La bandera de Lisboa és un dels símbols oficials del municipi de Lisboa. Està formada per un camp gironat de negre i blanc que carrega l'escut de la ciutat al centre. Pot no incloure l'escut i té unes proporcions 2:3. Històricament, també es coneix com la bandera de Sant Vicenç, en referència a Vicenç d'Osca, patró de Lisboa.
Durant la reforma de l'heràldica municipal portuguesa, duta a terme a principis del segle XX, el camp gironat de la bandera de Lisboa es va establir com a l'estàndard per a totes les banderes municipals portugueses.
Existeix també en forma d'estendard, anomenada de desfilada, de forma quadrada amb proporcions 1:1.
Història 300px|miniatura|Representació simbòlica de l'arribada de sant Vicenç a Lisboa, que explica l'origen dels seus símbols heràldics (embarcació i corbs), i mostra la bandera gironada negra i blanca hissada en un dels vaixells. Panell de rajoles a l'estació de Rossio, del pintor Lima de Freitas de 1995. Els municipis portuguesos han utilitzat símbols heràldics des de temps molt antics, l'escut municipal més antic conegut és el del municipi extint de Castelo Mendo, que apareix en un segell d'un document datat el 1202. La ciutat de Lisboa també probablement va utilitzar símbols heràldics des d'un període remot, i se sap que, ja a la primera meitat del segle XIII, utilitzava un escut el disseny bàsic del qual (una embarcació acompanyada per dos corbs, que simbolitza el trasllat del cos de Vicenç d'Osca a Lisboa) s'ha mantingut fins als nostres dies. L'ús de banderes per part dels municipis també es va produir molt aviat, i normalment eren utilitzades pels respectius consells en actes cerimonials o com a signes militars portades per milícies locals.
Origen de la bandera Les primeres referències a una bandera de la ciutat de Lisboa apareixen en tres cartes reials de Joan I de Portugal, datades el 7 i 8 de setembre de 1385, en què incorpora diverses viles dins del terme de Lisboa. En el relat de la preparació de Lisboa per afrontar el setge castellà de 1384, la Crònica del rei Joan I (escrita el 1443 per Fernão Lopes) esmenta l'existència de banderes de la ciutat de Lisboa (acompanyades de banderes de Sant Jordi, les armes del Regne i alguns capitans) en moltes de les setanta-set torres de les muralles de la ciutat. La bandera de Lisboa, anomenada "bandera de Sant Vicenç", el sant patró de la ciutat, també apareix a la descripció de la presa de Ceuta pels portuguesos el 21 d'agost de 1415, que es troba a la Crònica del rei Joan I de Bona Memòria (escrita el 1436 per Gomes Eanes de Zurara), com a hissada a la torre mestra del castell de la ciutat nord-africana. Cap d'aquestes referències, però, descriu el disseny i altres característiques de la bandera.
esquerra|Il·luminació a la Crònica de la presa de Ceuta per D. João I, tercera part, de Gomes Eanes de Zurara, dels segles XV al XVI, similar a l'actual bandera de Lisboa. La primera descripció iconogràfica coneguda de les banderes de Lisboa apareix a la cèdula reial del 3 d'agost de 1508, adreçat pel rei Manuel I de Portugal a l'Ajuntament de Lisboa. Aquest decret establia banderes per ser utilitzades en esdeveniments protocol·laris, ordenant la creació de sis banderes quadrades, d'entre 8 i 10 pams (entre 167 i 208 centímetres) de costat, dividides en quarts de color carmesí i blanc, daurades i riques, amb serrell de cinta o cordó, i amb l'escut de la ciutat. A més d'aquestes, el decret estipulava la creació d'un estendard d'1,5 d'amplada, de seda carmesí, que també portava l'escut de Lisboa, destinats al batel de l'Ajuntament de Lisboa, que havia de transportar el seu president, regidors i altres funcionaris municipals, escortant la galera reial durant els esdeveniments que incloïen un desembarcament cerimonial del rei a Lisboa. Una nova descripció de la bandera de Lisboa apareix a la cerimònia d'aclamació de Sebastià I com a rei de Portugal, que va tenir lloc el 20 de gener de 1568, tal com es registra a la Crònica del rei D. Sebastião (escrita per Manuel de Meneses a principis del segle XVI). Aquí, la bandera utilitzada a la cerimònia s'indica com feta de domàs blanc, amb una faixa d'or, vorejada del mateix, fixada a un bastó daurat, tenint en una de les cares pintat l'escut de Lisboa i en l'altra l'escut reial.
A l'aclamació de Sebastià I de portugal, la bandera es va utilitzar segons la cerimònia establerta pel Reglament del Consell de la Ciutat de Lisboa (atorgat pel rei Manuel el 30 d'agost de 1502 i conegut com el "Llibre Carmesí" pel color de la seva coberta), que estipulava que -tant en aclamacions com en morts reials- la bandera de Lisboa seria portada per l'alferes de la ciutat, muntada a cavall i acompanyada pels regidors, en una processó pels carrers de la ciutat, fins al castell de Sant Jordi, on seria hissada solemnement a la seva torre mestre.
Els colors tradicionals blanc i negre –simbòlics de Lisboa i presents a la seva bandera actual– apareixen per primera vegada en el relat de la processó nàutica que va acompanyar la princesa Joana d'Àustria i de Portugal quan va desembarcar a Lisboa el 1552, inclòs a la Crònica del rei Sebastià. El blanc i el negre es descriuen com els colors dels tendals de seda i altres decoracions de les embarcacions de l'Ajuntament de Lisboa presents a la processó, així com les lliurees dels respectius remers. En referències posteriors, l'esquema de colors blanc i negre continua apareixent regularment associat a l'Ajuntament de Lisboa, apareixent en decoracions festives i en la vestimenta oficial que porten els regidors i altres funcionaris municipals. El blanc i el negre apareixen, doncs, clarament definits com els colors oficials de Lisboa, almenys des de mitjans del segle XVI. Tanmateix, es desconeix el seu origen i no hi ha referències explícites a la seva aparició a les banderes de la ciutat en aquella època.
La bandera després de la implantació del règim liberal esquerda|miniatura|La bandera de Lisboa a la carrossa de la Societat Geogràfica de Lisboa per a les commemoracions del tricentenari de la mort de Camões el 1880. Fins a la implantació del règim liberal a la primera meitat del segle XIX, la bandera de Lisboa s'hauria mantingut de color carmesí, amb les armes reials a una cara i les armes de la ciutat a l'altra. Aquest patró va ser, de fet, seguit per la majoria de les banderes dels municipis portuguesos de l'època, i va arribar a connotar-se amb l'antic règim reialista després que els liberals prenguessin el poder. Així, després de l'entrada de les tropes liberals a Lisboa, el 24 de juliol de 1833, durant la Guerra Civil portuguesa, la nova comissió municipal determinà l'elaboració d'un nou estendard, que ara té un camp desdoblat de domàs blau i blanc (emulant la nova bandera nacional establerta el 1830), mantenint les armes retirades de l'anterior estendard, brodades en or fi. Aquesta norma també seria adoptada per nombrosos altres municipis, alguns dels quals mantindrien les seves banderes en aquest ordre fins a finals de la dècada de 1920, per tant, fins i tot després de l'establiment de la república i l'adopció de l'actual bandera vermella i verda en substitució de la bicolor blava i blanca. Aquest estendard va estar present a les cerimònies d'aclamació del rei Pere V, el 16 de setembre de 1855, sent portat per un dels regidors de l'Ajuntament de Lisboa, exercint de lloctinent de la ciutat.
L'estendard fet el 1833, però, va cremar durant l'incendi que va destruir l'edifici municipal la nit del 19 de novembre de 1863. Per tant, i a partir de 1865, van sorgir propostes per a la creació d'un de nou, que, tanmateix, no van tirar endavant. Només el 1871, i en el context dels preparatius per a la visita oficial de l'emperador Pere II del Brasil –que tindria lloc del febrer al març de 1872–, l'Ajuntament de Lisboa va decidir fer un nou estendard, que estava fet de seda blanca.
Amb motiu de la commemoració del tricentenari de la mort de Camões l'any 1880, l'Ajuntament va determinar la creació d'una nova bandera per desfilar en la processó cívica. Feta de seda blanca, d'1 m d'ample per 1,39 m de llarg, amb cordons de seda i borles d'or, un pal de fusta de roure daurat, amb mànec de metall daurat i virolla en forma de creu, amb les armes de la ciutat, brodades en or i argent, que apareixen a banda i banda (per tant, ja no inclou les armes reials).
Aquesta bandera apareixerà en diverses cerimònies, incloent-hi les celebracions del centenari de la mort del marquès de Pombal i el naixement d'Alexandre Herculano, així com en recepcions oficials per les visites d'Eduard VII del Regne Unit, d'Alfons XIII d'Espanya, l'emperador Guillem II de Prússia i el president Émile Loubet de França. L'establiment de la república el 5 d'octubre de 1910 no va comportar cap alteració de la bandera de Lisboa, l'Ajuntament de la qual ja estava governat pel Partit Republicà Portuguès des de les eleccions de 1908. La mateixa bandera va ser present als funerals dels polítics republicans Miguel Bombarda i Cândido dos Reis, celebrats el 16 d'octubre de 1910.
Aparició de la bandera actual La primera proposta per canviar la bandera, per tal d'incorporar els colors tradicionals blanc i negre de Lisboa, sorgiria a la sessió del 29 de maig de 1919 de la Comissió Administrativa de l'Ajuntament de Lisboa, per iniciativa del membre Amaro Joaquim Maria de Barros, amb la justificació de tornar al model de bandera en ús quan es va prendre Ceuta el 1415, que suposadament haurien estat aquests colors.
miniatura|Bandeira de Lisboa hissada en una de les torres del castell de Sant Jordi. En la sessió extraordinària de l'Ajuntament de l'1 de setembre de 1920, el regidor Eduardo Moreira va presentar una proposta concreta per al disseny gràfic d'una nova bandera municipal, que tindria un camp dividit en girons blancs i negres. La idea del patró girondat pot haver-se originat a partir del coneixement del seu ús freqüent en banderes portugueses a partir del segle XV, cosa que porta a la deducció que la bandera de Lisboa d'aquella època també podria haver estat disposada d'aquesta manera. La proposta també incloïa l'alteració de l'escut municipal de Lisboa, que consistiria en un birrem romà amb un corb a la proa, contingut en un escut circular, envoltat pel collar de l'Orde de la Torre i l'Espasa i coronat per una corona mural. L'estendard municipal seria de seda, amb l'escut municipal situat al centre del camp girondat. Les banderes per hissar en pals i drisses, per a ús privat, també es dividirien en girons blancs i negres, però sense l'escut municipal al centre. La proposta va ser analitzada per una comissió de regidors i aprovada en la sessió extraordinària del 20 de setembre, entrant en vigor el 5 d'octubre de 1920. L'escut municipal tradicional amb el vaixell acompanyat pels dos corbs es restauraria mentrestant el 1927.