Clara Candiani, pseudònim de Claire Louise Mille (París, 19 de febrer de 1902 – Nouan-le-Fuzelier, 3 de juny de 1996), fou una periodista francesa de premsa escrita i ràdio. Va exercir com a reportera internacional i corresponsal a Espanya durant la primera meitat del segle XX i assolí una gran popularitat com a creadora i presentadora del programa radiofònic solidari Les Français donnent aux Français, emès setmanalment entre 1947 i 1981.
Biografia Infantesa i inicis periodístics Era filla de l’escriptor i periodista francès Pierre Mille. En una entrevista publicada el 1931, Candiani explicà que la seva mare era russa, que havia passat una part de la joventut al País Basc i que havia après castellà durant aquella estada.
Les seves primeres col·laboracions periodístiques documentades es remunten als primers anys de la dècada de 1920. El 1921, quan tenia dinou anys, publicà a El Pueblo Vasco una crònica sobre la inauguració de les Cases Barates d’Altza, signada com a «Clarita Caudiani». Posteriorment escriví en periòdics de Sant Sebastià com La Prensa, El Pueblo Vasco i La Voz de Guipúzcoa, de vegades amb el pseudònim «El que pasa».
La premsa de l’època també relacionà Candiani amb la protagonista de Novelera, obra teatral dels germans Serafín i Joaquín Álvarez Quintero. En una entrevista de 1931, ella mateixa afirmà que el seu caràcter havia inspirat la figura central de l’obra, mentre que els dramaturgs matisaren que només alguns elements de la personalitat i la indumentària del personatge remetien a la jove periodista.
Reportera internacional La documentació professional conservada als Arxius Nacionals de França s’inicia el 1925 i inclou quaderns de notes, correspondència i materials relacionats amb reportatges realitzats a França i en països com Espanya, la Unió Soviètica, Síria, Egipte i Palestina. Va publicar o col·laborar en mitjans com Le Figaro, La République, Ce Soir, Le Temps i La Dépêche de Tolosa.
Durant els seus primers anys entrevistà personalitats polítiques com el president argentí Marcelo Torcuato de Alvear, el rei Alfons XIII i el dictador Miguel Primo de Rivera. El 1924, mentre residia a Madrid, entrevistà Primo de Rivera per a Le Figaro sobre la continuïtat de la dictadura, la guerra del Rif i la persecució de Miguel de Unamuno. El 1931 tornà a Madrid com a enviada especial de La République per informar sobre els inicis de la Segona República Espanyola.
Guerra Civil espanyola Durant la Guerra Civil espanyola, Candiani viatjà per la zona republicana com a corresponsal de La Dépêche. Els documents conservats al Fons Josep Maria Trias i Peitx del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, de la Universitat de Barcelona, inclouen autoritzacions perquè pogués desplaçar-se per València i Aragó, així com mecanoscrits de reportatges titulats Voyage à travers les deux Espagnes, Quand les bombes pleuvent sur Madrid, Barcelone i À travers l’Espagne écartelée. Carthagène: abris et réfugiés.
Les seves cròniques s’interessaren especialment pels efectes de la guerra sobre la població civil, els bombardeigs, la manca d’aliments, les persones refugiades i les contradiccions polítiques i religioses del conflicte. Candiani es presentava com a catòlica, però defensà públicament la República i denuncià la utilització de la religió per justificar la repressió i l’extermini dels adversaris polítics.
Durant la guerra conegué a València el polític català Josep Maria Trias i Peitx, secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya, amb qui es casà el 1939. Ja a França, Candiani col·laborà amb Trias i Peitx en les iniciatives del Comité national catholique de secours aux réfugiés d’Espagne, que proporcionava assistència humanitària i cercava feina per facilitar la sortida de persones refugiades dels camps d’internament francesos, destacant especialment en el seu paper d'intermediària amb les autoritats franceses en tot allò relacionat amb la gestió de les colònies infantils.
El matrimoni també participà en l’organització de residències i centres d’acollida. Tingueren un paper destacat en el funcionament de la residència de Roissy-en-Brie, on s’allotjaren intel·lectuals catalans exiliats com Carles Riba, Clementina Arderiu, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Anna Murià i Agustí Bartra. Entre 1941 i 1944 va residir a Puycelsi, un petit poble del Migdia francès, participant en el projecte Pour la renaissance des villages abandonnés, una iniciativa endegada pels quàquers que tenia l’objectiu de reconstruir i repoblar pobles semiabandonats de França amb població refugiada, especialment de la zona d'Alsàcia i Lorena, però on també van participar espanyols i catalans. Josep Maria Trias Peitx va acabar encapçalant el projecte i Clara Candiani va ser la responsable del Service sociale rurale quaker, un servei que pretenia incentivar l’establiment de població refugiada a Puycelsi oferint assistència social i sanitària en un entorn rural i aïllat. A nivell sanitari, el Service sociale rurale quaker va comptar amb una infermera diplomada i un dispensari amb material de primera urgència que havia estat ofert per l’Unitarian Service Committee. En l'àmbit social, el Service sociale rurale quaker va assistir a les famílies necessitades residents a la zona proporcionant-los aliments, productes de neteja o peces de vestir.
Periodisme radiofònic i acció social Candiani començà a treballar a la ràdio durant la dècada de 1930, però la seva etapa de màxima notorietat s’inicià després de la Segona Guerra Mundial. Entre 1947 i 1981 produí i presentà setmanalment Les Français donnent aux Français, primer a la Radiodiffusion-Télévision Française i a Paris Inter, i posteriorment a France Inter.Arxius Nacionals de França, Archives de l’émission radiophonique “Les Français donnent aux Français” produite et animée par Clara Candiani.
El programa presentava casos de persones o famílies que patien dificultats econòmiques, familiars, mèdiques o d’habitatge. Candiani seleccionava les situacions entre les comunicacions rebudes pel servei d’assistència social i feia una crida als oients perquè aportessin diners, objectes, allotjament, feina o altres formes d’ajuda. Les quantitats que excedien les necessitats del cas exposat es destinaven a una caixa d’urgència que permetia atendre altres persones que no podien aparèixer en antena.
La seva activitat radiofònica formà part d’un model de periodisme social basat en el testimoni directe de persones vulnerables. També participà en programes documentals com Le Monde comme il va i continuà escrivint a la premsa. A Témoignage chrétien creà la secció SOS, i a la publicació Faim et Soif mantingué la crònica Cousu Cœur, centrada igualment en persones que necessitaven assistència.
Paral·lelament, desenvolupà activitat sindical dins el Sindicat de Periodistes Francesos de la CFTC i, després de la transformació d’aquesta organització, de la CFDT. Entre 1959 i 1966 formà part del consell sindical de l’organització de periodistes.
Arxius i llegat Una part extensa del seu arxiu professional fou conservada per Radio France i dipositada als Arxius Nacionals de França. El fons inclou documentació escrita sobre la seva carrera periodística, els reportatges internacionals i el programa Les Français donnent aux Français, a més d’un conjunt d’enregistraments sonors produïts entre 1950 i 1982.
El Fons Josep Maria Trias i Peitx, conservat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, custodia una altra part rellevant de la seva documentació: articles i mecanoscrits sobre la Guerra Civil, materials preparatoris, papers personals, correspondència i documents relacionats amb l’ajuda a les persones refugiades.
Candiani morí el 3 de juny de 1996 a Nouan-le-Fuzelier, al departament francès de Loir i Cher, als noranta-quatre anys.Le Maitron. Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier et du mouvement social, «Candiani Clara, née Mille Claire, épouse Trias, dite».
Obres La Mère et son enfant, fotografies de Hanns Reich, París, Fernand Hazan, 1965.
Les Autres: récits, París, Éditions Jean-Claude Lattès, 1975.
Referències
Enllaços externs Fons de Clara Candiani als Arxius Nacionals de França
Inventari del Fons Josep Maria Trias i Peitx, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
Clara Candiani al Dictionnaire universel des créatrices.
Categoria:Parisencs Categoria:Morts al Loir i Cher Categoria:Nascuts el 1902