Nikolai Ivànovitx Moskalev (rus: Николай Иванович Москалёв; Ielets, óblast de Lípetsk, Imperi rus, 18 de setembre de 1897 (calendari julià: 6 de setembre) – Moscou, Unió Soviètica, juliol de 1968) va ser un artista, artista gràfic, pintor, dissenyador d'un gran nombre de medalles militars durant la Segona Guerra Mundial. En total, va crear més d'un centenar de pintures i obres gràfiques, esbossos per a condecoracions, cartells, així com dos-cents estudis i esbossos de paisatges, natures mortes, retrats, trama quotidiana, esbossos satírics i humorístics.
Biografia Infància i joventut Nikolai Moskalev va néixer el 18 de setembre de 1897 a Ielets, governació d'Oriol (actualment Óblast de Lípetsk) en aquella època part de l'Imperi rus, en el si d'una família burgesa. Aquí es va graduar en una escola parroquial i, posteriorment, va estudiar en una escola imperial. Des de petit, es va sentir atret pel dibuix i la pintura.
En 1917 va ser reclutat a l'Exèrcit Imperial Rus, on, durant algun temps, va servir com a cadet. En 1918 es va unir a les files de l'Exèrcit Roig, on va ser seleccionat per al departament polític de la guarnició de Ielets, per formar els primers clubs de l'Exèrcit Roig. Ràpidament va substituir el dibuix per la pintura. Després de la desmobilització de 1920 a 1922, va ensenyar arts gràfiques a la facultat de treballadors de Ieletsk, mentre treballava com a decorador al teatre de la ciutat i com a dibuixant a la sucursal de Ieletsk de l'Agència de Telègrafs de Rússia (en rus : Российское телеграфное агентство, Rossiyskoye telegrafnoye agentstvo, abr. ROSTA), a més va ser membre del Sindicat d'Artistes de Ieletsk.
El 1922 es va traslladar a Moscou, on, entre 1922 i 1927, va estudiar als Tallers Tècnics i Artístics Superiors (el 1926, transformats en Institut Tècnic i Artístic Superior), a les tardes treballava com a instructor d'art al club de la Casa del Consell Militar Revolucionari. El dia de la inauguració de la Casa Central de l'Exèrcit Roig el 23 de març de 1928, Moskalev va ser nomenat el seu artista principal i va treballar en aquest lloc durant trenta-cinc anys (fins a 1963). Va participar en nombroses exposicions, inclosa l'Exposició de tota la Unió «quinze anys de l'Exèrcit Roig», que es va inaugurar al juny de 1933 a Moscou.
Segona Guerra Mundial Tot i això, si per alguna cosa és conegut Moskalev, és per les desenes d'esbossos i dissenys per a medalles que va realitzar al llarg de tota la seva vida. Moskalev va començar a treballar en esbossos d'insígnies a la dècada de 1930, després d'haver completat els dibuixos de les insígnies "Excel·lència a l'Exèrcit Roig de Treballadors i Camperols", "Participant a les batalles del llac Jassan", "Participant de l'equip esportiu de la Casa Central de Cultura". Però quan l'artista realment es va fer famós va ser durant la Gran Guerra Pàtria, quan va crear desenes d'esbossos per a condecoracions militars.
A la tardor de 1941 durant els ferotges combats als voltants de Moscou, Nikolai Ivanòvtxh va començar a treballar a l'esbós d'una medalla dedicada a la derrota dels alemanys prop de Moscou. Moskalev no tenia cap dubte que Moscou no es rendiria a l'enemic i que les noves condecoracions militars sens dubte brillarien al pit dels soldats victoriosos. Aquest dibuix, posteriorment, l'utilitzaria com a model per dissenyar l'esbós original de l'Orde de Glòria.
No obstant això no seria fins al juny de 1942 quan el Govern soviètic va decidir crear una sèrie de medalles per premiar els soldats i civils que havien participat en la defensa de les ciutats de Leningrad, Odessa, Sebastòpol i Stalingrad. Stalin va revisar personalment els projectes de diversos artistes. Tot i que al final va aprovar els esbossos presentats per Moskalev. No obstant això a l'esbós de la medalla de la defensa de Stalingrad, Stalin va insistir que es retirés el seu retrat i la corona. I al revers de les quatre condecoracions, s'havia de col·locar la inscripció "Per la nostra pàtria soviètica" (rus: «ЗА НАШУ СОВЕТСКУЮ РОДИНУ»). Després d'aquestes modificacions, els esbossos de Moskalev van ser aprovats el 22 de desembre de 1942.
Posteriorment dissenyà l'orde de Kutúzov. Els esbossos s'havien de lliurar en només un mes. Per fer aquest encàrrec, va buscar en molta literatura històrica fins a trobar un retrat de perfil adequat del comandant Mikhaïl Kutúzov, després va començar la recerca de la composició de l'ordre, la claredat del dibuix, la solidesa temàtica. En un mes, es van fer vint esbossos. Així que no va ser casualitat que el seu treball fos aprovat. El 1943 va dissenyar la Medalla al partisà de la Guerra Pàtria, i l'Orde de Bogdan Khmelnitski i, el 1944, la Medalla de la defensa de Moscou. A més, Moskalev va proposar els colors de totes les cintes per a les ordres i medalles de la URSS, establertes entre 1943 i 1945.
L'agost de 1943 es va encarregar al Comitè Tècnic de la Direcció d'Intendència Principal de l'Exèrcit Roig que elaborés un projecte d'ordre per condecorar soldats i suboficials, anomenat, a proposta de Stalin, Orde de Glòria. Nikolái Moskalev va crear un esbós de l'ordre en només cinc dies, per a això, va prendre com a model l'esbós original de la medalla dedicada a la derrota dels alemanys a prop de Moscou, que havia dissenyat a la tardor de 1941. L'esbós final de l'Ordre de la Glòria, mostrava la Torre Spasskaya del Kremlin en vermell, a la part més alta. El conjunt estava envoltat per una corona de blat i una cinta a manera de pergamí, també esmaltat en vermell, a la part inferior, on hi ha la paraula "Slava" (Glòria). Quedava per decidir quin seria el color de la cinta. Cap dels colors proposats no s'adaptava bé amb la condecoració, d'un color platejat clar. Moskalev va recordar la seva joventut el 1916. Quan en un camí polsegós prop de la seva localitat natal de Yelets, va veure un vell soldat que camina per ell recolzat en un bastó. Sobre la seva túnica blanquinosa de pols i suor, la creu de Sant Jordi es balanceja sobre una cinta bigarrada. Ja no hi havia cap dubte que una cinta negra amb ratlles taronges havia d'aparèixer al nou orde. Els colors del foc i la pólvora. Els colors de la Creu de Sant Jordi prerevolucionària - la condecoració més alta que es concedia als soldats de la Rússia tsarista.
L'Ordre de la Glòria es va establir el mateix dia que l'ordre militar més alta de les concedides per la Unió Soviètica l'Orde de la Victòria, el 8 de novembre de 1943. Igual que la Creu de Sant Jordi la nova ordre tenia diversos graus, que s'atorgaven seqüencialment i únicament a soldats i suboficials. El primer grau és el més alt, realitzat en or, i el segon i el tercer són de plata. Durant els anys de guerra, més d'un milió de combatents van rebre l' Ordre de la Glòria i 2562 persones es van convertir en titulars de l'ordre de primer grau (entre ells únicament quatre dones). Després de la guerra, l'Ordre de la Glòria va ser atorgada en comptades ocasions.
Els fons del Museu de Costums Locals de la ciutat de Yelets contenen còpies dels dibuixos de les condecoracions anteriors, els dibuixos originals es conserven al Museu Central de les Forces Armades a Moscou
El 1943 va rebre l'Orde de la Bandera Roja del Treball pel compliment reeixit de les assignacions governamentals.
A part de la seva tasca com a medallista també, va cultivar el gènere del cartellisme polític. Durant la Segona Guerra Mundial els seus cartells tenien un clar enfocament satíric: "Mort al rèptil feixista", "Allunya't de Moscou, rèptil feixista!" Els cartells que insten el poble soviètic a lluitar contra el feixisme i defensar la Pàtria són específics i estan plens de crua senzillesa. El 1965 va crear cartells demanant la pau, lloant la gesta dels cosmonautes soviètics: "El món guanyarà la guerra", "El primer vol a l'espai. A més, va pintar paisatges i natures mortes. En total, va crear més d'un centenar de pintures i obres gràfiques, esbossos per a condecoracions, cartells, així com dos-cents estudis i esbossos de paisatges, natures mortes, retrats, trama quotidiana, esbossos satírics, humorístics.
Postguerra Després de la guerra va dissenyar les condecoracions Medalla pel Servei Impecable, la medalla del 20è aniversari del Conjunt Acadèmic de Cant i Dansa AV Aleksándrov de l'Exèrcit Roig.
Mentre vivia i treballava a Moscou solia visitar la localitat natal de Ielets, a qui va dedicar moltes pintures i dibuixos, a més, és l'autor de l'emblema de la ciutat. Moskalev va arribar al voltant d'un centenar de pintures i obres gràfiques al Museu de la cultura local de la ciutat de Yelets. Les seves obres es conserven als museus d'història local de Lípetsk, Ielets, el Museu Central de les Forces Armades, el Museu d'Història de la Ciutat de Moscou i altres.
Nikolái Moskalev va morir el juliol de 1968 i va ser enterrat a Moscou. Exactament un mes abans de la seva mort, en una carta al director del Museu local de Yelets, va compartir els seus projectes per celebrar el 25è aniversari de l'Ordre de la Glòria i organitzar una nova exposició de les seves obres a la ciutat natal.
Galeria d'imatges
Referències
Enllaços externs Biografia de l'artista Nikolai Moskalev Museu de la cultura local de la ciutat de Ielets
Categoria:Persones de l'óblast de Lípetsk Categoria:Pintors soviètics Categoria:Cartellistes Categoria:Membres del Partit Comunista de la Unió Soviètica Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Morts a Moscou Categoria:Morts el 1968 Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Comunistes russos Categoria:Pintors russos Categoria:Pintors morts al segle XX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1897