Dark Souls IIEn japonès: ダークソウルII, Dāku Sōru Tsū. és un videojoc de rol d'acció del 2014 desenvolupat per FromSoftware i publicat per Bandai Namco Games. És el segon joc de la sèrie Dark Souls, està ambientat al regne caigut de Drangleic i segueix un viatger no mort que busca una cura per a la seva maledicció. Manté l'èmfasi de la sèrie en el combat difícil, la personalització del personatge, l'exploració i la interacció en línia, alhora que introdueix canvis com un sistema de buidament que redueix la salut màxima del jugador després de morts repetides.

Dark Souls II es va publicar per a PlayStation 3 i Xbox 360 el març del 2014, i la versió per a Windows va arribar a l'abril. A diferència de Dark Souls i Dark Souls III, no va ser dirigit pel creador de la sèrie, Hidetaka Miyazaki, que hi va actuar com a supervisor; Tomohiro Shibuya i Yui Tanimura en van ser els directors.

Els agregadors de ressenyes van indicar que les versions originals havien rebut aclamació universal. La crítica va elogiar-ne l'atmosfera, el disseny del món i l'escala, tot i que alguns van criticar-ne els caps, els canvis en el combat i la dificultat. L'abril del 2015 havia venut més de 2,5 milions de còpies arreu del món.

El 2014 es van publicar tres paquets de contingut descarregable, titulats conjuntament The Lost Crowns. El 2015 es va publicar una versió millorada, Dark Souls II: Scholar of the First Sin, que inclou el joc base i la trilogia de contingut descarregable; les versions per a PlayStation 4, Xbox One i Windows DirectX 11 hi afegeixen gràfics millorats, canvis en la col·locació dels enemics, multijugador ampliat i altres modificacions. Dark Souls II va ser seguit per Dark Souls III el 2016. Hi ha una traducció catalana no oficial de Dark Souls II: Scholar of the First Sin, publicada per Júlia Rossell Saldaña.

Jugabilitat Dark Souls II és un videojoc de rol d'acció en què el jugador explora Drangleic, lluita contra enemics amb armes i màgia, i millora el seu personatge recollint ànimes. Com en els jocs anteriors de la sèrie, posa l'accent en un combat difícil: els enemics comuns i els caps poden matar ràpidament el jugador, i la majoria d'accions consumeixen resistència. Les ànimes funcionen alhora com a punts d'experiència i com a moneda, i permeten pujar de nivell, comprar objectes i reparar equipament.

Quan el jugador mor, les ànimes que havia recollit queden al lloc de la mort i es poden recuperar tornant-hi. Si el jugador torna a morir abans de recuperar-les, les ànimes es perden definitivament. Morir també converteix el personatge en no mort i en redueix la salut màxima, un procés conegut com a buidament, que pot continuar fins que la barra de salut arriba al 50% del valor complet. Fer servir una efigie humana restaura el personatge a la forma humana i elimina la penalització de salut. Molts enemics comuns deixen de reaparèixer després d'haver estat derrotats repetidament, tot i que certs objectes poden fer que els enemics d'una zona tornin i siguin més forts.

Els jugadors pugen de nivell gastant ànimes en atributs com vigor, resistència, vitalitat, aprenentatge, adaptabilitat, força, destresa, intel·ligència i fe. Aquests atributs determinen estadístiques com la salut, la resistència, la càrrega d'equipament, l'ús d'encanteris i el dany de les armes. Augmentar-los també pot permetre utilitzar equipament o màgia que exigeixen uns requisits mínims d'atributs.

El multijugador utilitza elements en línia asincrònics i directes. Quan està connectat al servidor del joc, el jugador pot veure aparicions d'altres jugadors, llegir i valorar missatges, veure taques de sang que mostren com han mort altres jugadors i col·locar senyals d'invocació que permeten ser invocat al món d'un altre jugador. El multijugador directe inclou joc cooperatiu, invasions i duels. El joc fa servir un sistema de «memòria d'ànimes» per a l'aparellament, que registra el nombre total d'ànimes que un personatge ha recollit, encara que les hagi perdut posteriorment, i aparella els jugadors per a invocacions i invasions segons totals comparables.

Els serveis en línia de les versions per a PlayStation 3 i Xbox 360 van acabar el 31 de març de 2024, cosa que va desactivar elements en línia asincrònics com ombres, taques de sang i missatges, i també elements multijugador com el joc cooperatiu, les invasions i els duels en aquestes plataformes. El joc fora de línia continua disponible, i el tancament no va afectar les versions de Windows, PlayStation 4 i Xbox One.

Dark Souls II inclou un mode Nova partida plus ampliat. En cada repetició, el jugador conserva els nivells, les ànimes i la majoria d'objectes, però perd claus i certs objectes de progrés. Les partides posteriors augmenten la salut i el dany dels enemics i poden alterar el joc d'altres maneres, com ara afegint nous enemics, canviant enfrontaments amb caps, ampliant inventaris de comerciants, augmentant la probabilitat d'obtenir objectes i oferint recompenses exclusives.

Sinopsi Dark Souls II té lloc a Drangleic, un regne en ruïnes afectat per la maledicció dels no morts. Com el seu predecessor, el joc presenta gran part de la història de manera indirecta a través de diàlegs, descripcions d'objectes i detalls ambientals, i deixa molts esdeveniments i motius implícits.

Argument La història comença amb el Portador de la Maledicció, un humà no mort atret cap a Drangleic mentre busca una cura per a una maledicció que erosiona gradualment la memòria i la identitat. A l'assentament de Majula, la Herald Esmeralda indica al Portador que busqui ànimes poderoses i, finalment, el rei Vendrick, sobirà de Drangleic. Després d'obtenir quatre Grans Ànimes, el Portador arriba al castell de Drangleic i coneix la reina Nashandra, que diu que Vendrick va abandonar el seu deure i va fugir del regne.

Més endavant, el Portador troba Vendrick buidat, deambulant per la Cripta dels No Morts. A través de records del passat, descobreix que Nashandra va manipular Vendrick perquè envaís la terra dels gegants, situada més enllà del mar. Vendrick va robar un gran poder als gegants, que van respondre envaint Drangleic i devastant el regne. En adonar-se que Nashandra volia reclamar el Tron del Desig per a ella mateixa, Vendrick es va retirar a la Cripta dels No Morts i va deixar el tron segellat.

Després de derrotar el Senyor dels Gegants en un record i obtenir l'Afinitat del Gegant, el Portador obre el camí cap al Tron del Desig. Nashandra, que a través de la mitologia del joc es revela com un fragment de Manus, Pare de l'Abisme, apareix per reclamar el poder del tron, però és derrotada. Aleshores el Portador entra al tron, i queda ambigu si enllaçarà el foc o el deixarà apagar-se.

En les versions que inclouen l'actualització Scholar of the First Sin, Aldia, germà de Vendrick, apareix al llarg del joc i qüestiona el cicle de llum i foscor. Si el jugador ha derrotat Vendrick i ha trobat Aldia al llarg de la partida, Aldia apareix després de Nashandra com a cap final addicional. Després de derrotar-lo, el jugador pot prendre el Tron del Desig o abandonar-lo, rebutjant l'elecció entre llum i foscor.

Expansions The Lost Crowns és una trilogia de paquets de contingut descarregable formada per Crown of the Sunken King, Crown of the Old Iron King i Crown of the Ivory King. Cada expansió envia el Portador de la Maledicció a un regne caigut diferent per recuperar una corona cercada per Vendrick. Les seves històries se centren en les corones del Rei Enfonsat, del Vell Rei de Ferro i del Rei d'Ivori, així com en Elana, Nadalia i Alsanna, tres fragments més de Manus.

Després d'obtenir les tres corones, el jugador pot entrar al record de Vendrick amb aquestes corones i amb la corona del mateix Vendrick. Vendrick beneeix aleshores les corones, de manera que impedeixen el buidament mentre es porten posades; això, però, no cura permanentment la maledicció dels no morts.

Desenvolupament Dark Souls II es va anunciar als Spike Video Game Awards el 7 de desembre de 2012. Hidetaka Miyazaki, que havia dirigit Dark Souls, hi va actuar com a supervisor, mentre que Tomohiro Shibuya i Yui Tanimura van dirigir la seqüela.

FromSoftware va intentar conservar la jugabilitat bàsica i els controls de Dark Souls, alhora que feia alguns sistemes més clars per als jugadors nous. Shibuya va dir que no tenia intenció de canviar els controls i va descriure els pactes com un element que tornava d'una manera més accessible. L'equip també volia donar més llibertat de progrés als jugadors i fer que l'inici del joc fos més fàcil d'entendre, tot mantenint l'èmfasi de la sèrie en el repte. Tanimura va dir que el joc no inclouria un mode fàcil, i va explicar que el repte i la dificultat eren elements centrals del projecte.

La seqüela va utilitzar un motor gràfic més potent que el del predecessor. FromSoftware també va desenvolupar un sistema d'intel·ligència artificial més avançat, que permetia als enemics reaccionar a un ventall més ampli d'accions del jugador. El setembre del 2013, Tanimura va dir que la versió de Windows sortiria després de la de consoles perquè pogués ser optimitzada per separat.

Contingut addicional Abans del llançament del joc, el productor de Bandai Namco Games Takeshi Miyazoe va dir que l'equip no esperava crear contingut descarregable per a Dark Souls II. Tanmateix, el gener del 2014 va dir que el contingut descarregable era possible en funció dels comentaris dels aficionats. El 4 de juny de 2014, FromSoftware va anunciar The Lost Crowns, una trilogia de paquets de contingut descarregable formada per Crown of the Sunken King, Crown of the Old Iron King i Crown of the Ivory King. Els dos primers paquets es van publicar el 22 de juliol i el 26 d'agost de 2014, respectivament; el tercer estava previst inicialment per al 24 de setembre, però es va endarrerir fins a finals de setembre i començaments d'octubre, segons la plataforma.

Scholar of the First Sin El 25 de novembre de 2014, Bandai Namco Games va anunciar Dark Souls II: Scholar of the First Sin, una edició actualitzada del joc per a Windows, PlayStation 3, Xbox 360, PlayStation 4 i Xbox One. Es va publicar l'abril del 2015 i inclou el joc base i les tres expansions de The Lost Crowns.

Les versions per a PlayStation 3, Xbox 360 i Windows DirectX 9 inclouen el contingut descarregable i els canvis de l'actualització 1.10. Les versions per a PlayStation 4, Xbox One i Windows DirectX 11 inclouen millores addicionals, com canvis en la col·locació d'enemics i objectes, dreceres als mapes, millores de rendiment i audiovisuals, i suport per a un màxim de sis jugadors en sessions en línia.

La versió 1.10 es va publicar per a les versions existents de Dark Souls II el 5 de febrer de 2015. L'actualització va afegir el personatge Scholar of the First Sin, va ampliar descripcions d'objectes, va introduir canvis en l'aparellament en línia, ajustos d'equilibri de jugabilitat i altres modificacions. La versió de Windows DirectX 11 es va vendre separadament de la versió original de Windows, i les dades desades de la versió original no hi eren compatibles.

Rebuda Dark Souls II va rebre aclamació universal segons l'agregador de ressenyes Metacritic. La crítica va elogiar-ne la història, l'atmosfera, els gràfics i el disseny d'entorns, tot i que alguns van criticar la qualitat dels caps, les mecàniques de combat i l'augment de dificultat, i van considerar que en aquests aspectes sortia malparat en comparació amb els jocs anteriors, Dark Souls i el seu predecessor espiritual, Demon's Souls.