miniatura|Manifestació «Canviem el rumb, posem límits al turisme», convocada a Palma el 21 de juliol de 2024.
Menys Turisme, Més Vida és una plataforma ciutadana i un moviment social de Mallorca que qüestiona els efectes de la turistificació i del turisme de masses sobre l'habitatge, el territori, els recursos naturals, els serveis públics i les condicions de vida de la població resident. Es va articular durant la Contracimera Social del Turisme celebrada a Palma l'octubre de 2023, coincidint amb una reunió de ministres de Turisme de la Unió Europea, i va publicar el seu manifest fundacional el 31 d'octubre d'aquell any.IB3 Notícies, «‘Menys turisme, més vida’, el lema de la contracimera turística en motiu de la cimera europea», 11 d'octubre de 2023. Consulta: 30 de juliol de 2026.Menys Turisme, Més Vida, «Manifest fundacional», 31 d'octubre de 2023. Consulta: 30 de juliol de 2026.
La plataforma defensa el decreixement de l'activitat turística, l'establiment de límits a les places d'allotjament, els vols, els creuers i altres infraestructures vinculades al sector, i una diversificació econòmica que redueixi la dependència de l'illa respecte del turisme. També incorpora reivindicacions sobre el dret a l'habitatge, els drets laborals, la protecció ambiental, la gestió dels espais públics i la preservació del patrimoni cultural i lingüístic. Els seus portaveus han remarcat que l'objectiu no és eliminar el turisme ni dirigir la protesta contra les persones visitants, sinó reduir-ne el pes i els impactes estructurals.Menys Turisme, Més Vida, «Demandes». Consulta: 30 de juliol de 2026.Andrea Ramón, «“Queremos que esta lucha continúe”: 25.000 personas se manifiestan en Mallorca contra el desborde turístico», Cadena SER, 27 de juliol de 2026. Consulta: 30 de juliol de 2026.
Entre 2024 i 2026 va convocar tres grans manifestacions estivals a Palma, amb el suport de més d'un centenar d'entitats socials, sindicals, ecologistes, veïnals i culturals. Les estimacions d'assistència van variar àmpliament segons les fonts i els mètodes de recompte: les xifres publicades situaren les mobilitzacions en desenes de milers de persones, amb estimacions de l'organització sistemàticament superiors a les policials.IB3 Notícies, «Unes 20.000 persones tornen a protestar a Palma contra la massificació turística i en favor d’un canvi de model», 21 de juliol de 2024. Consulta: 30 de juliol de 2026.Europa Press, «Miles de personas protestan en Palma contra la “turistificación” y exigen al Govern que “escuche” sus demandas», 15 de juny de 2025; actualitzat el 16 de juny de 2025. Consulta: 30 de juliol de 2026.Lucía Bohórquez, «Multitudinaria protesta en Palma contra la masificación turística: “Está todo sobreexplotado”», El País, 26 de juliol de 2026. Consulta: 30 de juliol de 2026. La seva activitat ha rebut cobertura de mitjans locals, estatals i internacionals, i les mobilitzacions mallorquines contra la turistificació han estat objecte d'estudis acadèmics sobre els moviments socials i les relacions de poder en destinacions turístiques.Horaci Garcia, «Thousands protest in Spain's Mallorca against mass tourism», Reuters, 21 de juliol de 2024. Consulta: 30 de juliol de 2026.Sebastian Amrhein i Moritz Langer, «Resistance and power dynamics in tourist destinations: a study of Mallorca’s anti-touristification protests through Bourdieu’s theory of practice», Journal of Sustainable Tourism, vol. 34, núm. 1, 2026, p. 86–103. DOI: 10.1080/09669582.2025.2455397.
Antecedents Mobilització crítica amb el model turístic La constitució de Menys Turisme, Més Vida s'inscriu en una trajectòria anterior de mobilització social entorn del model econòmic i territorial de les Illes Balears. La literatura acadèmica ha situat entre 2014 i 2019 la consolidació d'un discurs de decreixement turístic a l'arxipèlag, articulat per col·lectius ecologistes, moviments veïnals i plataformes contràries a la mercantilització del territori. Aquesta línia de mobilització diferenciava les mesures orientades només a gestionar la saturació de les propostes que plantejaven reduir l'escala de l'activitat i transformar-ne les bases econòmiques.Joaquín Valdivielso i Joan Moranta, «The social construction of the tourism degrowth discourse in the Balearic Islands», Journal of Sustainable Tourism, vol. 27, núm. 12, 2019, p. 1876–1892. DOI: 10.1080/09669582.2019.1660670.
El manifest fundacional de la plataforma presentava com a precedent immediat la manifestació «Fins aquí hem arribat: prou de massificació turística», celebrada a Palma el 2017. En aquell cicle de protestes ja apareixien qüestions que després esdevindrien centrals per a Menys Turisme, Més Vida, com la pressió sobre l'habitatge, el consum de recursos, la precarietat laboral, la congestió i la transformació dels barris i els espais naturals. Aquesta filiació és una interpretació expressada per la mateixa plataforma i no implica una continuïtat organitzativa completa entre totes les entitats participants en les convocatòries.
Contracimera Social del Turisme de 2023 L'origen immediat de la plataforma fou la Contracimera Social del Turisme, promoguda per una trentena de col·lectius els dies 26, 27 i 28 d'octubre de 2023. La iniciativa es va plantejar com a contrapunt a la reunió informal de ministres de Turisme de la Unió Europea prevista a Palma els dies 30 i 31 d'octubre. El programa inclogué debats i activitats al carrer sobre transport, habitatge, migracions, racisme, treball i impactes territorials del turisme.
La contracimera culminà el 30 d'octubre amb una manifestació pel centre de Palma sota el lema «Menys turisme, més vida». Ara Balears estimà l'assistència en prop de 2.000 persones i informà de la participació de més de setanta entitats, entre associacions veïnals, organitzacions ecologistes, plataformes contra l'ampliació aeroportuària i els megacreuers, sindicats i formacions polítiques.Alba Tarragó, «Prop de 2.000 persones clamen pel decreixement turístic», Ara Balears, 31 d'octubre de 2023. Consulta: 30 de juliol de 2026. L'endemà, els promotors publicaren el manifest fundacional amb el nom que havia encapçalat la protesta. El document vinculava la turistificació amb la crisi de l'habitatge, la destrucció territorial, la desigualtat, la precarietat, la pressió sobre els serveis i la pèrdua de capacitat de decisió de la població resident.
Després de la contracimera, la coordinació temporal es transformà en una plataforma estable. El canvi permeté mantenir assemblees i grups de treball, preparar propostes polítiques i articular noves campanyes més enllà de la reunió ministerial que havia motivat la primera convocatòria.Menys Turisme, Més Vida, «Organització». Consulta: 30 de juliol de 2026.
Organització i àmbit d'actuació Menys Turisme, Més Vida funciona com una coordinadora de persones i entitats, més que no pas com una associació professional o un partit polític. Segons la seva documentació, disposa d'un grup motor encarregat de la coordinació amb les assemblees, grups de feina i grups locals autònoms. En la fase inicial celebrava assemblees quinzenals i mantenia equips dedicats, entre altres qüestions, a la comunicació, el suport jurídic, les propostes polítiques, l'habitatge, la precarietat laboral i la definició de límits a l'activitat turística. Posteriorment, cada grup va passar a fixar el seu propi ritme de reunions, amb assemblees conjuntes periòdiques.
La composició de les convocatòries ha variat amb el temps. Les adhesions han inclòs associacions de veïns, entitats ecologistes, organitzacions sindicals, col·lectius culturals, plataformes pel dret a l'habitatge, agrupacions feministes, entitats vinculades al sector primari i grups locals de diversos municipis mallorquins. Per aquest motiu, les xifres d'entitats adherides a cada campanya no equivalen necessàriament a una afiliació permanent ni a una estructura estable de membres.
L'àmbit principal d'actuació és Mallorca, amb Palma com a escenari de les manifestacions més nombroses. La plataforma també ha participat en campanyes coordinades amb moviments d'Eivissa, Menorca i Formentera, i amb organitzacions d'altres destinacions del sud d'Europa.Europa Press, «Baleares se suma a las manifestaciones del próximo 15 de junio para pedir límites al turismo», 12 de maig de 2025. Consulta: 30 de juliol de 2026. El 2025, la manifestació de Palma es va celebrar de manera simultània amb una protesta a Eivissa i coincidí amb mobilitzacions a Barcelona, Sant Sebastià i Granada vinculades a la Xarxa Sud d'Europa contra la Turistització.RTVE.es i agències, «Claman contra el turismo masivo en varias ciudades de España», 15 de juny de 2025. Consulta: 30 de juliol de 2026.
La plataforma no ha mantingut una única portaveu pública. En diferents convocatòries, els mitjans han recollit declaracions de Pere Joan Femenia, Jaume Pujol i altres representants o integrants. Aquesta pluralitat és coherent amb el caràcter de coordinadora, però les fonts periodístiques no permeten establir una relació completa i permanent de càrrecs interns.
Plantejaments i reivindicacions Decreixement turístic i diversificació econòmica El concepte central del moviment és el decreixement turístic. En l'ús que en fa la plataforma, no designa únicament una reducció del nombre de visitants, sinó una disminució planificada de la capacitat turística i del pes del sector en l'economia mallorquina. La proposta inclou limitar noves places, reduir les existents en determinats segments i evitar que les polítiques públiques continuïn orientades a ampliar infraestructures per absorbir un volum creixent de demanda.Menys Turisme, Més Vida, «Sense límits no hi ha futur». Consulta: 30 de juliol de 2026.
Els portaveus han diferenciat aquesta posició de la desaparició total del turisme. La plataforma defensa que l'activitat continuï existint a una escala menor i que es reforcin el sector primari, la indústria i altres activitats econòmiques. Aquesta diversificació es presenta com una manera de reduir la dependència de l'ocupació, els ingressos públics i la planificació territorial respecte de les oscil·lacions del mercat turístic.
Entre les mesures concretes formulades hi ha la reducció del nombre de volsref name="SER-2026"/>
Entre les mesures concretes formulades, la prohibició o limitació dels jets privats, el manteniment de restriccions als megacreuers, la contenció del nombre de vehicles de lloguer i l'oposició a ampliacions d'aeroports, ports, carreteres i altres infraestructures que, segons la plataforma, faciliten el creixement de la capacitat turística. Aquestes són reivindicacions del moviment i no resultats d'un consens tècnic o institucional sobre la política turística.
Habitatge i espai urbà L'accés a l'habitatge és una de les qüestions més recurrents en els manifestos i les mobilitzacions. Menys Turisme, Més Vida atribueix una part de l'encariment i de la reducció de l'oferta residencial a la conversió d'habitatges en allotjaments turístics, a la compra especulativa i a la demanda de segones residències. En conseqüència, reclama la prohibició o una reducció molt pronunciada del lloguer vacacional, un increment del parc públic, la rehabilitació d'immobles i mesures per limitar determinades compres per part de no residents.
La plataforma relaciona l'habitatge amb processos més amplis de gentrificació i substitució d'usos. Els seus documents denuncien la pèrdua de comerç de proximitat, la transformació de barris i pobles en espais orientats al consum dels visitants, l'ocupació intensiva de l'espai públic i l'expulsió de residents. Per això, les demandes no se circumscriuen a la regulació dels allotjaments, sinó que inclouen la protecció del teixit veïnal i dels usos quotidians dels nuclis urbans.
Treball, serveis públics i desigualtat