L' Association for Asian Studies (AAS) és una associació professional acadèmica, no política i sense ànim de lucre centrada en Àsia i l'estudi d'Àsia. Té la seu a Ann Arbor, Michigan, Estats Units.
L'Associació ofereix als seus membres la Conferència Anual de l'AAS (una gran conferència de més de 3.000 assistents que se celebra normalment a Amèrica del Nord cada primavera), publicacions, conferències regionals i altres activitats.
Història Poc després de la Primera Guerra Mundial, l'American Council of Learned Societies, amb el suport de la Fundació Rockefeller, va donar a Mortimer Graves el mandat de desenvolupar els estudis xinesos. Kenneth Scott Latourette va recordar el 1955 que «la gent dels Estats Units i els qui els lideraven sabien molt poc dels pobles i les cultures de l'Extrem Orient» i que això passava «a la vegada que existien compromisos polítics, comercials i culturals a la regió i es produïen esdeveniments que ja els empenyien cap a relacions cada vegada més intimes». Graves va treballar amb Arthur W. Hummel, Sr. de la Divisió Oriental de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, l'Institute of Pacific Relations, el Harvard-Yenching Institute, l'American Oriental Society, així com amb col·legis universitaris, universitats i museus.
Vint-i-vuit persones van assistir a la primera reunió del grup de planificació, que es va celebrar al Harvard Club de Nova York el 1928, i es van realitzar més reunions al llarg de la dècada següent. El 1936, el grup va començar a publicar la Far Eastern Bibliography. El 6 de juny de 1941 es va formar la Far Eastern Association i va publicar The Far Eastern Quarterly com el seu òrgan oficial, amb Cyrus Peake com a director de redacció. La revista va sobreviure a la guerra amb l'ajuda financera que Kenneth W. Colgrove va obtenir de la Northwestern University.Kenneth Colegrove, "Norman Dwight Harris, 1870–1958," The Journal of Asian Studies 18.2 (2011): 309-310.
La Segona Guerra Mundial va portar molts acadèmics al govern, alguns en el servei militar actiu i altres a l'Oficina d'Informació de Guerra de l'Estat o a l'Office of Strategic Services, totes dues agències d'intel·ligència que utilitzaven disciplines acadèmiques i formes d'anàlisi científiques. Quan la guerra va acabar, politòlegs, historiadors i científics socials van continuar preocupant-se pels afers contemporanis. La Far Eastern Association va reflectir un enfocament d'estudis d'àrea, una divisió del treball basada en la geografia més que no pas en la disciplina acadèmica, subdividint l'associació en estudis de l'Àsia Oriental, el Sud-est Asiàtic i el Sud d'Àsia. (A finals del segle XX, s'hi va afegir el camp de l'Àsia Central i Interior.) La Fundació Ford va proporcionar diners i coordinació als centres d'estudis d'àrea, que, al seu torn, donaven suport a l'AAS.
Alguns membres van ser crítics. Bruce Cumings, escrivint al Bulletin of Concerned Asian Scholars, va acusar que la participació de l'AAS en aquesta forma de finançament de la investigació sobre Àsia portava a confondre la investigació acadèmica i la feina d'intel·ligència governamental. Va argumentar a més que l'enfocament dels estudis d'àrea en general emfatitzava la teoria de la ciència social contemporània, no els enfocaments clàssics dels estudis orientals, que utilitzaven la filologia i estudiaven les civilitzacions antigues. Cumings ho va anomenar un «pacte faustià implícit».
Després de la guerra, el 2 d'abril de 1948 es va celebrar una reunió d'organització d'unes 200 persones a la Universitat de Colúmbia, posterior a la reunió anual de l'American Oriental Society, a la qual pertanyien molts membres del grup d'Extrem Orient. La constitució del nou grup va ser redactada per Edwin O. Reischauer, Woodbridge Bingham i Earl H. Pritchard. El president inaugural de l'Associació va ser Arthur W. Hummel, Sr.
Des de 1949, l'Association for Asian Studies celebra una conferència anual de quatre dies cada primavera, amb presentacions de treballs acadèmics, taules rodones, tallers i sessions de debat sobre diversos temes relacionats amb els estudis asiàtics.
El 1956, l'organització va ser rebatejada com a Association for Asian Studies per ampliar el seu abast i cobrir totes les àrees d'Àsia, incloent-hi el Sud i el Sud-est d'Àsia. L'assistència va créixer de les 200 persones a la reunió d'organització del 1948 a 605 en la primera reunió anual del 1949 i a 2.434 el 1963.
Als anys seixanta, alguns membres van agitar perquè l'AAS expressés oposició a la intervenció estatunidenca a Vietnam. El president de l'AAS, William Theodore de Bary, va demanar que l'organització prengués una posició sobre la guerra que fos «no política però no indiferent». L'oposició activa a la guerra es va deixar al Committee of Concerned Asian Scholars, molt més petit.
L'organització es va reestructurar de nou el 1970, quan es van formar quatre consells d'àrea electius, representatius de cadascuna de les quatre àrees d'Àsia: Sud d'Àsia (SAC), Sud-est asiàtic (SEAC), Xina i Àsia Interior (CIAC) i Nord-est d'Àsia (NEAC). Els consells es van crear perquè cada àrea d'Àsia pogués tenir una veu proporcional a l'Associació i a la junta directiva. El 1977, es va establir un Consell de Conferències (COC) tant per coordinar les conferències regionals celebrades per l'Associació com per trobar maneres de satisfer millor les necessitats dels acadèmics dels estudis d'Àsia en diverses parts dels Estats Units. S'han format organitzacions de biblioteques d'àrea per al Sud d'Àsia (CONSALD), el Sud-est asiàtic i l'Àsia Oriental (CEAL).
Referències
Categoria:Associacions Categoria:Cultura d'Àsia