciar la seva arribada. Diu la llegenda que hi ha un túnel de sota la Yohanan Ben Zakkai sinagoga que condueix directament a la Mont Sinaí. A l'inici de la diàspora, durant la curta durada de la prohibició de tocar instruments musicals, el xofar va tenir més ús, com a senyal de dol per la destrucció del temple. La declaració de l'origen de la prohibició de fet va ser posar música a si mateixa com la pietat "Al Naharoth Bavel" durant uns quants segles de la prohibició. (Una orquestra completa va tocar al temple. La prohibició era perquè no es donés per suposat, d'aquí la redacció de la prohibició, "si m'oblido de tu o de Jerusalem, amb la meva principal alegria...".). El shofar continua per anunciar l'Any Jueu,Kitzur Shulchan Aruch 128:2 i l'observació de la lluna nova,Arakhin 11a–b; Shabbos 35 per a introduir el Sàbat,Shabbos 35 per dur a terme el manament del so al Roix ha-Xanà, i per marcar el final del dia de dejuni del Yom Kippur, una vegada que els serveis s'han acabat a la tarda.Kitzur Shulchan Aruch 133:26 S'han descartat altres usos seculars (vegeu una excepció notable unes seccions més avall).Judith Kaplan Eisenstein, Patrimoni de la Música, Nova York: UAHC, 1972, pp. 44-45.
El xofar s'associa principalment amb el Roix ha-Xanà; de fet, Roix ha-Xanà s'anomena (o 'dia del buf del xofar'). Al Mixnà (llibre de primeres lleis rabíniques derivat de la Torà), la discussió se centra en la primacia del xofar en el moment abans del Sete de Jerusalem (70). De fet, el xofar va ser el centre de l'acte, amb dues trompetes de plata interpretant un paper menor. En altres festivitats solemnes, fasts, i a les celebracions de lluna nova, destacaven dues trompetes de plata, amb un xofar interpretant un paper menor. El xofar s'associa també amb l'Any Jubileu en el qual, cada cinquanta anys, la llei Jueva promou l'alliberament de tots els esclaus, la terra i els deutes. El seu so al Roix ha-Xanà anuncia l'any jubileu, i el seu so al Yom Kippur proclamar l'alliberament dels deutes.
Segons la halakha (llei Jueva) el xofar no pot ser tocat al Shabbat, a causa del potencial que la (música del shofar) que pot tenir sense adonar-se'n, que es troba en una classe de treballs prohibits de Shabbat.Roix ha-Xanà 29b A l'antic Israel, el xofar va sonar a Shabbat en el temple situat a Jerusalem. Després de la destrucció del temple, el so del xofar al Shabbat estava restringit a l'indret on la gran Sanedrí (legislatura jueva i tribunal de 400 a.C. fins a 100 dC) es trobava. No obstant això, quan el sanedrí va deixar d'existir, es va suspendre el so del xofar.Kieval, L'Alt Santa Dies, pàg. 114
Segons la literatura rabínica, el xofar diu: "Despert, travesses del seu somni, i dormidors sorgeixen del seu somni!"Mishneh Torah, Laws of Repentance 3:4, via –
Mitsvà miniatura|Orador jueu "Slichot", pregària amb xofar durant els Dies de Penediment anterior a Yom Kippur al Mur de les Lamentacions, a Jerusalem, la Ciutat Vella, 2008. Els savis van indicar que la mitsvà era per sentir els sons del xofar. Van arribar a considerar que el xofar era bufat per un pou o una cova per decidir si la persona que escoltava el seu so o tornaveu havia complert la mitsvà. Mishnah (Roix ha-Xanà 27b). Shulchan Aruch resumeix que si l'oient escolta la reverberació, la mitsvà no és vàlid. No obstant això, si l'oient percep els sons directes, compleix la mitsvà.Mishnah Berurah 587:1-3 Per tant, les autoritats halakhic més modernes sostenen que escoltar un xofar a la ràdio o a Internet no seria vàlid per a satisfer la mitsvà perquè "reproduir sons electrònicament no és suficient perquè cal sentir un so natural... Així i tot, s'ha de consultar a un rabí competent si un cas urgent o extraordinari compleix, ja que algunes autoritats creuen que és preferible realitzar-ho per mitjans electrònics a no realitzar-los.""Fulfilling Mitzvot Through Electronic Hearing Devices", Chaim Jachter and Ezra Frazer, Gray Matter volume 2 p. 237–244.
Segons la llei Jueva les dones i els menors són exempts del manament de l'audició del xofar (com passa amb qualsevol manament positiu i vinculat al temps), però se'ls anima a assistir a la cerimònia.
Si la (intèrpret del xofar) bufa amb la intenció que tots els qui el sentin facin la mitsvà, llavors algú que sent —fins i tot a algú que passa per allà—i té la intenció d'escoltar-lo pot fer la mitsvà perquè el músic toca per a tothom. Si l'oient s'atura, es presumeix que pretén escoltar.Mishnah Berurah 590:9 Si algú escolta el buf però no té intenció de complir la mitsvà, llavors no s'ha complert.
Noms miniatura|Jueu iemenita toca el xofar, a finals de la dècada de 1930 L'expert que bufa (o "sona") el xofar es denomina o (lit. "mestre del buf"). Ser un és un honor. Cada jueu pot ser triar per a aquest ofici sagrat, sempre que sigui acceptable per a la congregació. Qui bufa el xofar al Roix ha-Xanà ha d'aprendre la Torà i ha de ser temerós de Déu.
Shulchan Aruch comenta qui és apte per tocar el xofar en nom d'una congregació:
Qualsevol que no estigui obligat a complir amb la mitsvà de sonar el xofar no pot complir el manament per (cobrir) un altre el deure del qual és realitzar la mitsvà. Encara que una dona (que és exempta d'aquesta mitsvà perquè és el moment obligat) no pot bufar el xofar per als homes (que el seu deure és realitzar la mitsvà), una dona el pot tocar per si mateixa i per a les altres dones. De la mateixa manera, pot dir una oració sobre la mitsvà tot i que no és obligatòria (l'oració ha de contenir les paraules "asher nen'shanu b'mitzvotav v'tzivanu", "qui va pagar nosaltres amb els Seus manaments [mitzvot] i manar-nos a ...", però les dones no estan comandades en aquesta mitsvà). Només un home lliure (no un esclau que esdevé lliure al mes següent) pot ser Ba'al TekiahShulchan Aruch, Orach Chaim 589:1-6
La forma i el material Elecció de l'animal Segons el Talmud, un xofar es pot fer amb la banya de qualsevol animal de la família dels bòvids, excepte la d'una vaca,Rosh Hashanah, 26una tot i que és preferible una ovella.Mishnah Berurah 586:1 Les banyes de bòvids estan fetes d'una capa de queratina (el mateix material com les ungles dels peus i les mans dels humans) al voltant d'un nucli d'os, amb una capa de cartílag, que es pot buidar de la banya. Una banya (cérvol), d'altra banda, està feta d'os sòlid, de manera que una cornamenta no pot ser utilitzada com un xofar perquè no pot ser buidada.
No hi ha cap requisit per a sacrifici ritual (shechita), i en teoria, la banya pot venir d'animal no kosher perquè en la majoria, però no tots, a les interpretacions de la llei Jueva no és necessari que el shofarsigui ('permès a la seva boca'); el mitsvà és escoltar el xofar, no menjar l'animal del qual prové. El xofar es troba en la categoria de – objectes utilitzats per dur a terme una mitsvà que en si mateixos no tenen inherent la santedat.Megillah 26b A més a més, com que la banya és sempre no-comestible, es considera ('la mera pols') i no una substància no kosher.Avot 67b
La Elef Hamagen (586:5) marca l'ordre de preferència: 1) banya d'ovella corba; 2) banya corba d'altres tipus d'ovelles; 3) banya corba d'altres animals; 4) banya recta d'ovella o d'una altra forma; 5) animal no kosher; 6) banya de vaca. Les quatre primeres categories s'utilitzen amb una bracha (benedicció), la cinquena sense bracha, i l'últim, no del tot.Elef Hamagen, Rabí Shemarya Hakreti, editat per Aharon Erand, Jerusalem: Mekitzei Nirdamim, 2003
Construcció