El Quartet de corda en sol sostingut menor, op. 112, és una obra de música de cambra per a dos violins, viola i violoncel de Florent Schmitt. Compost entre 1947 i 1948, consta de quatre moviments i és una de les principals obres cambrístiques de la darrera etapa del compositor, juntament amb el Trio de corda, op. 105. L’obra està dedicada al violinista Joseph Calvet i als seus companys del Quartet Calvet, que la van estrenar el 1948 al Festival de Música d'Estrasburg.

Amb una durada aproximada de quaranta-cinc minuts, el quartet destaca per la complexitat harmònica i contrapuntística, l’ús freqüent de la politonalitat i una escriptura tècnicament exigent per als quatre intèrprets. Els moviments porten títols descriptius —Rêve, Jeu, In memoriam i Élan— que defineixen els seus caràcters contrastants.

Composició i estrena Schmitt va escriure el quartet quan tenia més de setanta-cinc anys, en un període en què va dedicar una part important de la seva producció a la música de cambra. Feia quatre dècades que no componia una obra de grans dimensions per a una formació de corda des del Quintet per a piano, op. 51, acabat el 1908.

La partitura mostra un llenguatge més concentrat i auster que el de les grans obres orquestrals de joventut, però conserva la riquesa harmònica, la densitat sonora i la varietat rítmica característiques de Schmitt. Les quatre veus tenen una gran independència i alternen passatges solístics, diàlegs entre parelles d’instruments i seccions contrapuntístiques en què participa tot el conjunt.

Schmitt va evitar donar a l’obra el número d’opus 111, possiblement a causa de l’associació d’aquest número amb la Sonata per a piano op. 111 de Ludwig van Beethoven, i la va publicar com a opus 112.

El Quartet Calvet en va oferir la primera interpretació el 10 de juny de 1948 al Festival de Música d’Estrasburg. La dedicatòria de la partitura està adreçada «a Joseph Calvet i als seus companys». L’editorial Durand va publicar-ne la partitura i les parts instrumentals el 1949.

Estructura L’obra consta de quatre moviments:

Rêve

Jeu

In memoriam...

Élan

Una interpretació completa té una durada aproximada d’entre quaranta i quaranta-cinc minuts.

Rêve El primer moviment, Rêve («Somni»), és el més extens del quartet. Comença en una atmosfera lenta i contemplativa, amb frases breus i cromàtiques que emergeixen successivament en els diferents instruments. Les línies melòdiques semblen desenvolupar-se lliurement, sense una divisió clara entre melodia i acompanyament.

La música augmenta gradualment de moviment i intensitat. Els motius inicials són transformats mitjançant imitacions, inversions i superposicions harmòniques, fins a formar una textura contrapuntística densa. Els episodis més agitats alternen amb el retorn de passatges suspesos i introspectius, fet que manté el caràcter oníric indicat pel títol.

El moviment no segueix estrictament una forma clàssica, però presenta una estructura d’arc: després d’una extensa culminació central, la música recupera progressivament el tempo lent i l’atmosfera misteriosa del començament.

Jeu El segon moviment, Jeu («Joc»), exerceix la funció d’un scherzo. És breu, ràpid i construït a partir de figures rítmiques incisives que passen contínuament d’un instrument a un altre.

L’escriptura utilitza articulacions lleugeres, notes repetides, pizzicati i accents irregulars. Els quatre intèrprets intervenen en un joc de preguntes i respostes, amb canvis sobtats de textura i dinàmica. Els episodis més delicats són interromputs per esclats enèrgics, que donen al moviment un caràcter imprevisible.

Malgrat la seva aparent lleugeresa, el moviment és tècnicament exigent per la rapidesa dels intercanvis, la complexitat mètrica i la necessitat de mantenir una gran precisió en les entrades.

In memoriam... El tercer moviment, In memoriam..., constitueix el centre expressiu de l’obra. Té un caràcter lent, elegíac i recollit, amb una escriptura predominantment lírica.

El moviment s’inicia amb una melodia greu i continguda, que és recollida i transformada pels diferents instruments. Les veus s’entrellacen en una textura semblant a un coral, interrompuda per episodis més cromàtics i inquiets. Els silencis i les frases inacabades contribueixen a crear una atmosfera de dol i meditació.

La intensitat augmenta gradualment fins a una culminació en què els quatre instruments exposen el material principal amb una sonoritat plena. Després d’aquest clímax, la música es retira i conclou en una atmosfera apagada i resignada. El títol no identifica explícitament la persona o l’esdeveniment commemorat.

Élan El moviment final, Élan («Impuls»), contrasta amb el caràcter contemplatiu del moviment anterior. Comença amb una figura ràpida i ascendent que genera bona part del material posterior.

La música està dominada per ritmes enèrgics, síncopes i breus motius que circulen entre els quatre instruments. Schmitt combina passatges de moviment perpetu amb episodis més amplis i lírics, sense interrompre la sensació d’impuls continu.

La textura esdevé progressivament més contrapuntística i incorpora transformacions de motius apareguts en els moviments anteriors. Aquesta recuperació de materials contribueix a donar unitat al conjunt. Una acceleració final i una acumulació d’energia condueixen a una conclusió vigorosa i afirmativa.

Estil musical El quartet combina elements de la tradició francesa de Gabriel Fauré, Claude Debussy i Maurice Ravel amb un llenguatge harmònic més dissonant i dens. L’ús de la politonalitat, els acords superposats i les progressions cromàtiques difumina sovint la tonalitat principal de sol sostingut menor.

Schmitt tracta els quatre instruments amb una independència gairebé orquestral. Cap veu queda limitada de manera permanent a una funció d’acompanyament, i el material temàtic passa constantment dels violins a la viola i al violoncel. Aquesta igualtat entre els instruments, unida a la densitat contrapuntística i a les dificultats rítmiques, converteix l’obra en una de les partitures més exigents del repertori cambrístic del compositor.

Referències

Schmitt Categoria:Composicions musicals del 1948 Categoria:Obres de Florent Schmitt