L'Arlas, nom en basc, també anomenat, en francès, pic d'Arlas o, en castellà, pico de Arlas, és un cim del Pirineu basc i occità situat al límit de l'extrem nord-est de la comunitat autònoma de Navarra i sud-oest de la regió històrica del Bearn, actualment al departament francès dels Pirineus Atlàntics, regió de Nova Aquitània.
Té una alçada de 2.044 m i, segons l'Euskal Herriko mendien katalogoa, és el cinquè cim més alt tant del País Basc com de Navarra darrere de l'Hiru Erregeen Mahaia (2.446 m), l'Añelarra (2.357 m), l'Ukerdi (2.252 m) i l'Ezkaurre (2.045 m).
El seu vessant sud-oest, situat íntegrament dins de Navarra, està inclòs a la Reserva Natural de Larra.
Toponímia El nom d'Arlas prové probablement del basc ar-, una variant en composició d'harri (pedra), i lats (canal), tot i que les característiques geogràfiques de la zona, sense corrents d'aigua superficial, fan dubtar d'aquesta interpretació. La pronúncia del nom Arlas es fa amb l'accent en la darrera vocal, és a dir, [aɾˈlas].
Geografia El cim es troba al límit del municipi d'Izaba, al sud, i de la comuna d'Areta, al nord, i forma part del massís de Larra-Belagua, també anomenat de la Pèira Sant Martin, així com de la línia de muntanyes que formen la frontera entre els estats espanyol i francès.
Es tracta d'un cim punxegut que domina l'altiplà calcari de Larra, el qual s'estén al sud, i que és un dels majors massissos càrstics d'Europa. Hi destaca la presència de lapiaz i de nombrosos avencs, alguns de més de 1.300 m de profunditat, que es troben entre els més profunds del món.
Com a conseqüència de la naturalesa càrstica de l'entorn del cim, i tot i que es tracta d'una àrea rica en precipitacions i on la boira hi és freqüent, no existeixen cursos fluvials en superfície. Així, l'aigua de la pluja s'infiltra formant corrents subterranis que alimenten diversos rius de la conca de l'Ador, el qual vessa les seves aigües a l'oceà Atlàntic.
Vies d'accés Es tracta d'una ascensió senzilla ja que el cim es troba prop d'una carretera i d'una estació d'esquí.
L'opció més assequible comença al coll de la Pèira Sant Martin (1.765 m), on es troben les carreteres NA-137, procedent d'Isaba i D 132, que recorre la vall de Varetons des d'Areta, i a l'entorn del qual existeix un refugi lliure. Un sender que parteix del coll permet accedir al proper coll d'Arlas (1.919 m), des d'on hi ha l'opció de superar la costeruda aresta nord-oest fins al cim o voltar-lo pel vessant oest fins a la portella de Pescamu (1.918 m), des de la qual es remunta el vessant i aresta sud, amb menor pendent que l'anterior opció.
Una variant de l'anterior itinerari comença a l'anomenada corba helicoïdal, prop del quilòmetre 58 de la carretera NA-137 i a uns 1.500 m del coll de la Pèira Sant Martin. Des d'aquest punt, on es troba l'edifici del sector La Contienda de l'estació d'esquí de fons de Larra-Belagua, parteix un sender que recorre la vall de la Contienda fins a la portella de Pescamu, on es troba amb l'anterior recorregut.
Finalment, des de l'estació d'esquí de la Pèira Sant Martin també es pot accedir al cim pels seus vessants nord i est. L'opció més senzilla és seguir el sender de gran recorregut GR 10 fins a l'alçada del pic, punt a partir del qual es pot pujar fins a la portella de Pescamu. Altres opcions més directes impliquen remuntar la traça del teleesquí i telecadira que es troben al vessant nord de la muntanya.
Esquí El vessant nord de l'Arlas forma part del domini esquiable de l'estació d'esquí de la Pèira Sant Martin, tot i que aquest no arriba al cim. El telecadira anomenat Arlas i el teleesquí Contrebandiers tenen el seu punt més elevat a prop del cim, a uns 250 m d'aquest i uns 100–150 m de desnivell per sota.
Galeria
Referències
Categoria:Muntanyes de Navarra Categoria:Muntanyes del Pirineu francès Categoria:Geografia del Bearn