To the Moon és un videojoc d'aventura del 2011 desenvolupat i publicat per Freebird Games. Es va publicar originalment per a Windows i posteriorment va ser portat a Linux, OS X, Android, iOS i Nintendo Switch. La història segueix dos metges que ofereixen complir l'últim desig d'un home moribund mitjançant records artificials.
El joc va ser dissenyat per Kan Gao amb el motor RPG Maker XP. El desenvolupament va començar el 2010, quan Gao es va veure colpit per preguntes sobre la mortalitat arran d'una malaltia greu del seu avi. To the Moon es convertiria en el primer producte comercial de Freebird Games, després de diversos jocs experimentals publicats gratuïtament al web de l'estudi. Més endavant, el joc es va actualitzar amb dos capítols gratuïts de contingut descarregable, anomenats «minisodis», per donar més context als personatges principals. Una seqüela, Finding Paradise, es va publicar el 2017, i una tercera entrega, Impostor Factory, el 2021.
To the Moon va rebre elogis per la narrativa, la música, el material temàtic i la força emocional. El joc va ser nominat a diversos premis i ha estat considerat per molts com un exemple destacat d'expressió artística en els videojocs. Hi ha una adaptació cinematogràfica animada en desenvolupament, parcialment escrita i supervisada per Gao. Entre desembre de 2016 i abril de 2017, el traductor independent Eduard Ereza va fer una traducció catalana del joc.
Jugabilitat To the Moon està construït amb el motor RPG Maker XP, utilitzat per crear videojocs de rol en 2D i estil 16 bits, semblants a Suikoden i Suikoden 2. Tanmateix, a diferència d'un RPG típic, To the Moon no té sistema de combat —a banda d'una batalla humorística al començament—, ni sistema d'inventari, ni sistema de grup. Com que el joc està centrat sobretot en la història, la jugabilitat se centra a resoldre trencaclosques, interpretar informació de la vida del pacient, Johnny, i trobar maneres d'endinsar-se més en els seus records.
La jugabilitat consisteix principalment a explorar els records de Johnny per trobar-hi objectes significatius i recollir-ne energia per enfortir el record i connectar-lo amb un de més distant, avançant des de la vellesa de Johnny cap a la seva infantesa. De tant en tant, el jugador ha d'explorar la casa de Johnny i els voltants per buscar pistes concretes, si no pot reunir prou energia d'un record determinat o no sap com avançar cap al següent.
Un cop reunits tots els objectes i vistos tots els records, el jugador pot connectar determinats objectes que existeixen en dos records diferents per moure-s'hi lliurement. En aquest punt, pot començar a manipular els records canviant personatges, objectes i esdeveniments per fer que Johnny cregui que ha complert el somni d'anar a la Lluna.
Argument Sigmund Corp. utilitza una tecnologia capaç de crear records artificials. Com que aquests records entren en conflicte amb els records reals del pacient, el procediment només és legal en pacients en coma i amb poc temps de vida. Per això, l'empresa ofereix aquest servei de «compliment de desigs» a persones que es troben al llit de mort.
Els treballadors de Sigmund Corp., la doctora Eva Rosalene i el doctor Neil Watts, reben l'encàrrec de complir el desig de Johnny Wyles, un home moribund. Johnny vol anar a la Lluna, però no és capaç d'explicar per què. Els metges s'insereixen en una compilació interactiva dels seus records i retrocedeixen al llarg de la seva vida mitjançant «mementos», objectes de gran significació personal per a Johnny que actuen com a enllaços entre els seus diversos records.
Amb cada salt a un moment important dels records de Johnny, descobreixen més coses sobre ell, sobretot al voltant del seu matrimoni, una mica infeliç, amb River, el seu amor d'adolescència. Tanmateix, Rosalene i Watts no aconsegueixen trobar cap explicació al desig de Johnny. Els metges també troben un buit inusual en els records de la seva primera infantesa, que els fa inaccessibles. Malgrat això, insereixen el desig d'anar a la Lluna en els primers records accessibles de Johnny, de quan era adolescent. En teoria, la ment de Johnny hauria de crear nous records a partir d'aquest desig, complint així la seva última voluntat.
La ment de Johnny no crea els nous records tal com estava previst, cosa que obliga els metges a trobar una manera d'accedir als records infantils perduts. Més endavant, descobreixen informes mèdics que expliquen que Johnny va rebre de petit una dosi elevada de blocadors beta, tot i no tenir cap malaltia cardíaca, fet que li va provocar una pèrdua important de memòria.La pèrdua de memòria és un efecte secundari dels blocadors beta. Els metges utilitzen aleshores una combinació de la seva tecnologia i estímuls externs per restaurar a la força els primers records d'infantesa de Johnny. S'hi revela que Johnny i River es van conèixer de petits en una fira. Junts van mirar el cel nocturn i van inventar una constel·lació: un conill amb la Lluna com a panxa. Tots dos van acordar trobar-se al mateix lloc l'any següent, i Johnny va prometre que, si oblidava la trobada o es perdia, es reagruparien «a la Lluna», cosa que finalment explica la motivació del seu últim desig.El joc fa referència a Tony Attwood, especialista real en la síndrome d'Asperger.River duia els cabells curts quan ella i Johnny es van conèixer per primera vegada.
Rosalene i Watts implanten una versió de Joey, el germà bessó difunt de Johnny, en els seus nous records infantils i obliguen Johnny a anar a l'escola amb ell. Això fa que Joey acabi treballant a la NASA, cosa que permet que Johnny segueixi els seus passos i es converteixi en astronauta. En la nova línia de records, Johnny i River es retroben a la NASA i tots dos participen en una missió lunar.
Mentre el Johnny real, en coma, comença a morir, s'imagina viatjant a la Lluna amb River. Quan el transbordador espacial abandona la Terra, River allarga la mà en silenci cap a Johnny. La Lluna apareix davant seu, i Johnny agafa la mà de River just abans que el monitor cardíac marqui una línia plana. En l'epíleg, que mostra els records revisats de Johnny, ell i River es casen com abans. Construeixen la mateixa casa i s'hi retiren, com a la vida real. L'única diferència és que Joey és present en tots els grans moments de la vida de Johnny, i la fricció entre Johnny i River causada per l'amnèsia original ja no existeix. Rosalene i Watts, de retorn al món real, miren la tomba de Johnny, situada al costat de la de River, darrere la seva casa. Rosalene rep una trucada telefònica, i els metges marxen cap al seu següent pacient.
Desenvolupament i llançament To the Moon va ser desenvolupat i publicat per Freebird Games, l'estudi independent del dissenyador canadenc Kan Gao, com a primera producció comercial. Creat amb el motor RPG Maker XP, el desenvolupament va començar el 2010, després que l'avi de Gao emmalaltís greument, un fet que el va fer reflexionar sobre la mortalitat i la mort. Les seves reflexions sobre el penediment abans de morir van acabar inspirant el concepte de la història del joc.
To the Moon es va publicar originalment al web de l'autor i en diversos portals de descàrrega digital. Més endavant també va estar disponible en grans plataformes de distribució digital, com Steam, el novembre del 2011, i GOG.com, el juny del 2012. Inicialment només disponible per a Windows, posteriorment es va publicar per a Linux i OS X dins del paquet Humble Indie Bundle X, el gener del 2014. Amaryllis Kulla va portar el joc mitjançant MKXP, una recreació de codi obert i multiplataforma del motor de joc RPG Maker XP. Aquest motor també es va utilitzar posteriorment per portar-lo a altres sistemes, com la consola portàtil OpenPandora. El maig del 2017, To the Moon també es va publicar per a Android i iOS a través de X.D. Network Inc., amb el motor de joc multiplataforma desenvolupat per Unity Technologies. El joc va ser localitzat al xinès, alemany, italià, castellà, francès, polonès, rus, portuguès del Brasil, vietnamita, neerlandès, coreà i turc. La banda sonora del joc va ser composta per Gao, amb una cançó principal titulada «Everything's Alright», escrita i interpretada per Laura Shigihara. La banda sonora es va publicar a Bandcamp el 4 de novembre de 2011.
El 31 de desembre de 2013 es va publicar un minisodi descarregable centrat en la doctora Rosalene i el doctor Watts durant una festa de Nadal a l'oficina local de Sigmund Corp. Un segon minisodi es va publicar el 18 de febrer de 2015.
Rebuda To the Moon va rebre crítiques generalment favorables segons l'agregador de ressenyes Metacritic. La crítica, tot i assenyalar que la jugabilitat en si era limitada, va elogiar-ne la història i la música. La versió per a Nintendo Switch també va rebre crítiques generalment favorables.
Kevin VanOrd, de GameSpot, en va elogiar la història, la música i la força emocional, i va destacar que era un joc capaç de provocar una resposta emocional intensa malgrat la seva presentació visual senzilla. Sophie Tong, de GamesRadar, també va destacar el caràcter commovedor de la història i la manera com la música ajudava a sostenir-ne el to emocional. En canvi, alguns crítics van considerar que els elements interactius eren escassos o poc desenvolupats, i que el joc s'acostava més a una experiència narrativa que no pas a un videojoc d'aventura tradicional.
La versió per a mòbils va tenir una rebuda positiva. Shaun Musgrave, de TouchArcade, va destacar que continuava sent una història molt efectiva, tot i el pas a dispositius tàctils.
Llegat L'agost del 2016, Gao va anunciar que X.D. Network Inc. estava desenvolupant un remake per a dispositius mòbils. Aproximadament un any després, el remake es va publicar per a Android i iOS el 12 de maig de 2017. Aquesta versió presenta gràfics en alta definició, en contrast amb els gràfics de 16 bits del llançament original per a PC. El joc es va publicar per a Nintendo Switch el 16 de gener de 2020, i a la Nintendo eShop xinesa el 8 de febrer de 2021, refet amb el motor Unity.
Un joc ambientat en el mateix univers, titulat A Bird Story, es va publicar el novembre del 2014. Tot i que no és una continuació directa de la història, serveix de pont entre To the Moon i Finding Paradise, una seqüela publicada el desembre del 2017. Hi ha una adaptació cinematogràfica animada en desenvolupament. La pel·lícula serà un projecte col·laboratiu, parcialment escrita i supervisada per Gao, amb empreses japoneses al capdavant de la producció i la companyia xinesa Ultron Event Horizon com a finançadora. La sèrie va rebre una tercera entrega, Impostor Factory, el setembre del 2021, i una quarta i final entrega, Just a To the Moon Series Beach Episode, el setembre del 2024. També hi ha en desenvolupament una derivació d'estil RPG clàssic titulada The Last Hour of an Epic TO THE MOON RPG.
Premis Als premis de joc de l'any 2011 de GameSpot, To the Moon va rebre el premi a millor història, imposant-se a Catherine, Ghost Trick: Phantom Detective, Portal 2 i Xenoblade Chronicles, que també havien estat nominats en la mateixa categoria.
El joc també va ser nominat en les categories de millor música, moment més memorable, millor guió o diàleg, millor final i cançó de l'any. El 2015, va ser inclòs a la llista dels 100 millors jocs de tots els temps de GamesRadar. El 2018, la versió per a mòbils va ser nominada en les categories de joc original d'aventura i millor banda sonora lleugera original per a una nova propietat intel·lectual als premis de la National Academy of Video Game Trade Reviewers.
Notes
Referències
Enllaços externs
Categoria:Videojocs del 2011 Categoria:Videojocs d'aventures Categoria:Videojocs independents Categoria:Videojocs per a Windows Categoria:Videojocs per a Linux Categoria:Videojocs per a macOS Categoria:Videojocs per a Android Categoria:Videojocs per a iOS Categoria:Videojocs per a Nintendo Switch Categoria:Videojocs en català