alt=Via Làctia vista des de La Palma. Gaudint de l'observació del món exterior d'estels|miniatura|Astroturisme a La Palma L'astroturisme o turisme astronòmic és un terme recent que cataloga una modalitat de turisme orientat a satisfer els interessos d'aquelles persones interessades en l'astronomia a nivell recreatiu, cultural o científic. L'astroturisme pren el cel nocturn com a recurs turístic per explotar una activitat fins fa pocs anys reservada a l'àmbit científic.
Evolució del concepte d'astroturisme miniatura|Mamalluca (Xile) observatori creat especialment per a l'astroturisme. Des que el desenvolupament industrial comença a omplir els nostres nuclis residencials de lluminàries, cal desplaçar-se cap a entorns naturals protegits de la contaminació lumínica per poder observar el cel celeste. Aquests desplaçaments són el germen de l'astroturisme, encara sense un terme específic. Amb el temps, i l'avanç tecnològic, la contaminació lumínica dels nostres pobles i ciutats ha patit un augment exponencial, per la qual cosa aquests desplaçaments són cada vegada més grans i cap a llocs més allunyats.
L'astroturisme com a concepte comença el seu camí al voltant de 2003 quan la UNESCO posa en marxa un projecte sobre el patrimoni astronòmic mundial. Des d'aleshores, diverses institucions, entre les quals destaca l'illa de La Palma (Illes Canàries, Espanya) i Xile, comencen a desenvolupar el turisme astronòmic com a recurs.
Des d'aleshores, l'astroturisme ha crescut exponencialment, tant com a terme com a activitat econòmica. Actualment, no disposa a Espanya d'un marc legislatiu i regulador, però comencen a sorgir les empreses i professionals dedicats al turisme d'estels o astroturisme.
L'astroturisme s'associa a l'astronomia des d'un punt de vista divulgatiu, però també amb un component científic i cultural. Aplega des de l'observació del cel nocturn fins a les visites a enclavaments astronòmics rellevants, museus temàtics o rutes guiades. L'astroturisme aprofita els recursos naturals, culturals i científics per crear un marc d'experiències per al públic general. Es combina amb facilitat amb altres modalitats de turisme, com el turisme actiu, l'ecoturisme, l'enoturisme, etc.
L'astroturisme ha contribuït a la divulgació científica de l'astronomia com a ciència i a la difusió cultural, natural i turística dels llocs on es desenvolupa l'activitat. S'ha convertit en un instrument de desenvolupament en zones rurals, especialment les més despoblades i verges, on el cel nocturn es planteja com a recurs econòmic aportant valor afegit a les poques zones que queden lliures de o amb escassa contaminació lumínica.
Característiques L'astroturisme conjuga un conjunt d'activitats relacionades amb l'astronomia. Aquestes activitats es centren en la divulgació de l'astronomia i utilitzen els cels nocturns com a recurs natural. El ventall d'experiències abraça els viatges i excursions que poden involucrar visites a observatoris astronòmics, planetaris, museus o estructures orientats a l'astronomia; aquestes visites poden incloure o no servei de guies astronòmics.
L'astroturisme es desenvolupa principalment en llocs sense contaminació lumínica produïda per les ciutats i zones habitades; per aquesta raó és considerat un tipus de turisme sostenible amb el medi ambient.
Els destins turístics amb paisatges de cels de nits fosques i lliures de contaminació per llum artificial són especialment apreciats com el recurs principal per al desenvolupament d'aquesta activitat turística.
Les persones es reuneixen normalment en grups que viatgen amb la finalitat d'observar esdeveniments astronòmics particulars com ara eclipsis lunars, eclipsis solars, pluges d'estels, el pas de cometes, entre d'altres. Aquesta observació es pot fer amb dispositius òptics com telescopis o binoculars o a ull nu. Per a aquest efecte s'han implementat observatoris fixos amb fins turístics o es generen excursions especials a espais naturals oberts on s'utilitzen telescopis mòbils.
Qui viatja ho fa de manera deliberada amb la finalitat de participar en activitats turístiques relacionades amb l'astronomia; són els anomenats astroturistes, que inclouen científics, astrònoms professionals i aficionats, i públic en general. Es pot tractar de turistes nacionals o internacionals que com a mínim hi pernoctin una nit.
Orígens miniatura|Camille Flammarion, astrònom francès. Es considera que el concepte d'astroturisme és relativament modern tot i que l'astronomia, la ciència en la qual es basa aquesta activitat, és considerada com una de les ciències més antigues que existeixen.
Es considera que l'astroturisme neix juntament amb l'astronomia amateur, que és una activitat que practiquen les persones com a afició o només per plaer, consistent en activitats molt similars a la que realitzen els astroturistes.
És així que l'astrònom francès Camille Flammarion va ser qui va popularitzar l'astronomia després de la publicació del seu llibre Astronomie Populaire (Astronomia popular): a més va fundar un observatori astronòmic a Juvisy-sur-Orge, i el 1887 també va crear la Societat Astronòmica de França.
Un altre pas important va ser la creació del primer planetari l'any 1923 per Walther Bauersfeld i fabricat per l'empresa Carl Zeiss a Jena, Alemanya, que va obrir les portes el 1926 i aviat en van obrir dos més a la mateixa ciutat. Poc temps després de l'aparició d'aquests, nous planetaris comencen a sorgir per Europa. Una nova onada de creació de planetaris es genera després de la Segona Guerra Mundial. A això s'hi suma la creació i desenvolupament de societats d'aficionats a l'astronomia.
L'arribada de l'home a la Lluna el juliol de 1969 va tenir un impacte mediàtic de 600 milions de telespectadors, la cinquena part de la població mundial. Va marcar un abans i un després en la divulgació de la carrera espacial i l'astronomia.
Un altre aspecte important en el desenvolupament d'audiències ha estat l'impacte d'Internet en la divulgació científica de l'astronomia, especialment la difusió d'imatges espacials per part de la NASA i l'Agència Espacial Europea. Un aspecte destacat va ser la campanya que va tenir lloc el juliol de 1994 amb l'impacte del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Júpiter: mai un esdeveniment astronòmic s'havia divulgat de forma tan ràpida i eficaç.
miniatura|Planetari Carl Zeiss a Jena, Alemanya. Finalment, atesa la constant degradació de la qualitat dels cels com a conseqüència de la contaminació lumínica, comencen a posar-se en valor els llocs més adequats per a l'observació astronòmica i el sorgiment de normatives per a la seva protecció, que porten a la creació de la Declaració en defensa del cel nocturn i el dret a veure les estrelles l'abril de 2007.
Aquest fet marca el reconeixement d'alternatives turístiques en territoris de l'interior, especialment desèrtics, per a aprofitar aquesta condició i sustentar activitats econòmiques alternatives i sostenibles. Sorgeix d'aquesta manera la creació d'observatoris astronòmics especialment habilitats per a l'atenció de visitants.
L'illa de La Palma va ser la primera destinació d'astroturisme del món. Un pla de Reposicionament de l'Illa realitzat per LEO Partners el 2004 va descobrir el potencial de l'astroturisme com a recurs i producte turístic i va identificar un corrent turístic fins aleshores no contemplat ni gestionat professionalment pels operadors turístics. L'èxit del pla va donar lloc a una reorientació cap a una tematització de l'illa i una transformació radical del negoci turístic. Per a això, va ser clau obtenir el reconeixement dels cels de l'illa com a reserva de la biosfera UNESCO i la seva posterior certificació, la primera al món, com a Destinació Starlight.
Amenaces per a l'astroturisme miniatura|La contaminació lumínica a Europa és una de les amenaces per a l'astroturisme. Una de les amenaces a les quals s'enfronta actualment el desenvolupament de l'astroturisme com a activitat és la de com trobar cels prou foscos perquè sigui possible contemplar les estrelles i altres astres. Això ha portat a revalorar el concepte de parcs astronòmics tant a Europa com als Estats Units sota el concepte de la «reserva de cel estrellat», un sistema de certificació desenvolupat l'any 2007. No obstant això, agències de viatges i operadors turístics especialitzats en astroturisme estan posant cada vegada més interès sobre territoris despoblats que queden lluny de la contaminació de llum artificial generada per les ciutats, les carreteres i els projectes d'explotació minera. Hi ha un interès més gran en zones de desert, com ara el Atacama, Botswana, el Namib i Dasht-e-Lut (Iran), on la contaminació per llum artificial és molt baixa o nul·la.{ D'aquesta manera, les nits fosques o nits negres s'han constituït en un argument de venda.
Un dels temes principals abordats a la Fira de Turisme de Berlín de l'any 2007 va ser paradoxalment l'amenaça de la contaminació lumínica sobre l'astroturisme, considerat una activitat valuosa però amenaçada.
A Europa, Espanya encapçala els països amb contaminació lumínica més elevada i és el segon país en termes absoluts: des de finals dels anys 90 no existeix cap zona en tot el territori espanyol desproveïda de llum artificial, essent Madrid la capital europea més brillant pel que fa a contaminació lumínica.Per la seva banda, França va començar a aplicar mesures per apagar els llums dels aparadors a les ciutats.
El febrer de 2019 neix a Europa el projecte «Night Light» per evitar la contaminació nocturna. Va ser així com els Països Baixos, Hongria, Espanya, Luxemburg, Dinamarca, Eslovènia i Itàlia es van unir en aquesta iniciativa que busca revertir els danys que genera la contaminació lumínica a Europa i protegir els escassos espais que presenten cels nocturns naturalment foscos.
Els cels nocturns es troben protegits per la UNESCO en la Declaració dels Drets de les Generacions Futures des de 1994.
L'astroturisme als Països Catalans L'astroturisme als Països Catalans fa referència a la pràctica del turisme d'observació astronòmica i a la preservació del cel nocturn com a recurs patrimonial, mediambiental i turístic als territoris de parla catalana. Diverses regions d'aquests territoris compten amb certificacions internacionals concedides per la Fundació Starlight o la Unesco, com ara les de Reserva Starlight o Destinació Turística Starlight, gràcies a la baixa contaminació lumínica i a l'excel·lent qualitat del cel nocturn.
Catalunya Parc Astronòmic Montsec (Lleida): Situat a la serra del Montsec, és el principal referent d'astroturisme a Catalunya. Compta amb la certificació de Reserva i Destinació Turística Starlight. Disposa del Centre d'Observació de l'Univers (COU) i de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM). Parc Natural de l'Alt Pirineu: Certificat com a punt i destinació astronòmica Starlight, destaca especialment en àrees com el municipi de Saldes (als peus del Pedraforca) i la vall de Tuixent, on la protecció del cel nocturn s'ha integrat en la gestió del parc natural. Muntanyes de Prades i Serra de Montsant (Tarragona): Acullen el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades. Aquesta àrea compta amb un dels cels fosc protegits més extensos de l'Europa meridional.
País Valencià L'Alt Túria i la Serrania (València): Tota la comarca de l'Alt Túria ha estat declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco i Destinació Turística Starlight. Municipis com Aras de los Olmos, Titaguas i Alpuente destaquen per les seues infraestructures astronòmiques i observatoris educatius. El Maestrat (Castelló): Compta amb cels de gran qualitat en poblacions com Culla, Ares del Maestrat o Morella, on s'organitzen rutes i activitats d'observació del cel.
Illes Balears Menorca: Tota l'illa, declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco, va obtenir la doble certificació de Destinació Turística i Reserva Starlight. La baixa densitat poblacional i la regulació d'enllumenat públic permeten una visibilitat de la Via Làctia excepcional.