Lands of Lore: The Throne of Chaos és un videojoc de rol del 1993 desenvolupat per Westwood Studios i publicat per Virgin Games per a MS-DOS, PC-98 i FM Towns. És la primera entrega de la sèrie Lands of Lore. El jugador viatja per diversos entorns, recull objectes i combat monstres amb l'objectiu de salvar el regne d'una bruixa anomenada Scotia, que ha obtingut habilitats de transformació.
Westwood volia crear una propietat nova després de ser adquirida per Virgin, i la intenció era que el joc superés Eye of the Beholder II: The Legend of Darkmoon. Lands of Lore: The Throne of Chaos va rebre crítiques generalment positives; els analistes en van elogiar els gràfics i el sistema d'habilitats, però alguns en van criticar el combat i la repetitivitat. El 1994, el joc es va reeditar en CD-ROM, amb veus digitalitzades, incloses algunes interpretades per Patrick Stewart. Lands of Lore: The Throne of Chaos va tenir una seqüela, Lands of Lore: Guardians of Destiny, publicada el 1997.
El juliol de 2026, la traductora independent Júlia Rosell Saldaña va traduir de manera comunitària i no oficial el joc en català.
Jugabilitat El joc és un dungeon crawl presentat en una vista tridimensional en temps real des de la perspectiva del personatge, semblant a la interfície utilitzada a Dungeon Master i a la sèrie Eye of the Beholder. El jugador pot desplaçar-se i interactuar amb el món mitjançant accions com recollir objectes, llançar-los i fer-los servir sobre altres elements. Hi abunden elements com panys i interruptors, que afecten el món activant esdeveniments com l'aparició o desaparició de parets, i aquests últims es poden activar directament. El jugador pot obtenir un mapa que mostra la seva ubicació actual, així com punts importants del nivell.
El jugador pot escollir un de quatre personatges, cadascun dels quals té les seves pròpies estadístiques i s'especialitza en àrees concretes. Les principals estadístiques dels personatges són la força i la protecció, que afecten el dany causat i absorbit, respectivament. El jugador pot equipar els personatges amb objectes com armes i armadures, que modifiquen aquestes estadístiques. Algunes armes tenen propietats especials, com ara la possibilitat de causar dany addicional o matar els enemics de manera immediata. No totes les propietats especials són favorables: per exemple, hi ha un arc que no encerta mai res. Altres objectes que es poden recollir i col·locar a l'inventari inclouen medicines, claus i anells que concedeixen beneficis al portador, com ara una regeneració de salut més alta. Els personatges també tenen habilitats de lluitador, lladre i mag. L'habilitat de lluitador afecta la capacitat del personatge per participar en combats, la de lladre afecta l'ús d'arcs i l'obertura de panys, i la de mag afecta la capacitat de llançar encanteris. Els encanteris inclouen boles de foc, llamps i curació de personatges, cadascun amb quatre nivells de poder. Dur a terme aquestes accions augmenta la competència del personatge en l'habilitat corresponent. Els personatges s'uneixen al grup i en marxen al llarg del joc.
Al llarg del joc, el jugador troba i combat diversos monstres. Es poden utilitzar armes i màgia per atacar els enemics. Alguns monstres poden enverinar membres del grup —cosa que els va reduint la salut— o atordir-los, de manera que temporalment no poden fer res. Es poden utilitzar medicines per curar els membres del grup, i el grup pot descansar en qualsevol moment, encara que els monstres poden despertar-lo; mentre descansa, recupera salut i mana. Si tots els membres del grup perden tota la salut, la partida s'acaba. Els membres del grup que han perdut tota la salut només es poden curar amb màgia o medicina.
El jugador viatja per entorns com boscos, coves, mines, pantans i castells. Alguns contenen zones que afecten el grup reduint-li la mana o fent-lo adormir. Molts contenen elements com cofres, que proporcionen objectes quan s'obren. Diversos nivells també consten de múltiples plantes. El jugador també troba botigues on es poden comprar i vendre objectes utilitzant corones de plata. Molts nivells també contenen trencaclosques, com ara escapar d'una zona o descobrir com arribar a un lloc concret.
Argument El rei Richard, governant de Gladstone Keep, rep la notícia que Scotia, una vella bruixa, ha obtingut un anell anomenat Màscara Abissal, que permet a qui el porta adoptar qualsevol forma i obtenir qualsevol poder o capacitat. El rei envia el jugador en una missió per aconseguir el Robí de la Veritat.
Quan el jugador troba el guardià del robí, descobreix que ha estat robat mentre el guardià mor. Quan el jugador torna a Gladstone, Scotia enverina el rei Richard i fuig. Aleshores, el jugador rep l'encàrrec de salvar el rei i derrotar Scotia. Per fer-ho, obté la recepta d'un elixir que guarirà el rei Richard. Un cop obtinguda la recepta, el jugador viatja pel regne per trobar-ne els ingredients i crear l'elixir. Durant la seva missió, troba el Robí de la Veritat, i, quan el rei Richard és guarit, aquest lliura al grup el Fragment de la Veritat, que es combina amb el Robí per formar la Veritat Completa. La Veritat Completa s'utilitza finalment contra Scotia per derrotar-la.
Desenvolupament i llançament Després que Westwood Studios fos adquirida per Virgin Interactive, es va prendre la decisió d'abandonar la llicència d'Advanced Dungeons & Dragons per centrar-se en una propietat nova. El productor Rick Gush va dir que el productor executiu Brett Sperry va participar en aquesta decisió. Gush va explicar que Sperry coneixia els avantatges d'una iniciativa d'aquest tipus, i Gush creia que crear una nova marca era una bona decisió per a la promoció de l'estudi. Segons Joseph Hewitt, artista de Westwood, l'estudi volia desenvolupar propietats pròpies en lloc de jocs dels quals altres editors obtindrien beneficis.
Westwood ja tenia el motor i l'experiència de la sèrie Eye of the Beholder, però sabia que crear un joc nou seria difícil. Gush va dir que el programador principal Philip Gorrow va proposar les idees del nou joc. Bill Crum va ser contractat i es va convertir en el dissenyador. La intenció de Westwood era superar Eye of the Beholder II, cosa que incloïa augmentar la profunditat de la història. Una de les preocupacions era fer el joc accessible perquè pogués arribar a un públic ampli. Hewitt va dir que Sperry volia fer un joc fàcil d'utilitzar. També va explicar que l'equip havia fet «coses estranyes» per als jocs dAdvanced Dungeons & Dragons. La voluntat de l'equip de diferenciar-se amb Lands of Lore: The Throne of Chaos va afectar significativament el disseny del joc, especialment la caracterització interna. Sperry se sentia frustrat davant la perspectiva de crear un personatge per a Advanced Dungeons & Dragons, cosa que hauria implicat generar estadístiques que ell coneixia poc. Això el va portar a proposar la idea que el jugador pogués escollir entre quatre personatges predissenyats.
En resposta als gràfics 3D d'''Ultima Underworld: The Stygian Abyss, publicat el març de 1992, l'equip de desenvolupament de Lands of Lore: The Throne of Chaos va ampliar el seu motor 2D per incloure moviment difuminat i aconseguir un efecte semblant al 3D. Tot i que ja no estava vinculat a la llicència i el sistema de Dungeons & Dragons, un periodista de Computer Gaming World va descriure una prèvia del joc de l'abril de 1993 com una millora incremental de la sèrie Eye of the Beholder, amb una jugabilitat semblant i una interfície d'usuari actualitzada.
Lands of Lore: The Throne of Chaos es va publicar per a MS-DOS el setembre de 1993. Es va planificar una versió per a Amiga amb 32 colors. Les primeres versions del joc contenien un error que impedia als jugadors completar-lo: en un moment concret, el jugador podia ser enganyat perquè lliurés un objecte crucial. Si ho feia, l'objecte s'hauria d'haver pogut recuperar més endavant. L'equip no ho va tenir en compte i no va tornar a introduir l'objecte al joc en el cas que el jugador l'hagués lliurat, cosa que el feia perdre permanentment i convertia la partida en impossible d'acabar. A un jugador que va trobar aquest error se li va demanar que enviés el fitxer de partida desada a Westwood perquè el poguessin editar i afegir l'objecte perdut al seu inventari.
El joc es va reeditar en CD-ROM el 1994, amb veus digitalitzades, algunes de les quals interpretades per Patrick Stewart. També inclou una història narrativa addicional llegida per Stewart. Segons Gush, l'equip va quedar «realment impressionat» amb el professionalisme de Stewart, i va afirmar que li havien pagat 30.000 dòlars per estar amb l'equip durant tres hores. Stewart va acabar les gravacions en menys de tres hores, i l'equip va rebre una figura de cartró seva amb uniforme de Star Trek. Aquesta versió inclou 130 MB de veus digitalitzades.
El joc es va reeditar a GOG.com el novembre de 2011, juntament amb la seqüela.
Rebuda Segons Westwood Studios, Lands of Lore va ser un èxit comercial, amb vendes globals superiors a 250.000 unitats el novembre de 1996.
Lands of Lore: The Throne of Chaos va tenir una bona rebuda. Trent C. Ward, de CD-ROM Today, el va qualificar com un dels millors jocs per a PC. Scorpia, de Computer Gaming World, va afirmar que Lands of Lore obria camí «de diverses maneres gratament sorprenents». Va valorar positivament uns gràfics que milloraven els d'Eye of the Beholder, l'automapa sofisticat i uns sistemes simplificats d'habilitats, màgia i inventari. Tot i que no li va agradar el combat, va concloure que Lands of Lore era un joc per damunt de la mitjana dins d'aquest tipus i que valia la pena jugar-hi, especialment per als fans d'Eye of the Beholder. InfoWorld el va descriure com «un nou estàndard» entre els jocs semblants a Dungeon Master, amb una interfície, uns gràfics, un so, uns trencaclosques i una història excel·lents. Tot i que hauria preferit poder desactivar l'automapa, la revista va concloure que Lands of Lore estava destinat a esdevenir un clàssic.
El ressenyador de Dragon va considerar que els gràfics del joc eren bons i força variats, i va afirmar que el joc no era significativament més avançat que altres videojocs de rol. Malgrat això, va dir que Lands of Lore: The Throne of Chaos era molt divertit de jugar, tot i que va criticar alguns trencaclosques per ser fàcils. Ray Ivey, de Just Adventure, va afirmar que era un dels jocs més llargs que havia jugat mai, i va dir que les ubicacions amb diversos nivells feien que el joc resultés repetitiu. També va criticar la subtilesa d'alguns aspectes, com ara la necessitat de tenir determinades habilitats, però va elogiar el combat i la progressió d'habilitats, que, segons ell, donaven al joc un «propòsit real». El ressenyador dEdge va elogiar el joc pel fet de no dependre d'estadístiques irrellevants com la gana i el va descriure com una obra agradable de jugar. Un ressenyador de la revista francesa Joystick va considerar que els gràfics eren «bells» i les escenes intermèdies «magnífiques», però es va queixar de la impossibilitat de saltar-se les escenes no interactives. Paul Rand, de Computer and Video Games, va considerar que Lands of Lore: The Throne of Chaos era tot el que Eye of the Beholder III: Assault on Myth Drannor hauria d'haver estat, i més encara, però va criticar que el joc fos massa fàcil perquè el grup podia descansar i curar-se sovint. La ressenya també va descriure la presentació com a «bella» i les animacions com a «meravelloses». Els crítics de Génération 4 van ser molt elogiosos: un va descriure els gràfics i la qualitat de les animacions com a «perfectes» i va considerar que elements com els escenaris i els trencaclosques s'unien per formar el videojoc de rol «definitiu»; l'altre va descriure el joc com la «perfecció en l'àmbit dels videojocs de rol per a PC».