miniatura|L'escrot amb les capes superficials retirades parcialment. El dartos és immediatament profund a la pell i superficial a la fàscia espermàtica externa.
El dartos és el conjunt de teixit connectiu fibroelàstic i feixos de múscul llis que forma la capa subcutània especialitzada de l'escrot. En la nomenclatura anatòmica internacional, la capa rep el nom llatí de tunica dartos (túnica dartos o fàscia dartos), mentre que el seu component contràctil és el musculus dartos o múscul dartos.International Federation of Associations of Anatomists. «A09.4.03.003: tunica dartos». Terminologia Anatomica (TA98). Consulta: 29 juliol 2026. Es troba just sota la pell escrotal i per damunt de la fàscia espermàtica externa; forma part de la paret de l'escrot i contribueix al seu septe intern i al rafe de la línia mitjana.Garcia, Rosa A.; Sajjad, Hussain. «Anatomy, Abdomen and Pelvis, Scrotum». StatPearls [Internet]. Treasure Island (Florida): StatPearls Publishing; actualitzat el 24 de juliol de 2023. PMID 31751083.Dwyer, Moira E.; Salgado, Christopher J.; Lightner, Deborah J. «Normal penile, scrotal, and perineal anatomy with reconstructive considerations». Seminars in Plastic Surgery, 2011, vol. 25, núm. 3, p. 179–188. DOI: 10.1055/s-0031-1281487. PMID 22851909.
Per extensió, en anatomia clínica també s'anomena dartos la fàscia areolar superficial del penis, inclosa la que acompanya la pell del cos penial i del prepuci. Aquesta capa peniana és contínua amb el dartos escrotal i amb les fàscies superficials del perineu i de la paret abdominal inferior. La mobilitat de la pell genital, la formació dels plecs de l'escrot i part de la seva vascularització depenen d'aquesta disposició superficial.
La contracció involuntària del múscul dartos arruga i engruixeix aparentment la pell escrotal, mentre que la seva relaxació la fa més llisa i distensible. Aquests canvis contribueixen, juntament amb altres mecanismes, a mantenir els testicles a una temperatura inferior a la temperatura corporal central, necessària per a una espermatogènesi normal.Nanayakkara, S. D. I.; Gihan, M. C.; Nanayakkara, P. S. K. «A review of scrotal temperature regulation and its importance for male fertility». Sri Lanka Journal of Obstetrics and Gynaecology, 2021, vol. 43, núm. 4, p. 308–313. DOI: 10.4038/sljog.v43i4.7982. El dartos no s'ha de confondre amb el múscul cremàster, que és múscul estriat, envolta el cordó espermàtic i eleva més directament el testicle.
Terminologia i delimitació El mot dartos s'utilitza amb dos sentits relacionats. En sentit estricte designa el múscul llis cutani de l'escrot; en sentit ampli designa tota la túnica o fàscia superficial que conté aquests feixos musculars. La Terminologia Anatomica separa explícitament la tunica dartos del musculus dartos i situa totes dues estructures entre les capes de l'escrot. Aquesta distinció és útil perquè el dartos no és un múscul compacte amb un origen i una inserció comparables als d'un múscul esquelètic, sinó una xarxa irregular de cèl·lules musculars llises integrada en teixit fibroelàstic i unida a la dermis.
Els tractats i articles quirúrgics empren sovint les expressions fàscia dartos, teixit dartos o capa dartos per referir-se també a la capa subcutània mòbil del penis. En aquesta regió els feixos musculars són menys continus que a l'escrot i la proporció de teixit areolar és més gran; per això, segons el context, dartos penial pot descriure una unitat fascial més que no pas una làmina muscular ben definida. L'ús del terme per a tot el teixit subcutani genital explica part de les diferències entre descripcions anatòmiques.
Com que es tracta d'una xarxa muscular integrada en una fàscia superficial, no presenta un origen i una inserció únics comparables als d'un múscul esquelètic. Les relacions amb l'engonal, el perineu, el penis i la paret abdominal es descriuen millor com a continuïtats entre plans fascials que no pas com a insercions tendinoses.
Anatomia macroscòpica Dartos escrotal La paret escrotal està formada, de superficial a profund, per la pell, la túnica dartos, la fàscia espermàtica externa, la fàscia i el múscul cremastèrics, la fàscia espermàtica interna i la túnica vaginal. El dartos queda adherit a la cara profunda de la pell, però és separable dels plans fascials més profunds. Aquesta unió explica que la contracció dels seus feixos musculars modifiqui directament el relleu cutani.
La capa no constitueix dos sacs musculars completament independents. A la línia mitjana, les seves prolongacions contribueixen a formar el septe escrotal, una partició de teixit connectiu que divideix el sac en dos compartiments, un per a cada testicle. A la superfície, aquesta divisió correspon al rafe escrotal, que continua cap endavant amb el rafe de la cara ventral del penis i cap enrere amb el rafe perineal. Els dos compartiments poden diferir lleument d'altura i mobilitat, però el dartos forma un revestiment superficial continu.
La superfície externa de l'escrot presenta plecs o rugositats transversals especialment visibles en ambients freds o durant la contracció autonòmica. La direcció dels feixos musculars és variable i entrecreuada; el seu efecte conjunt és una reducció de la superfície cutània, no un moviment lineal únic. La pell escrotal és prima i conté glàndules cutànies, fol·licles pilosos, vasos i terminacions nervioses. La relació íntima entre dermis i dartos fa que ambdues capes actuïn com una unitat mecànica.
miniatura|Secció transversal esquemàtica de l'escrot i el testicle esquerres. El dartos forma el pla superficial immediatament profund a la pell.
Continuïtats fascials El dartos escrotal és continu per davant amb la fàscia superficial del penis i, per darrere, amb la capa membranosa de la fàscia superficial del perineu, coneguda tradicionalment com a fàscia de Colles. Superiorment, aquests plans es continuen amb la capa membranosa del teixit subcutani de la paret abdominal inferior, o fàscia de Scarpa. Aquest sistema de continuïtats permet el lliscament de la pell sobre els plans profunds i delimita les vies per les quals es poden estendre líquids dins l'espai fascial superficial.
Al penis, la fàscia dartos se situa sota la pell i per damunt de la fàscia de Buck, que envolta els cossos erèctils i el cos esponjós. El teixit areolar lax entre tots dos plans afavoreix la mobilitat de la pell del cos penial. La capa superficial conté una xarxa vascular longitudinal i branques nervioses cutànies; per això és rellevant en el disseny de penjalls cutanis i fasciocutanis.
A diferència de la fàscia profunda, la túnica dartos no envolta individualment el testicle ni el cordó espermàtic i no forma una «túnica fibrosa pròpia» d'aquestes estructures. Les cobertes profundes deriven de les capes de la paret abdominal arrossegades durant el descens testicular, mentre que el dartos pertany al pla superficial de l'escrot. Aquesta distinció evita confondre'l amb la fàscia espermàtica externa o amb la túnica vaginal.
Histologia Histològicament, el dartos combina teixit connectiu lax i fibroelàstic amb feixos dispersos i entrecreuats de cèl·lules musculars llises. Els feixos no tenen l'organització fasciculada regular d'un múscul esquelètic ni estan envoltats per tendons. Es relacionen amb fibres de col·lagen i elastina, petits vasos i nervis autonòmics del pla superficial genital.Zhang, Hong-Yi et al. «Buried penis: a histological and histochemical study of dartos fascia». Asian Journal of Andrology, 2023. DOI: 10.4103/aja2022116. PMID 36930541.
El component muscular és més prominent a la porció escrotal, on forma una làmina més recognoscible, que a la pell peniana, on el terme dartos s'aplica sovint a un teixit areolar subcutani amb feixos musculars variables. La proporció i l'orientació de múscul, col·lagen i elastina no són uniformes a tota la capa; per això, el dartos s'entén millor com un pla fibrocontràctil regional que com una làmina de gruix constant.
La musculatura llisa del dartos expressa el fenotip contràctil propi d'aquest tipus de teixit i respon a estímuls autonòmics. La seva activitat és lenta, sostinguda i involuntària. Estudis electrofisiològics en humans han documentat una resposta escrotal mediada pel sistema simpàtic, mentre que estudis histològics de situacions congènites han examinat possibles alteracions de l'arquitectura del col·lagen, l'elastina i els feixos musculars; aquestes darreres observacions no permeten, per si soles, atribuir al dartos una causa única de les anomalies estudiades.Yilmaz, U.; Yang, C. C.; Berger, R. E. «Dartos reflex: a sympathetically mediated scrotal reflex». Muscle & Nerve, 2006, vol. 33, núm. 3, p. 363–368. DOI: 10.1002/mus.20476. PMID 16307443.
Vascularització, drenatge limfàtic i innervació La túnica dartos participa en el plexe vascular subcutani de l'escrot. La irrigació de la paret escrotal procedeix principalment de les branques escrotals anteriors de les artèries pudendes externes i de les branques escrotals posteriors de l'artèria pudenda interna, amb anastomosis entre els territoris. El drenatge venós superficial acompanya, en termes generals, aquestes artèries. Aquesta irrigació abundant és una propietat del conjunt pell-dartos i contribueix a la viabilitat dels penjalls locals, però no implica que qualsevol fragment de dartos tingui una vascularització independent.
Els vasos limfàtics de la paret escrotal, inclòs el pla superficial, drenen sobretot cap als ganglis inguinals superficials. Aquest patró difereix del drenatge limfàtic dels testicles, que segueix els vasos gonadals cap als ganglis lumbars o paraaòrtics, a causa de l'origen embrionari abdominal del testicle. La diferència és clínicament important perquè la pell i el contingut de l'escrot no comparteixen necessàriament les primeres estacions limfàtiques.
La sensibilitat cutània de l'escrot es distribueix entre branques dels nervis ilioinguinal, genitofemoral, pudend i cutani femoral posterior. Aquest mapa sensitiu no s'ha de confondre amb el control motor del dartos. Els feixos de múscul llis reben innervació autonòmica simpàtica postganglionar; l'estudi del reflex del dartos ha mostrat que la seva contracció és simpàticament mediada i fisiològicament diferent de la resposta somàtica del cremàster. La literatura no identifica un únic nervi perifèric com a via exclusiva per a tota la túnica, perquè les fibres autonòmiques arriben als diferents territoris acompanyant nervis i vasos regionals.
Desenvolupament i homologia L'escrot es desenvolupa a partir de les prominències labioscrotals embrionàries, situades inicialment a banda i banda del tubercle genital. Entre aproximadament les setmanes nou i dotze de la gestació, aquestes estructures migren en sentit caudal i medial i es fusionen a la línia mitjana; la fusió queda representada externament pel rafe i internament contribueix a l'organització del septe. El dartos es diferencia dins el teixit superficial de la paret escrotal en desenvolupament. Les anomalies de la fusió labioscrotal poden associar-se a un escrot bífid o a altres variacions congènites, però afecten el conjunt de l'escrot i no només el múscul dartos.